www.cerclevallcorba.cat        Actualització 15-7-2020

Davantal

InformeCat 2020
Dades per a una anàlisi de l'emergència lingüística 
Cercle Vallcorba

La llengua catalana viu en una situació de precarietat cada vegada més preocupant. El manteniment i la supervivència del català en un món cada vegada més globalitzat i digital es fa molt difícil. Només gràcies a la militància lingüística de molts catalans, i a campanyes molt insistents, el català aconsegueix de mantenir-se encara com una de les llengües més usades en les xarxes. Però en molts altres sectors veiem com la manca de protecció per part d’un Estat centralista i el desinterès o l’afany únicament econòmic de moltes empreses privades n’estan minvant la presència. Per això és tan important la tasca feta per la Plataforma per la Llengua, que intenta de capgirar aquesta realitat amb campanyes que ens han de fer adonar de la situació de menysteniment i d’emergència lingüística que viu la llengua catalana.

En aquest context, l’InformeCAT, el report que la Plataforma per la Llengua publica anualment, té molta importància, car és una radiografia molt completa de la situació de la llengua. És un report objectiu, a partir de dades fiables i contrastades, que ens fan possible d’analitzar l’ús social de la llengua en diversos sectors. I és el lector qui n’ha d’extreure les conclusions i determinar si aquestes dades són positives o negatives: per exemple, hom pot determinar com a positiu que l’ús del català en l’àmbit familiar pugi més del 8% a Andorra, però que és negatiu que l’ús del català amb la parella encara no arribi al 50%. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

La normalització del català a les Balears no és més que un somni (II)
Jaume Corbera Pou

A part del decret de mínims (tanmateix, ben poc ambiciós, com mostra el nom) i de la creació d’IB3, només una altra conseqüència teòricament (i en aquest cas, també pràcticament) positiva per a la llengua ha tengut la llunyana LNL: la fixació de la toponímia oficial en català i l’obligatorietat de posar, almenys, en català els indicadors de carretera, una de les poques prescripcions que fins i tot en temps del PP més retrògrad s’ha complit. (Estranyament, però, fa pocs anys a l’autopista MA-19 i a l'autovia M-30 varen canviar els rètols que indicaven la sortida cap al Coll d’en Rabassa per uns altres que indiquen, simplement, Es Coll. Ningú no hi ha dit res, i si això no es corregeix dins no gaire anys la gent ja no sabrà on és el Coll d’en Rabassa, només sabran on és “es Coll”; la retolació escrita és indispensable per a la conservació dels topònims genuïns.) [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

La normalització del català a les Balears no és més que un somni (I)
Jaume Corbera Pou

Aquestes setmanes de confinament ens han duit, inevitablement, una allau d’informació i una necessitat vital de notícies, de saber què passava al nostre entorn i a l’entorn pròxim al nostre, i fins i tot a fora, enfora, perquè la magnitud del desastre que ens afecta és tan gran que ningú de nosaltres no hi pot ser indiferent. I aquesta informació abundant, pesant i necessària, en part ens ha arribat, almenys als qui ens preocupam per la cultura i la llengua del nostre país, a través de mitjans en llengua catalana, d’expressió oral o escrita. Tantes d’hores, tants de dies i tantes de setmanes pendents dels mitjans han provocat a qui firma aquest escrit, i potser també a altres persones, un interès especial per la llengua sentida i llegida en aquests mitjans, una inquietud per esbrinar fins a quin punt el suposat procés de normalització lingüística del català a les Balears que diuen que existeix és una realitat. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Locals sense aforament
Jaume Corbera Pou

Amb aquesta història del confinament, primer, i del desconfinament, després, ha sorgit la necessitat de referir-se a la quantitat de gent que cap a dins un local o a un espai delimitat, per a regular-la com a mesura de protecció contra el contagi.
En castellà d’això en diuen el aforo:
2. m. Número máximo autorizado de personas que puede admitir un recinto destinado a espectáculos u otros actos públicos. (DLE - RAE)
I així ho podem llegir i sentir abundosament als mitjans de comunicació espanyols d’aquests dies, en què es parla de limitar a un percentatge entre el 30 i el 50 % el nombre màxim de persones a determinats locals o espais [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Ni bon ni mal rotllo
Jaume Corbera Pou

