Fets i llibres

Les obres completes de Pompeu Fabra en format electrònic i d’accés lliure

El 5 de març proppassat es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Portal Pompeu Fabra, que és una iniciativa conjunta de l’Institut i la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest Portal anirà publicant notícies i documents relatius a l’Any Fabra, però sobretot constitueix una aportació extraordinària a aquest any commemoratiu pel fet de contenir, ja des d’ara mateix, la versió digital de les obres completes del Mestre, a les quals tothom pot accedir lliurement per consultar-les i per descarregar-se-les en format pdf.

Podeu llegir-ne un report molt complet a https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-es-tan-important-el-nou-portal-pompeu-fabra/ , confegit per Jordi Badia i Pujol, membre del Cercle Vallcorba, que analitza la funcionalitat d’aquesta publicació electrònica de les obres completes de Fabra i n’assenyala algunes limitacions que convindria superar.

Si voleu anar directament al Portal Pompeu Fabra: https://www.upf.edu/web/portalpompeufabra. [JF]

Josep Murgades ha publicat els seus Escrits sobre Pompeu Fabra

Entre les aportacions a l’Any Fabra que celebrem, no en serà una de menor la publicació del llibre de Josep Murgades, Escrits sobre Pompeu Fabra, Lleida: Pagès Editors, 2018, 294 p. (col·l. «Argent Viu», 143). Murgades, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona, és ben conegut pels seus estudis sobre el Noucentisme i sobre Eugeni d’Ors i també per les seves aportacions al coneixement del pensament i l’obra de Pompeu Fabra, entre les quals fou decisiva la Teoria de la llengua literària segons Fabra, publicada el 1984 en col·laboració amb Xavier Lamuela. Altrament, ha estat un dels impulsors de la monumental edició de les Obres completes de Fabra (2005-2013), de les quals ha dirigit i coordinat el volum 7 (Converses filològiques, 2010) i el volum 9 (Textos i materials, 2013). Fou un dels fundadors i ara és codirector d’Els Marges, revista de llengua i literatura, hi ha traduït també grans autors alemanys, com Kafka, Goethe o Mann. Aquests Escrits sobre Fabra recullen els deu treballs següents de Murgades: «La (re)invenció d’una llengua: Pompeu Fabra» (conferència al Queen Mary University of London, 2014); «Fabra, el naturalisme previ a l’arbitrarietat» (exposició al CSIC, 2007); «Fabra, entre la contestació i la institucionalització» (exposició al I Simposi sobre Pompeu Frabra, de l’IEC, 1998); «(Con)textos d’un text: el del Primer Congrés de la Llengua» (exposició a les Jornades commemoratives del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Universitat de Barcelona, 2006); «Pompeu Fabra i les Normes» (conferència a la Universitat Jaume I, 2012); «Alcover i Fabra: les afinitats discrepants» (exposició als Actes inaugurals del Centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Palma i Barcelona, 2011); «No fets per a un destí bestial: Fabra i Riba» (exposició al Simposi Carles Riba, IEC, 2009); «Notícia i tast de més textos desconeguts de Fabra» (article a Els Marges, 84, 2008); «L’activisme conferenciant de Fabra» (exposició a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, 2011); «Fabra x Fabra (o l’autobiografisme induït)» (exposició al VI Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica, Universitat d’Alacant, 2010). Cal agrair a l’autor i als editors que hagin posat aquests materials, no fàcilment accessibles, a l’abast del públic interessat en una edició tan acurada com aquesta. [JF]

Es convoca el V Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra»

El Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i l’ERLEU (Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús de la URV) convoquen el V Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”, el dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (av. de Catalunya, 35, Tarragona). 

El I Col·loqui es va convocar l’any 1998, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Pompeu Fabra. Cinc anys més tard, el 2003, una segona edició consolidava l’activitat. La tercera i quarta edicions, el 2008 i el 2013, convertien el col·loqui en una cita obligada per a tots els professionals i estudiosos de la nostra llengua. Aquest V Col·loqui s’escaurà, doncs, en el marc de la celebració de l’Any Fabra 2018, promogut per la Generalitat de Catalunya. 

