FETS I LLIBRES

El voluntariat per la llengua supera les 11.000 parelles formades en un any i arriba a més de 147.000 des de l'inici del programa (7-7-2020). Vegeu-ne més informació 

La plataforma per la Llengua demana a les institucions aprovar per via d'urgència el reconeixement explícit de la unitat de la llengua a tots els efectes. (15-6-2020) L'entitat insta els governs català, valencià i balear a executar la Declaració de Palma de 2017 sense més dilacions. Així mateix, la Plataforma per la Llengua recorda que el Decret d'usos lingüístics es va crear per a combatre una realitat de marginació del valencià, que es concreta en el fet que diversos membres de l'administració valenciana no usen mai el valencià, fins i tot havent-lo acreditat. Vegeu-ne més informació

Wikiloc i Genís Matabosch, premis de Normalització. 
L'ADAC-Plataforma per la Llengua Gironès lliurarà els premis passat l'estiu si la situació ho permet. Vegeu-ne més informació.

Votació popular dels Premis de Normalització Lingüística i Cultural 2020 de Girona. 

Més de 8.500 persones aprenen català en línia durant l'emergència.

El divendres 21 de febrer, Linguapax Internacional i la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna, establert per la mateixa UNESCO el 1999 per posar de manifest les llengües primeres i la diversitat lingüística i cultural. Amb motiu d’aquest dia, Linguapax va entregar el seu premi anual que reconeix les persones o col·lectius que promouen la diversitat lingüística o l’educació multilingüe.

Durant l’acte, que es va celebrar a l’Espai Vilaweb, es va parlar de la preservació de les llengües amenaçades. La presidenta de Linguapax, Mònica Pereña, va afirmar: «el procés de pèrdua de diversitat lingüística que estem vivint ens preocupa molt, tant a Linguapax com a l’Institut d’Estudis Catalans. Un dels nostres objectius és revitalitzar comunitats lingüístiques.»
Joan A. Argenter, membre de la Secció Filològica de l’IEC també va intervenir a la xerrada: «El respecte vers la diversitat lingüística és respectar els homes i dones que parlen una llengua diferent. Es tracta d’un tema de convivència i supervivència.» També es va mostrar preocupat per la situació actual de les llengües autòctones: «El multilingüisme no s’hauria de convertir en un procés d’abandonament de la llengua inicial.» La presentació de l’Informe Linguapax 2019 ‘Kava’ vell en carabasses noves: revitalització lingüística i escolarització a Hawaii va ser a càrrec del seu coordinador, Rubèn Fernández. Va parlar sobre el Premi Linguapax 2019, atorgat a Larry Kimura per la feina que va dur a terme en relació amb la recuperació de la llengua hawaiana. «El professor va canviar el prestigi de la llengua centrant-la en l’ensenyament a la universitat. Fins aleshores, el hawaià només el parlava gent de classe baixa. Per tant, l’escola és un instrument fonamental per la revitalització lingüística.» L’escriptor català Màrius Serra també va participar en la commemoració parlant del seu llibre Res no és perfecte a Hawaii. Per acabar, Mònica Pereña va anunciar la persona guanyadora del Premi Internacional Linguapax d’enguany, que va rebre Marja-Liisa Olthuis per la seva tasca de revitalització de la llengua sami d’Inari, parlada al nord-est de Finlàndia per prop de dues-centes cinquanta persones.

Es presenta a l’IEC el llibre Ensenya’m la llengua, sobre vocabulari i llenguatge popular relacionat amb la salut