Fa una temporada llarga, per dir-ho així, que els mitjans de comunicació catalans han incorporat amb normalitat les expressions “bon rotllo” i “mal rotllo”, amb el sentit de “bon humor / bon caràcter / bon ambient / bon tracte...” i “mal humor / mal caràcter / mal ambient / mal tracte...”, respectivament (són algunes de les equivalències aproximades, perquè és una expressió polivalent que pot aparèixer en molts de contexts); i també és normal sentir a dir que tal o tal acte, o tal novel·la, o tal pel·lícula, etc, és un rotllo, és a dir, és de mal aguantar; o que tal persona té un rotllo amb tal altra. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

El femení genèric o la invisibilització de les dones
Jaume Corbera Pou

Un sector del feminisme polític, que inclou tant homes com dones, considerant que el simple desdoblament del gènere en plural no és suficient per a allò que en diuen "visibilització de les dones" (ara no hi entraré, en aquesta qüestió anticientífica del desdoblament), ha decidit (qualcú en diria "radicalment") usar en plural només el femení morfològic, és a dir, contra el sistema estructural lingüístic, convertir en genèric el femení, que vol dir que en fer un femení en plural (per exemple, les escriptores) hom fa referència tant a homes com a dones, però com que és en femení aconsegueixen així que les dones tenguin més visibilitat... No sé qui es va inventar aquesta teoria [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Topònims i gentilicis d'arreu del món (Última part)
Juli Moll 

Aquesta és la quarta i darrera part (lletres P-Z) d'un treball que vol ésser un aplec de topònims i gentilicis catalans medievals, moderns i contemporanis documentats al llarg dels segles, fruit dels contactes, directes o indirectes, del poble català amb altres pobles d’arreu del món, molts dels quals amb el pas dels anys han estat oblidats i d’altres han estat preterits o simplement substituïts o alterats pels corresponents noms en castellà d’aquests mateixos llocs. La voluntat és, doncs, de reintroducció en l’ús normal de la llengua catalana d’avui, perquè són les formes catalanes de sempre, usades pels nostres escriptors antics i moderns i per la nostra administració pública durant segles, i que són encara perfectament vàlides per a l’ús actual del comú de la nostra gent. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Els llenguados com a símptoma
Jaume Corbera Pou

TV3 ha estrenat fa poc un programa dedicat a la llengua titulat El llenguado, un joc de paraules tan fàcil com fals. És a dir, és un joc de paraules fàcil perquè pareix un ictiònim idoni per a jugar amb l'arrel llengua: parlarem de llengua i, per això enginyosament i graciosament en direm llenguado, com si llenguado derivàs de llengua... Per a mi, però, darrere aquesta graciositat aparentment innòcua hi ha, segurament de manera inconscient, el pes de la llengua dels veïns, que hom vol amb insistència fer-nos veure com a nostra. I és que per molt que ho paregui, llenguado no deriva de llengua, sinó que és, purament, l'adaptació fonètica al català de l'espanyol lenguado, i aquest sí que deriva de lengua! [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Transformacions (Abastar)

Ramon Torrents

[...]En poques paraules: mots castellans amb disfressa catalana.

Va ser per aquest hàbil joc de mans que abastar va mudar de camisa i es desdoblà admetent les formes abastar i abastir? No ben bé, però sí que hi degué pesar l’analogia o la superior afinitat entre un verb castellà acabat en ecer i un de català de la tercera conjugació (com en el cas de padecer i patir).

