Un altre atac a la immersió

 Cercle Vallcorba

Després que el Departament d’Educació (ara toca dir-ne així, educació i no ensenyament; són tan habituals els canvis de nom que ja no en fem cas) quasi hagués certificat la defunció  de la immersió lingüística amb la publicació d’un nou model lingüístic que consagra el bilingüisme, ara obliga tots els centres escolars de Catalunya (més de 2.500) a lliurar els  projectes lingüístics de centre (PLC) a Ana Losada, representant d’Assemblea per una Escola Bilingüe, una entitat lligada a la dreta espanyolista més reaccionària.

Davant l’estupefacció general, el dia 10 de desembre tots els centres d’ensenyament van rebre una notificació del Departament d’Ensenyament en què, per tal de complir la resolució 351/2018 de la GAIP, els instava a enviar a una adreça electrònica privada (projecteslinguisticsbcn@gmail.com) el seu PLC. El PLC és un document públic que forma part del projecte educatiu de centre (PEC) i que qualsevol persona pot consultar o bé sol·licitar al centre en qüestió o mitjançant la seva pàgina web. Ana Losada ha justificat que té dificultats per a accedir a aquesta informació i la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) ha dictaminat que abans del 15 de gener hom li ha d’haver enviat tots els PLC de tot Catalunya.

No entenem com pot ser que algú pugui trobar lògic que una persona vulgui tenir tots els PLC de tots els centres de Catalunya; en tot cas, ha de poder veure els de la seva zona escolar. I què passaria si fessin el mateix totes les altres  famílies amb fills en edat escolar? També els enviarien a la seva adreça electrònica particular? I si demanessin els projectes educatius de tot l’Estat espanyol? També ho haurien de fer?

És evident que darrere d’aquesta petició s’hi amaga la voluntat de començar a pledejar amb tots aquells centres el PLC dels quals no inclou un paràgraf on s’esmenta que el 25% de les classes s’impartiran en castellà. Això a la pràctica vol dir desbaratar radicalment la immersió lingüística, si és que encara era vigent en alguna escola. I no entenem per què el Departament d’Educació els segueix la veta en lloc d’incomplir aquesta resolució i portar-la a instàncies més elevades, com ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Tots sabem que tant el PLC com el PEC són documents plens de bones intencions, però que difícilment es compleixen en la totalitat, ja que els centres no tenen cap mena d’autoritat per a vetllar perquè es compleixin. Això fa que, malgrat que el PLC digui que el català és la llengua vehicular de totes les matèries curriculars, sovint trobem centres on algun professor imparteix les classes en castellà, sense que això sigui denunciat per ningú. El cos d’inspectors ja fa molts anys que han dimitit d’aquesta tasca i han delegat la responsabilitat en cada centre escolar. I una vegada més ara pretenen que siguin els centres els qui facin la seva feina. Si volen, que siguin ells qui enviïn els PLC a la senyora Ana Losada; els centres escolars no han de col·laborar de cap manera en aquesta persecució que els partits polítics de dretes, a través d’associacions creades ad hoc, han iniciat ja fa temps amb la finalitat de posar fi a la immersió lingüística i imposar el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament. I l’excusa d’aquesta imposició, com sempre, és fer-nos creure que Catalunya és una societat bilingüe en què des de temps immemorials hi ha hagut dues llengües que han conviscut amb naturalitat, amb un clar menyspreu de totes les prohibicions i imposicions que ens han fet arribar fins al punt on som ara.