Com en els col·loquis anteriors, aquest cinquè vol oferir una plataforma per a la reflexió profunda i plural sobre els diversos aspectes de l’obra del referent principal en la codificació de la llengua catalana, a fi de revisar des del punt de vista científic i acadèmic, tot superant les visions hagiogràfiques, la feina de Fabra, les coordenades històriques que la van fer possible i la seva vigència en l’àmbit de la planificació lingüística actual. Però, a més, els organitzadors volen aprofitar l’ocasió per convertir el Col·loqui en el primer gran fòrum d’anàlisi crítica en profunditat de la nova Gramàtica de la llengua catalana (2016) i la nova Ortografia catalana (2017) de l’Institut d’Estudis Catalans.

La Comissió organitzadora és formada per Maite Domingo, Jordi Ginebra (secretari), Anna Montserrat, Sofia de Muller, Pere Navarro, Miquel Àngel Pradilla (president), Carles Royo, Sílvia Veà i Anna Vila. Els organitzadors conviden a participar-hi tothom qui sigui interessat en les matèries damun dites. Qui ho vulgui pot presentar-hi també una comunicació; per a fer-ho, ha de lliurar una proposta, abans del 15 de juliol, a l’adreça electrònica: dfilcat@urv.cat. La proposta, en document de Word, ha de tenir una extensió mínima de 2.500 caràcters (amb espais) i màxima de 3.000 (en Arial 11 i interlineat d’1,5).

Els organitzadors aniran informant dels detalls del Col·loqui (ponents, comitè científic, allotjaments, activitats complementàries, calendari precís, etc.), en circulars successives, que es podran consultar també al web del Departament de Filologia Catalana de la URV: http://www.urv.cat/dfilcat/activitats/100/. Si us cal contactar amb el comitè organitzador, ho podeu fer a aquesta adreça: sofiade.muller@urv.cat. [JF]

El bloQG 100, ‘El quadern gris’ al cap de 100 anys

El bloQG 100, una iniciativa de l’associació Xarxa de Mots, commemora el centenari del Quadern gris i fa una invitació a llegir-lo o rellegir-lo a internet, ara amb la seguretat que, amb la revisió del Dr. Narcís Garolera, l’original de Pla és net, exacte i lliure de males lectures, nyaps i errors acumulats en les edicions que s’han succeït des de la primera, el 1966.

Al bloQG 100, la lectura del Quadern gris, dosificada segons les mateixes dates que Pla consigna a l’original, es va obrir el 8 de març –aniversari de Josep Pla i data del seu primer apunt en aquest diari de joventut– i es tancarà el 15 de novembre de 1919, quan l’escriptor afirma tenir la maleta preparada per a anar a París com a corresponsal de «La Publicidad».

El 8 de març del 2008 –ara ha fet deu anys–, l’associació Xarxa de Mots va obrir el primer blog del Quadern gris, el «bloQG», que va batejar així, per «blog» i per «Quadern gris», quan s’esqueien 90 anys de l’inici teòric de l’obra. El quadern gris va saltar a internet i en van parlar la més gran part de mitjans de comunicació, catalans i no catalans. La resposta dels lectors va ser alta i constant. La primera anotació del bloQG va rebre més de 70 comentaris, i del 8 de març del 2008 al 15 de novembre del 2009 l’intercanvi d’idees i interpretacions de tota mena sobre el text va ser permanent.

Poc després d’arrencar, l’octubre del 2008, el bloQG va rebre el premi Lletra, de la Universitat Oberta de Catalunya, dins els Premis Literaris de Girona. Ni l’associació Xarxa de Mots ni el mateix bloQG no hi havien presentat candidatura. La proposta d’adjudicació va correspondre a un jurat format per Glòria Bordons, Josep M. Fonalleras, Enric Marín, Vicent Partal i Jaume Subirana. El veredicte reconegué «la seva eficàcia comunicativa que enriqueix un gènere literari tradicional amb els nous usos del dietari digital, afavoreix la difusió de la lectura i afegeix nombrosos complements».

El novembre del 2009, abans d’acabar la lectura en comú, amb un bon grup dels lectors, es va organitzar una visita a la Fundació Pla, de Palafrugell, a la sala d’actes de la qual, el professor Garolera parlà de la seva revisió de l’original i d’un projecte d’edició que semblava imminent, però el llibre que anunciava el 2009 no va sortir fins al 2012. És el que reprodueix el bloQG 100.

