Resposta pública del Grup Koiné a les manipulacions contràries al manifest «Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent»

Grup Koiné 

Atès que, dos anys i mig després de la presentació del manifest de Koiné, determinats polítics i opinadors i mitjans segueixen etiquetant tant el manifest com els seus signants de supremacistes, considerem necessari desmentir aquestes acusacions i fer uns quants aclariments i puntualitzacions.
 

L’any 2016 un grup de lingüistes preocupats per la situació de substitució lingüística que viu el poble de Catalunya, ens vàrem reunir per analitzar quina era la situació de la llengua del país. D’aquesta anàlisi i de les conclusions a què vam arribar, en va sortir el document intitulat “La realitat lingüística de Catalunya i la normalització del català i l’occità en la futura República”, que va donar lloc posteriorment al conegut com a Manifest Koiné, el qual feia palès el procés de substitució i exposava quina era la nostra proposta lingüística per al país. En aquest Manifest denunciàvem la històrica dominació lingüística espanyola i els efectes negatius que ha tingut per a l’ús social de la llengua catalana. I constatàvem com l’excusa de la bilingüització (i trilingüització a la Vall d'Aran) de la societat catalana no fa sinó provocar la indefensió de les llengües més febles (el català i l'occità aranès) i la seva substitució per la llengua més forta (la castellana). 

Denunciàvem l’anormalitat que significava que en els territoris històrics de llengua catalana i occitana, la llengua castellana fos considerada la llengua d’ús normal per a tothom, tal com pretenia la dictadura, mentre la llengua catalana (com també l'occità), al marge de l’aparença administrativa, anés quedant cada cop més reduïda a un ús privat restringit. I finalment manifestàvem la necessitat que s’incorporés al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, i el compromís de restituir al català l’estatus de llengua territorial de Catalunya (i igualment per a l’occità a la Vall d’Aran), amb totes les mesures necessàries per garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un país normal també pel que fa a la llengua, la qual cosa exclou tota voluntat supremacista, ans al contari, mostra una voluntat de respecte al conjunt de les llengües presents a Catalunya. 
 
Aquesta nostra proposta es va presentar públicament al Paranimf de la Universitat de Barcelona el dia 31 de març de 2016, amb la signatura de suport de 276 personalitats, tant de Catalunya com de fora, vinculades professionalment al món de la llengua: filòlegs, professors, escriptors, editors, etc.

La premsa se’n va fer un ampli ressò, moltes respostes van anar en el sentit de donar-nos la raó. Tanmateix, també vam rebre moltes crítiques de persones que ens acusaven de coses que nosaltres no havíem dit, amb algunes de les quals discrepem i fins i tot combatem. Intentar alertar del procés de substitució lingüística que vivim, i donar les bases per intentar aturar-lo ens va valdre el qualificatiu de racistes i supremacistes per part de moltes de les persones i entitats sempre hostils a qualsevol intent d’evitar la situació de substitució lingüística que vivim, i que, per les afirmacions que feien, mostraven que no s’havien ni pres la molèstia de llegir-se amb rigor el manifest i encara menys el document on s’exposava àmpliament la nostra posició.

Ens correspon, doncs, respondre a aquestes acusacions.

En cap cas vam proposar un monolingüisme català. Ben al contrari, l’aprenentatge d'altres llengües europees o de gran extensió global, com el francès, l’anglès, el castellà, l'italià o l'alemany, ha de reblar la necessària integració en el marc europeu i facilitar l'obertura al món. Per això també proposàvem l’aprenentage, en els casos on això sigui possible, d’altres llengües presents a Catalunya, com l’amazic, i que en molts aspectes ens poden ajudar i afavorir una millor convivència. Tanmateix, també estem convençuts que si no s’aconsegueix que la llengua catalana sigui considerada llengua territorial (com l'ha de ser l'occità aranès a l'Aran), llengua franca i normal de Catalunya, i que tant l’administració com la societat en general se sentin impulsats a usar-la com a tal, la llengua catalana acabarà essent substituïda definitivament per la llengua castellana a tots els carrers i ciutats del país. 

Volem també insistir i deixar ben clar que de cap manera no es pot penjar l’etiqueta de supremacista al manifest Koiné ni a cap dels seus signants. El terme supremacisme s’utilitza arreu per descriure una ideologia política que perpetua i manté la dominació social, política, històrica, cultural … de les persones identificades com de raça blanca (o, per analogia, qualsevol altre grup social dominant). La ideologia supremacista es posa de manifest històricament en les estructures sociopolítiques com l’esclavatge, les lleis de segregació racial en el Sud dels Estats Units o l’Apartheid a Sud-àfrica. El supremacisme identifica, doncs, amb ideologies racistes, xenòfobes, nazis, o imperialistes que consideren que la seva llengua, la seva cultura, la seva concepció del món és millor que la dels altres. Aquest ha estat també i de manera més o menys subtil el cas de l’Estat espanyol que, com a mínim des de 1714, ha maldat per imposar el castellà a tots els territoris i nacions que, de grat o per força, en formaven part. 

Per contra, el Manifest Koiné l’únic que fa és buscar la manera d’evitar que el castellà, una llengua que el supremacisme espanyolista considera millor que les altres (així s’ha expressat i defensat en múltiples ocasions), segueixi essent imposat en un territori en detriment de les llengües autòctones. Els signants del Manifest Koiné defensem TOTES les llengües i no considerem que n’hi hagi cap d’inferior ni de superior a les altres. I per això mateix, no només no defensem el monolingüisme social, sinó que en som del tot contraris. 

També volem denunciar la manca d’ètica de totes les persones, els polítics i els mitjans que han estigmatitzat i continuen estigmatitzant els signants del manifest, acusant-los de supremacistes pel fet d’haver signat un manifest que no només no en té res, de supremacista, sinó que justament va ser redactat amb molta cura per tal de ser respectuós amb totes les llengües, perquè totes són un patrimoni de la humanitat que cal preservar. 

Finalment, volem advertir la societat catalana en general sobre les tècniques de confusió social que empra el feixisme, consistents a acusar els seus adversaris d'allò mateix que els caracteritza a ells i buidar de contingut els mots que els defineixen a ells mateixos per tal de sembrar la confusió i neutralitzar tota capacitat crítica sobre els perills del feixisme. Així, acusen els demòcrates de colpistes mentre es neguen a condemnar l'autèntic colpisme, acusen els independentistes de nazis mentre defensen un annexionisme com el que el nazis van perpetrar a Àustria o acusen Koiné de supremacisme mentre

 

· fan manifestacions a Iruña-Pamplona contra la llengua basca,

· combaten el bilingüisme a Galícia i a Astúries,

· s'oposen al requisit de coneixement de la llengua pròpia al País Valencià i a les Illes Balears o

· defensen una violació flagrant de l'article 2 de la Declaració Universal de Drets Humans com és l'article 3 de la Constitució neofranquista del 1978.



Barcelona, a 26 de novembre del 2018