El català devaluat

David Casellas

 

A final de curs per als professors i els alumnes arriba l’hora més decisiva, sobretot per als alumnes de 4t d’ESO (que poden obtenir el Graduat Escolar) i els de 2n de batxillerat (que poden obtenir el títol de Batxillerat). Però del que gairebé mai no es parla és del fet que els alumnes del Principat que obtenen el títol de Graduat Escolar amb l’assignatura de Llengua i Literatura Catalana aprovada, automàticament també obtenen el Certificat de suficiència de català C1, que tants catalans han hagut d’obtenir mitjançant un examen amb un grau d’exigència força alt. En canvi, a les Illes el grau d’exigència és molt més alt i només aconsegueixen el C1 o el C2 amb el títol de Batxillerat (i segons la nota final); mentre que amb el Graduat Escolar només obtenen el nivell B1 o B2 (segons la nota final de curs).

A la pràctica, això representa que al Principat es regalia el Certificat C1 pràcticament a tothom, independentment de la nota, encara que l’aprovat en llengua catalana sigui decidit per la Junta d’avaluació (de fet, havien suspès l’assignatura, però el conjunt dels professors la hi han aprovada per tal de facilitar-li la matrícula a un Cicle Formatiu) o encara que l’alumne hagi aprovat l’assignatura en una UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, amb una adaptació curricular enfocada més a la inserció laboral i social que no pas a l’adquisició de coneixements.

Així, al Principat ens trobem que el requisit de tenir el nivell C per a accedir a qualsevol feina deixa de tenir sentit, ja que tothom l’acaba tenint, encara que tingui moltes dificultats per a escriure i parlar bé la llengua catalana. I també que als catalans se’ls discrimina en funció de l’indret on viuen, ja que el grau d’exigència és diferent segons el territori. D’aquí ve que es deixi en mans del voluntarisme el bon domini de la llengua, i que ens trobem amb molts professionals que han d’atendre el públic que, amb un menyspreu absolut envers els clients, no fan cap mena d’esforç per atendre’ls en català encara que aquesta sigui la llengua del client. Aquest creiem que és un dels factors essencials que marquen el desprestigi i el retrocés de la llengua catalana. Si el nivell d’exigència és tan baix (sobretot al Principat), només els qui són catalans molt conscienciats fan l’esforç d’usar la llengua catalana habitualment en la feina.

El desprestigi ha fet que ningú no s’avergonyeixi de no dominar la llengua catalana: fins i tot professors d’universitat nascuts a Catalunya (que segurament dominen perfectament l’anglès i altres llengües) reconeixen que no dominen prou bé el català per a fer una conferència, i es queden tan amples! O persones de molta cultura, que són entrevistats als mitjans públics catalans, no són capaços, per deferència als altres convidats i als oients, de fer un mínim esforç per expressar-se en llengua catalana!

Ja és hora que es tornin a generalitzar cursos de llengua catalana, d’un nivell més alt (com a mínim, el nivell C2), per tal de poder accedir a determinades professions on sigui essencial el contacte amb les persones. I estaria bé que en cap indret de parla catalana el Certificat de suficiència de català C1 no s’obtingués automàticament aprovant 4t d’ESO, sinó amb el batxillerat o una nota mínima que indiqués que aquella persona està realment capacitada per a fer un ús correcte de la llengua. Avui dia sembla que l’únic requisit que es demana a qualsevol feina és el coneixement de l’anglès. Cal que la llengua catalana torni a tenir el prestigi que faci que per a treballar a Catalunya el coneixement del bon català sigui imprescindible. I això no passa per regalar un títol a tothom!