Deu anys després, amb el bloQG 100 hom revisa i millora El quadern gris precisament sobre un text nou que ens permet llegir què va escriure realment Josep Pla, donar-hi una sortida que ha d’encomanar a molts més lectors el gust per aquesta obra i renovar una experiència que fa deu anys va rebre una gran resposta gràcies als canals de comunicació actuals. Podeu obtenir-ne més informació a: http://www.lletres.net/pla/QG100/?page_id=7507. [RT]

Presenten el Llibre d’estil de La Vanguàrdia

El 20 de març proppassat, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut,  es va fer la presentació del Llibre d’estil per a l’edició catalana de La Vanguardia, la qual va anar a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, Màrius Carol, director de La Vanguardia, Quim Monzó, escriptor, i Magí Camps, redactor en cap d’Edició.

The Classical Tradition in Medieval Catalan. 1300-1500, de Lluís Cabré et alii

L’editorial nord-americana Tamesis Books acaba d’editar el llibre The Classical Tradition in Medieval Catalan. 1300-1500. Translation, Imitation and Literacy, obra dels professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Lluís Cabré, Alejandro Coroleu, Montserrat Ferrer i Josep Pujol, i del professor de la University of Massachusetts Amherst Albert Lloret. És el primer estudi complet que es fa de la recepció de la tradició clàssica en la literatura medieval catalana, un procés multilingüe que implica no solament el llatí i el català, sinó encara altres parlars vernacles veïns com l’aragonès, el castellà, el francès i l’italià. Els autors paren atenció en el desenvolupament de les lletres clàssiques des de les corts reials catalano-aragoneses del Tres-cents fins a l’arribada de la impremta i l’expansió de l’Humanisme italià. El volum ofereix una introducció concisa a la corona catalano-aragonesa medieval, un catàleg de les traduccions al català de textos des de l’antiguitat clàssica fins a la fi del Renaixement italià i un estudi crític de la influència dels clàssics en cinc grans obres: Lo somni de Bernat Metge, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l’anònim Curial e Güelfa, la poesia d’Ausiàs Marc i la prosa de Joan Roís de Corella. [JF]


FETS I LLIBRES

Les obres completes de Pompeu Fabra en format electrònic i d’accés lliure

El 5 de març proppassat es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Portal Pompeu Fabra, que és una iniciativa conjunta de l’Institut i la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest Portal anirà publicant notícies i documents relatius a l’Any Fabra, però sobretot constitueix una aportació extraordinària a aquest any commemoratiu pel fet de contenir, ja des d’ara mateix, la versió digital de les obres completes del Mestre, a les quals tothom pot accedir lliurement per consultar-les i per descarregar-se-les en format pdf.

Podeu llegir-ne un report molt complet a https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-es-tan-important-el-nou-portal-pompeu-fabra/ , confegit per Jordi Badia i Pujol, membre del Cercle Vallcorba, que analitza la funcionalitat d’aquesta publicació electrònica de les obres completes de Fabra i n’assenyala algunes limitacions que convindria superar.

Si voleu anar directament al Portal Pompeu Fabra: https://www.upf.edu/web/portalpompeufabra. [JF]