La dubtosa legitimitat d’aquesta transformació va fer que, en el cas del verb espanyol abastecer –que, si no era forçant una transformació monstruosa, no podia ser abastèixer– s’optés per la variant abastir, no consignada en el diccionari Fabra però sí actual­ment en el normatiu de l’Institut. Fabra se’l devia descuidar? No sembla probable, perquè bé apareix en el Diccionari Català-Valencià-Balear, que el fa exclusiu del parlar valencià, però d’on potser algú el va rescatar.
[...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

La Maria Lluïsa Pazos: amiga, patriota i defensora incansable de la llengua

David Casellas i Gispert

Petit homenatge a la Maria LLuïsa, que va finar fa poc més d'un any. En el text s'expliquen les múltiples tasques i iniciatives que ella, juntament amb el seu marit, va portar a terme per la defensa de la llengua catalana. Va ser la fundadora de l'associació Llengua Nacional, de la Busca Edicions SL, dels premis Víctor Mora... És un exemple de tota una vida de dedicació a la llengua [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.


El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
Què vol dir ser català? 
Esdevenir català avui en dia és senzill. Cal voler-ho ser. Cal voler-se incorporar a la cultura catalana
Jordi Aragonès

[...] Agafem tots una bona butaca perquè avui parlarem de temes més aviat polèmics. Tots coneixem una frase atribuïda al President Jordi Pujol que diu: “És català aquell qui viu i treballa a Catalunya”. L’afirmació té més d’un pare. El socialista Rafael Campalans (1887-1933) també la va formular als anys 30 del segle passat. Alguns la critiquen, altres l’entonen gairebé com una llei divina. El cas és que la frase és necessària. És necessària davant dels moviments que volen fer política amb la sang, els cognoms o els avis dels ciutadans. L’afirmació és útil per aturar l’espanyolisme que vol enfrontar-nos per tal que els fills o néts d’immigrants espanyols no s’integrin dins el cos de la nació catalana. Pujol i Campalans van detectar el perill i van actuar per evitar la divisió orquestrada pel poder estatal.[...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
Germà Colón: cinc fites d'un enamorat de les paraules 

Jordi Badia

[...] Entendre l’abast de la personalitat de Colón és complex, per la diversitat de temes en què va fer recerca. En trobarem ressenyes a la Gran Enciclopèdia Catalana i a la Viquipèdia, per exemple. Però per a trobar-ne informació exhaustiva i entendre plenament l’abast de la seva figura cal entrar també a la web de la Fundació Germà Colón Domènech. Impressiona de debò, per exemple, la llista bibliogràfica (pdf) de més de trenta pàgines, elaborada per Amadeu-J. Soberanas i Glòria Claveria. I encara, per a tenir una idea completa de l’abast de l’obra de Colón cal repassar el llibre Homenatge a Germà Colón (Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014).

VilaWeb va contribuir també a aprofundir la personalitat d’aquest mestre amb una extensa entrevista l’estiu del 2014, en què va parlar de tot: dels dubtes que l’atabalaren quan acabà el batxillerat, del geni rampellut de Joan Coromines, de la devoció per Antoni Maria Alcover, de l’amistat amb el pare Massot… En aquella conversa va explicar la seva vida i la seva obra. I sobretot va demostrar una gran senzillesa i humanitat [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
Per què diem 'la Covid-19' i no 'el Covid-19' 

Jordi Badia i Pujol

Covid-19 és un acrònim, és a dir, una sigla pronunciable com un mot ordinari. És format amb els caràcters subratllats de ‘Coronavirus disease 2019‘, que vol dir ‘malaltia del coronavirus 2019’. Cal no confondre la Covid-19 amb el virus que causa la malaltia, anomenat amb un altre acrònim: SARS-CoV-2.

