Una llengua només per a entendre's

 Cercle Vallcorba



Ara que vénen eleccions, la llengua catalana torna a ser una arma llancívola per a esgarrapar vots, sobretot per a aquells partits polítics que volen una Espanya uniforme on no tinguin cabuda les diferències lingüístiques ni nacionals.

Entre els qui volen atacar l’ús de la llengua catalana, una de les mentides que més escampen a través de les xarxes socials és la idea que una llengua només serveix per a comunicar-se, cosa que els serveix per a justificar que no té cap sentit que tinguem diverses llengües per a acomplir la mateixa finalitat. Prou que saben que una llengua és també l’expressió d’una identitat cultural diferenciada, però ho amaguen deliberadament! És prou il·lustratiu d’aquesta idea un tuit (el tradueixo del castellà) que diu el següent: «I pel que fa al català, és una llengua d’utilitat limitada. Llengua materna d’un 31 % de catalans, amb escassa difusió geogràfica i amb la particularitat que amb tots els seus parlants t’hi pots entendre en espanyol.» I tant!, els han fet falta més de tres-cents anys d’imposició de l’espanyol perquè tots els catalans de l’Estat espanyol el sapiguem.

I ara, amb una fictícia democràcia, després de desenes d’anys d’imposició del coneixement de la llengua castellana a través de l’ensenyament obligatori, del control dels mitjans audiovisuals i del bloqueig sistemàtic de qualsevol intent de normalització lingüística en els àmbits més rellevants de la societat catalana, entrem en una nova etapa: fer creure que la llengua catalana només pot ser tolerada com una llengua de segon ordre, només vàlida per a afers domèstics sense importància. En aquells assumptes importants (la justícia, el cinema, el comerç, les empreses, les publicacions, la televisió...) el català destorba i és innecessari: tothom entén i parla el castellà! Quantes vegades hem hagut de sentir com un conferenciant pregunta “Algú no entén el català?” i no hem sentit mai preguntar “Algú no entén el castellà?” Fins i tot han arribat a argumentar que un rètol escrit en català pot produir un accident perquè algú no l’hagi entès! En canvi, ningú no se’n preocupa si és al revés, ni tampoc quan alguns pacients catalans tenen dificultats per a entendre’s amb un metge que només parla castellà i no sap què és una caparra o una calipàndria.

Potser ja és hora que els nostres polítics facin un seguit de propostes per tal de prestigiar la llengua catalana i garantir que, com a mínim, assoleixi el 50% d’ús en tots els àmbits on és minoritària. Ha quedat més que evident que la política de defensar-se dels atacs continus no funciona i que ens estan guanyant per panadera: cada cop menys presència del català al cinema, menys a les televisions, menys al carrer, menys a les empreses, menys al comerç, menys a la justícia... I els únics sectors on el català encara té un ús majoritari (l’ensenyament i TV3) són atacats contínuament, amb la qual cosa ja han aconseguit que la immersió lingüística sigui cada vegada més descafeïnada i que a TV3 hi hagi programes on es parla més castellà que català, en un clar intent de cercar un equilibri lingüístic que no existeix en la resta de televisions estatals, on la presència el català és residual per no dir inexistent.

Ara que s’acosten les eleccions seria bo que els ciutadans ens organitzéssim per demanar als nostres polítics (aquells qui teòricament volen defensar els drets de tots els catalans) que incloguin en els seus programes electorals quines mesures aplicaran per tal de garantir que els drets dels catalanoparlants siguin efectivament respectats a l’Estat espanyol. A la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (que l’Estat espanyol ha signat) s’hi expressa que «Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, tota distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades que afectin l’ús d’una llengua regional o minoritària i tinguin per objecte descoratjar o posar en perill el seu manteniment o el seu desenvolupament. L’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encaminades a tenir en compte les seves situacions particulars, no és considerada com un acte de discriminació envers els parlants de les llengües més esteses» (article 7.2) És clar que l’Estat espanyol està incomplint aquest article, ja que contínuament considera que qualsevol mesura que promogui la llengua catalana va en contra dels castellanoparlants; promoure la llengua catalana i incentivar-ne o exigir-ne el coneixement a través de mesures com la immersió lingüística mai no pot considerar-se que vagi en contra de la llengua castellana. Potser ho hauríem de recordar als candidats a representar-nos al Congrés i al Parlament europeu. Abans de votar assegurem-nos bé de quins partits polítics lluitaran per tal que els drets lingüístics dels catalans siguin efectivament respectats. Ens hi juguem el futur del català!