Josep Murgades ha publicat els seus Escrits sobre Pompeu Fabra

Entre les aportacions a l’Any Fabra que celebrem, no en serà una de menor la publicació del llibre de Josep Murgades, Escrits sobre Pompeu Fabra, Lleida: Pagès Editors, 2018, 294 p. (col·l. «Argent Viu», 143). Murgades, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona, és ben conegut pels seus estudis sobre el Noucentisme i sobre Eugeni d’Ors i també per les seves aportacions al coneixement del pensament i l’obra de Pompeu Fabra, entre les quals fou decisiva la Teoria de la llengua literària segons Fabra, publicada el 1984 en col·laboració amb Xavier Lamuela. Altrament, ha estat un dels impulsors de la monumental edició de les Obres completes de Fabra (2005-2013), de les quals ha dirigit i coordinat el volum 7 (Converses filològiques, 2010) i el volum 9 (Textos i materials, 2013). Fou un dels fundadors i ara és codirector d’Els Marges, revista de llengua i literatura, hi ha traduït també grans autors alemanys, com Kafka, Goethe o Mann. Aquests Escrits sobre Fabra recullen els deu treballs següents de Murgades: «La (re)invenció d’una llengua: Pompeu Fabra» (conferència al Queen Mary University of London, 2014); «Fabra, el naturalisme previ a l’arbitrarietat» (exposició al CSIC, 2007); «Fabra, entre la contestació i la institucionalització» (exposició al I Simposi sobre Pompeu Frabra, de l’IEC, 1998); «(Con)textos d’un text: el del Primer Congrés de la Llengua» (exposició a les Jornades commemoratives del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Universitat de Barcelona, 2006); «Pompeu Fabra i les Normes» (conferència a la Universitat Jaume I, 2012); «Alcover i Fabra: les afinitats discrepants» (exposició als Actes inaugurals del Centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Palma i Barcelona, 2011); «No fets per a un destí bestial: Fabra i Riba» (exposició al Simposi Carles Riba, IEC, 2009); «Notícia i tast de més textos desconeguts de Fabra» (article a Els Marges, 84, 2008); «L’activisme conferenciant de Fabra» (exposició a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, 2011); «Fabra x Fabra (o l’autobiografisme induït)» (exposició al VI Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica, Universitat d’Alacant, 2010). Cal agrair a l’autor i als editors que hagin posat aquests materials, no fàcilment accessibles, a l’abast del públic interessat en una edició tan acurada com aquesta. [JF]

Es convoca el V Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra»

El Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i l’ERLEU (Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús de la URV) convoquen el V Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”, el dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (av. de Catalunya, 35, Tarragona). 

El I Col·loqui es va convocar l’any 1998, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Pompeu Fabra. Cinc anys més tard, el 2003, una segona edició consolidava l’activitat. La tercera i quarta edicions, el 2008 i el 2013, convertien el col·loqui en una cita obligada per a tots els professionals i estudiosos de la nostra llengua. Aquest V Col·loqui s’escaurà, doncs, en el marc de la celebració de l’Any Fabra 2018, promogut per la Generalitat de Catalunya. 

Com en els col·loquis anteriors, aquest cinquè vol oferir una plataforma per a la reflexió profunda i plural sobre els diversos aspectes de l’obra del referent principal en la codificació de la llengua catalana, a fi de revisar des del punt de vista científic i acadèmic, tot superant les visions hagiogràfiques, la feina de Fabra, les coordenades històriques que la van fer possible i la seva vigència en l’àmbit de la planificació lingüística actual. Però, a més, els organitzadors volen aprofitar l’ocasió per convertir el Col·loqui en el primer gran fòrum d’anàlisi crítica en profunditat de la nova Gramàtica de la llengua catalana (2016) i la nova Ortografia catalana (2017) de l’Institut d’Estudis Catalans.

La Comissió organitzadora és formada per Maite Domingo, Jordi Ginebra (secretari), Anna Montserrat, Sofia de Muller, Pere Navarro, Miquel Àngel Pradilla (president), Carles Royo, Sílvia Veà i Anna Vila. Els organitzadors conviden a participar-hi tothom qui sigui interessat en les matèries damun dites. Qui ho vulgui pot presentar-hi també una comunicació; per a fer-ho, ha de lliurar una proposta, abans del 15 de juliol, a l’adreça electrònica: dfilcat@urv.cat. La proposta, en document de Word, ha de tenir una extensió mínima de 2.500 caràcters (amb espais) i màxima de 3.000 (en Arial 11 i interlineat d’1,5).

Els organitzadors aniran informant dels detalls del Col·loqui (ponents, comitè científic, allotjaments, activitats complementàries, calendari precís, etc.), en circulars successives, que es podran consultar també al web del Departament de Filologia Catalana de la URV: http://www.urv.cat/dfilcat/activitats/100/. Si us cal contactar amb el comitè organitzador, ho podeu fer a aquesta adreça: sofiade.muller@urv.cat. [JF]

El bloQG 100, ‘El quadern gris’ al cap de 100 anys

El bloQG 100, una iniciativa de l’associació Xarxa de Mots, commemora el centenari del Quadern gris i fa una invitació a llegir-lo o rellegir-lo a internet, ara amb la seguretat que, amb la revisió del Dr. Narcís Garolera, l’original de Pla és net, exacte i lliure de males lectures, nyaps i errors acumulats en les edicions que s’han succeït des de la primera, el 1966.