El gènere de les sigles
En aquest terreny, fa molts anys que s’ha establert el criteri següent: el gènere de les sigles, tinguin l’origen que tinguin, és el gènere del primer mot o el mot principal de la denominació sencera en català. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
De debò que demostres la teva estima al país? 
Maria Cucurull

Miro l’Informatiu d’Andorra Televisió i de les 6 persones que entrevisten pel carrer, només dues responen en català. No són turistes, ni passavolants, estem en ple confinament, són persones que viuen i treballen al país i que davant d’un periodista de la televisió que pública que els pregunta en català, responen en castellà amb total normalitat. Sense cap deferència per la llengua del país.
I ja em conec la rèplica, Andorra és multilingüe i hi podem trobar un gresol de cultures. Però a aquestes alçades potser ja comença a ser hora de deixar de sentir la cançó de l’enfadós i que no cedim davant de la trepitjada constant de drets dels catalanoparlants. Si et mantens en la teva llengua no ets poc tolerant sinó que ajudes a promoure-la, la fas necessària i l’omples de vitalitat. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
'Kame hame ha' als prejudicis lingüístics 
Òscar Escuder

Han passat 30 anys d’aquell Son Goku que vam veure en català a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià. Sens dubte, la direcció de TV3 d’aquell moment va saber innovar i oferir un producte completament trencador, que ràpidament va esdevenir un èxit sense precedents arreu. Tota una generació d’infants i joves dels tres territoris, de famílies catalanoparlants o no, van apropar-se a la nostra llengua a través de l’oci i el lleure, més enllà de l’escola. El Son Goku va corroborar dues evidències fonamentals: a) perquè el català pugui competir culturalment amb llengües com el castellà o l’anglès, hem de tenir els recursos, la creativitat i l’enginy per poder oferir productes altament atractius, interessants i diferents; i b) que quan s’ofereixen productes altament interessants, atractius i diferents, la varietat dialectal no és mai cap fre ni barrera arreu del domini lingüístic. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

InformeCAT 2020 Plataforma per la Llengua

Què diu Marquet sobre...

Adreça i direcció
Lluís Marquet i Ferigle

L'existència en català dels dos mots adreça i direcció ens hauria de fer veure que el terme castellà dirección no sempre s'ha de traduir per direcció. El català en aquest punt segueix el que fan les altres llengües, que també tenen els equivalents dels dos mots esmentats. És cert que en la majoria dels casos alo mot castellà dirección correspon en català direcció, però el castellà empra també dirección en el sentit d'adreça i per això [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Campanya per la unitat de la llengua

Fets i llibres

El 78,9 de les cadenes de supermercats que vénen en línia ho fan en català (14-7-2020) Vegeu-ne més informació

El voluntariat per la llengua supera les 11.000 parelles formades en un any i arriba a més de 147.000 des de l'inici del programa (7-7-2020). Vegeu-ne més informació 

Instem les Corts Valencianes a fer una llei que blinde la Oficina de Drets Lingüístics. (Plataforma per la Llengua, 1-7-2020)

La consellera de Cultura fa una crida a l'ús del català en les plataformes digitals. (1-7-2020)
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha defensat, durant la intervenció al Ple específic sobre la COVID-19, que ha tingut lloc avui al Parlament de Catalunya, la necessitat de promoure la llengua catalana en l’àmbit audiovisual. 

La plataforma per la Llengua demana a les institucions aprovar per via d'urgència el reconeixement explícit de la unitat de la llengua a tots els efectes. (15-6-2020) L'entitat insta els governs català, valencià i balear a executar la Declaració de Palma de 2017 sense més dilacions. Així mateix, la Plataforma per la Llengua recorda que el Decret d'usos lingüístics es va crear per a combatre una realitat de marginació del valencià, que es concreta en el fet que diversos membres de l'administració valenciana no usen mai el valencià, fins i tot havent-lo acreditat. Vegeu-ne més informació

Wikiloc i Genís Matabosch, premis de normalització. L'ADAC-Plataforma per la Llengua-Gironès lliurarà els premis passat l'estiu si la situació ho permet. Vegeu-ne més informació

Votació popular dels Premis de Normalització Lingüística i Cultural 2020 de Girona. Vegeu-ne més informació

Més de 8.500 persones aprenen català en línia durant l'emergència.