Al bloQG 100, la lectura del Quadern gris, dosificada segons les mateixes dates que Pla consigna a l’original, es va obrir el 8 de març –aniversari de Josep Pla i data del seu primer apunt en aquest diari de joventut– i es tancarà el 15 de novembre de 1919, quan l’escriptor afirma tenir la maleta preparada per a anar a París com a corresponsal de «La Publicidad».

El 8 de març del 2008 –ara ha fet deu anys–, l’associació Xarxa de Mots va obrir el primer blog del Quadern gris, el «bloQG», que va batejar així, per «blog» i per «Quadern gris», quan s’esqueien 90 anys de l’inici teòric de l’obra. El quadern gris va saltar a internet i en van parlar la més gran part de mitjans de comunicació, catalans i no catalans. La resposta dels lectors va ser alta i constant. La primera anotació del bloQG va rebre més de 70 comentaris, i del 8 de març del 2008 al 15 de novembre del 2009 l’intercanvi d’idees i interpretacions de tota mena sobre el text va ser permanent.

Poc després d’arrencar, l’octubre del 2008, el bloQG va rebre el premi Lletra, de la Universitat Oberta de Catalunya, dins els Premis Literaris de Girona. Ni l’associació Xarxa de Mots ni el mateix bloQG no hi havien presentat candidatura. La proposta d’adjudicació va correspondre a un jurat format per Glòria Bordons, Josep M. Fonalleras, Enric Marín, Vicent Partal i Jaume Subirana. El veredicte reconegué «la seva eficàcia comunicativa que enriqueix un gènere literari tradicional amb els nous usos del dietari digital, afavoreix la difusió de la lectura i afegeix nombrosos complements».

El novembre del 2009, abans d’acabar la lectura en comú, amb un bon grup dels lectors, es va organitzar una visita a la Fundació Pla, de Palafrugell, a la sala d’actes de la qual, el professor Garolera parlà de la seva revisió de l’original i d’un projecte d’edició que semblava imminent, però el llibre que anunciava el 2009 no va sortir fins al 2012. És el que reprodueix el bloQG 100.

Deu anys després, amb el bloQG 100 hom revisa i millora El quadern gris precisament sobre un text nou que ens permet llegir què va escriure realment Josep Pla, donar-hi una sortida que ha d’encomanar a molts més lectors el gust per aquesta obra i renovar una experiència que fa deu anys va rebre una gran resposta gràcies als canals de comunicació actuals. Podeu obtenir-ne més informació a: http://www.lletres.net/pla/QG100/?page_id=7507. [RT]

Presenten el Llibre d’estil de La Vanguàrdia

El 20 de març proppassat, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut,  es va fer la presentació del Llibre d’estil per a l’edició catalana de La Vanguardia, la qual va anar a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, Màrius Carol, director de La Vanguardia, Quim Monzó, escriptor, i Magí Camps, redactor en cap d’Edició.

The Classical Tradition in Medieval Catalan. 1300-1500, de Lluís Cabré et alii

L’editorial nord-americana Tamesis Books acaba d’editar el llibre The Classical Tradition in Medieval Catalan. 1300-1500. Translation, Imitation and Literacy, obra dels professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Lluís Cabré, Alejandro Coroleu, Montserrat Ferrer i Josep Pujol, i del professor de la University of Massachusetts Amherst Albert Lloret. És el primer estudi complet que es fa de la recepció de la tradició clàssica en la literatura medieval catalana, un procés multilingüe que implica no solament el llatí i el català, sinó encara altres parlars vernacles veïns com l’aragonès, el castellà, el francès i l’italià. Els autors paren atenció en el desenvolupament de les lletres clàssiques des de les corts reials catalano-aragoneses del Tres-cents fins a l’arribada de la impremta i l’expansió de l’Humanisme italià. El volum ofereix una introducció concisa a la corona catalano-aragonesa medieval, un catàleg de les traduccions al català de textos des de l’antiguitat clàssica fins a la fi del Renaixement italià i un estudi crític de la influència dels clàssics en cinc grans obres: Lo somni de Bernat Metge, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l’anònim Curial e Güelfa, la poesia d’Ausiàs Marc i la prosa de Joan Roís de Corella. [JF]