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
En resposta a un article del senyor Albert Pla Nualart 
Jordi Martí i Monllau

Fa uns dies, al vespre, mentre estava davant de l’ordinador acabant la feina del dia, un company em va fer arribar l’enllaç a un article publicat al diari Ara, i signat pel senyor Albert Pla Nualart. Com que l’enllaç me’l feia arribar un amic vaig decidir fer una pausa en la feina, accedir a la versió digital del diari i llegir l’article. Pocs minuts després m’envaïa una sensació d’indignació que, tristament, ja m’és familiar i que, n’estic segur, continuaré experimentant en un futur perquè no sé veure que puguem sobreposar-nos mai a allò que té la virtut de causar-me-la i que, en definitiva, no és res més que el sentiment de culpa que observo que acompanya tants catalans quan reivindiquen el seu dret a una existència equiparable, en les seues característiques, a aquella de què gaudeixen les nacions lliures del nostre entorn.

Començava l’autor de l’article donant a entendre que existiria una lluita contra l’assimilació nacional de Catalunya a Castella (a l’Espanya castellana) paral·lela a la lluita contra la dialectalització de la llengua. Ens trobaríem, per tant, davant de dues lluites diferents però paral·leles, davant de «les dues cares d’una mateixa moneda»:. [...] Cliqueu ací per llegir el text 

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
Els castellanoparlants no existeixen 
Jordi Martí Monllau

Un d’aquests pressupòsits acceptats (abraçat sense matisos per l’independentisme menys donat a la matisació i més procliu a la demagògia) ha estat el de l’existència d’un col·lectiu anomenat el dels castellanoparlants, presentat com un grup etnolingüístic estructural de l’espai català.
Efectivament, s’ha dit i s’ha repetit prou que a Catalunya hi ha els catalanoparlants i els castellanoparlants, i tal categorització social s’ha instal·lat efectivament en el subconscient de la majoria de la població. Així, la llengua inicial ha passat a ser considerada com un signe diacrític que separa dues comunitats, poroses, però clarament diferenciables. Seria equivocat, per tant, parlar simplement de catalans, perquè, si bé catalans ho seríem tots, per sota d’aquesta consideració general caldria establir una diferència en funció de la llengua primera, que a la pràctica ─i en un exercici com aquells que fan els prestidigitadors que fan desaparèixer les coses davant dels nostres ulls gràcies a la rapidesa dels seus moviments─, passaria ser considerada la d’identificació, establint-se una relació biunívoca entre totes dues nocions. [...] Cliqueu ací per llegir el text 

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
La crisi de TV3 
Marta Roqueta

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es va concebre com el conjunt de mitjans públics d’una nació catalana esdevinguda comunitat autònoma espanyola. En el moment en què el catalanisme dominant, l’independentisme, ha renunciat a la nació i ha lliurat la poca sobirania que tenia al poder imperialista espanyol, la CCMA perd la seva raó de ser. No és estrany que el rol del català a TV3 o Catalunya Ràdio sigui cada cop més insubstancial si l’independentisme majoritari ha comprat la ximpleria de la República catalana sense nació, que denigra els elements que serveixen per lluitar contra l’assimilacionisme espanyol com ara la llengua.. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.schwanstein, Hohenschwangau, Herrenchiemsee... Els alumnes es miraven entre ells, intentaven pronunciacions diverses i acabaven somrient. Julià-Muné, Master of Arts in Phonetics per la Universitat de Londres, era un professor amable i un home savi.

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
Joan Julià-Muné (1950-2020) 
David Paloma

Joan Julià-Muné era un expert en toponímia i antroponímia forana. Per això, quan impartia docència en el postgrau de correcció i assessorament lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona, feia reflexionar els alumnes sobre el tòpic que diu que hi ha “noms impronunciables”. Aleshores mostrava el nom d’alguns castells bavaresos: Neuschwanstein, Hohenschwangau, Herrenchiemsee... Els alumnes es miraven entre ells, intentaven pronunciacions diverses i acabaven somrient. Julià-Muné, Master of Arts in Phonetics per la Universitat de Londres, era un professor amable i un home savi.
S’ha de ser amable i savi per saber explicar la base suprasegmental i la base graficoalfabètica de topònims i antropònims forans, i poder mantenir l’atenció dels qui escolten; per saber il·lustrar la paragrafia i la parafonia amb Cruyff, Beijing, Colònia, Leipzig... i convèncer amb diapositives farcides de transcripcions fonètiques. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.schwanstein, Hohenschwangau, Herrenchiemsee... Els alumnes es miraven entre ells, intentaven pronunciacions diverses i acabaven somrient. Julià-Muné, Master of Arts in Phonetics per la Universitat de Londres, era un professor amable i un home savi.

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
Albert Bastardas: vint anys de trajecte (1996-2016) 
Elvira Riera

El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.
El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.
A final de 2019 Albert Bastardas va publicar el llibre From language shift to language revitalization and sustainabilityA complexity approach to linguistic ecology, que aplega, en anglès, diversos treballs seus editats entre els anys 1996 i 2016. El gruix del volum (part I) és la traducció d’Ecologia de les llengües: medi, contactes i dinàmica sociolingüística (1996), una obra nuclear en la producció bastardiana. La complementen (part II) cinc articles publicats entre 2002 i 2016, que en desenvolupen diversos aspectes i il·lustren l’evolució del pensament, les preocupacions i les propostes d’acció política de Bastardas al llarg de vint anys. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
Davant la sentència del Tribunal Suprem contra l'ús i la unitat de la llengua catalana 
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim!

El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.
El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.
"El meu país és allà on dic bon dia i em responen bon dia". La frase de Josep Pla és potser la defensa més senzilla i evident de la unitat lingüística de la llengua catalana, la que compartim els ciutadans de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer i que popularment coneix diverses denominacions (valencià, tortosí, alguerès, mallorquí, rossellonès…). La recent sentència del Tribunal Suprem espanyol, però, torna a negar de facto aquesta unitat avalada per tota la comunitat científica internacional, per l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitats, col·lectius professionals diversos, els diccionaris (inclòs el de la Real Academia de la Lengua) i fins i tot no poques disposicions legals. Però la unitat se sustenta, sobretot, en la pràctica de milions de persones a través del temps en les seues comunicacions diàries i en la solidesa d'una cultura compartida i una consciència d'identitat col·lectiva que té la llengua com a principal element d'inclusió i cohesió social. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
I direm 'bon dia' 
Vicent Partal

El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.
El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.«No és estrany que el modest i discret 'bon dia' haja esdevingut un símbol del nostre país, de la nostra manera de fer i de ser».
Els parlants de l’ik, a les muntanyes del nord-est d’Uganda, just a la frontera amb Kenya, quan se saluden de bon matí diuen ‘epida’ si es troben amb una persona sola, però ‘epita’ si se’n troben dues o més. Com totes les llengües, la seua és un reflex del món on viuen i dels valors que comparteixen. Per exemple, la paraula ‘cu’ no es pot traduir. Significa que el primer glop d’aigua, quan mengen, l’ha de fer el més gran. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Entrevistes

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
Albert Jané:
"S'ha de desfer el vell tòpic fals que el català correcte és artificiós. Això no és veritat. És una fal·làcia que s'han inventat els qui no han volgut aprendre'l"
Bel Zaballa 

Diu que no va ser gaire precoç, que va anar fent, de mica en mica, però qui ho diria, veient la vastíssima obra que signa, entre llibres de gramàtica i divulgació lingüística, traduccions i adaptacions de narrativa popular infantil i juvenil i d’historietes gràfiques, poesia, dietaris… Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930) és qui ha fet parlar en català personatges de còmic que formen part de la infantesa de moltes generacions, com els Barrufets. ‘El meu model de llengua és el de Cavall Fort‘, ens diu en aquesta entrevista. Activista lingüístic, admet que la globalització va contra el català, però defensa ‘l’optimisme com a estratègia, per principis’. Lúcid i contundent, també insisteix que el català no és pas difícil, que aquesta és la fal·làcia que fan anar els qui no l’han volgut aprendre. Despenja el telèfon i comencem: [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...


Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.
El català, en emergència lingüística 
Rosa M. Bravo

El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.
El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. 
La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, cosa que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.