El 13 de febrer va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la presentació del llibre Ensenya’m la llengua, a càrrec d’Antoni Beltran Genescà, autor del llibre i metge de família, i de Narcís Macià Guilà, metge documentalista
Beltran Genescà va iniciar la seva exposició explicant que aquest llibre «és un treball de camp en el qual s’ha intentat recopilar i ordenar tot un vocabulari popular molt extens i molt ric, al voltant de la salut, dels remeis, dels tractaments…». A més, va indicar que la idea va néixer quan es va adonar «que la generació de gent més gran, quan venien a la consulta, tenien una capacitat d’expressar-se molt fluida, molt interessant, per tal d’interpretar tot allò que els passava». 
Genescà va posar un èmfasi especial en el fet que aquesta obra és un llibre de «quilòmetre zero: s’ha fet escoltant la gent i apuntant les expressions en el moment precís, en el seu context». A més, va comentar que «quan em vaig adonar que aquesta generació de gent més gran té una gran expressivitat i, en canvi, la gent més jove ha perdut pràcticament tota la fluïdesa a l’hora d’expressar-se davant el metge, vaig pensar que era una bona idea recollir aquestes expressions i frases, agrupar-les». «El llibre, de fet, és un homenatge a tota aquesta generació d’avis i àvies de la vall d’Aro i Sant Feliu, que ha sabut mantenir ben viu l’idioma entorn de la salut», va afegir Beltran Genescà. P
Per la seva banda, Narcís Macià va dir que aquest llibre és una font de records i vivències i es va preguntar si és possible recollir aquesta terminologia popular de la salut a través dels llenguatges documentals. Per aclarir conceptes, va afegir: «el llenguatge documental és un sistema de signes, de codis acordats en un àmbit, que faciliten la representació de la informació. Les utilitats són diverses, però en aquest cas interessa convertir aquesta informació expressada en llenguatge natural en dades explotables, que puguin ser tractables a fi de facilitar l’entesa i la comunicació entre humans, entre humans i màquines, i entre màquines. El llenguatge documental és una de les eines de la intel·ligència artificial i del tractament massiu de dades (big data).»
Després de la presentació del llibre va tenir lloc un debat sobre l’ús dels termes populars en l’àmbit de la salut. Aquest acte va ser organitzat per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, l’Editorial Gregal i la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC.

Presentació del llibre Cròniques negres del català a l'escola de Pere Mayans (5 de març, al Saló de descans del Teatre Municipal de Girona). Vegeu-ne més informació

Ha estat publicat Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval: les relacions interoracionals en Antoni Canals de Jordi Carbonell i Hortèncsia Curell.
Aquest treball va ser guardonat per l'Institut d'Estudis Catalans el 1950. Vegeu-ne més informació.

L'ADAC esdevé la representació territorial de la Plataforma per la Llengua a Girona (21-2-2020). Vegeu-ne més informació

Les inscripcions de les proves per obtenir els certificats de coneixement de català comencen el dia 27 de gener. 

Som 10 milions, som una llengua. 
Acte de la campanya de la Plataforma per la Llengua, portada a terme per l'ADAC a Girona. Dia 15 de febrer, durant tot el dia, a la plaça del Vi de Girona. Hi haurà pa amb tomata, cant coral i altres sorpreses.

Els borbons i la llengua catalana, el castellà (i el francès i l'italià) sí que va ser llengua d'imposició per als catalans
Conferència de Pere Mayans, Biblioteca Montserrat Abelló (Barcelona, 5-2-2020, a les 7 del vespre). Vegeu-ne l'anunci

Augmenta el nombre de webs de l'Estat que diferencien català i valencià 
Només el 2 % de les pàgines web vinculades a l'Administració General de l'Estat tenen versions completes i plenament operatives en llengua catalana, i gairebé la meitat practiquen la fragmentació lingüística i tracten el català i el valencià com si fossin llengües diferents. (Plataforma per la llengua, 18-12-2019) Vegeu-ne més informació

I Jornada sobre Corpus Orals del Català: "Ciència, lingüística i tecnologia" 
(16 de gener de 2020, a les 18 h, a la sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans). Vegeu-ne més informació

Presentació del llibre Homenatge de les lletres catalanes a Pompeu Fabra (1928).
(16 de desembre de 2019, a les 18.30, a la sala Carles Riba de l'IEC) Vegeu-ne més informació

Jornada. Norma i diversitat lingüística: la gestió normativa en contextos pluricèntrics. Francofonia i catalanofonia.
(9 de desembre, a les 9.25 h, a la Sala J636 de la Universitat de la Sorbona [París]). Vegeu-ne més informació  

Jornada. La repressió de la llengua catalana als segles XIX a XXI. 
(9 i 10 de desembre de 2019, a l'Institut d'Estudis Catalans). Vegeu-ne més informació. 

Conferència sobre Robèrt Lafont a la Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona. 
(29 de novembre de 2019, a les 18.00 h). Conferència “Robèrt Lafont: un sociolingüista engatjat”, a càrrec de Domergue Sumien, membre del Conselh de la Lenga Occitana, expert en lingüística occitana i deixeble de Robèrt Lafont. Vegeu-ne més informació

L'IEC llança la seva Gramàtica bàsica i d'ús.
(29-8-2019)La propera setmana, tot aprofitant la Setmana del Llibre en Català, l'IEC traurà a la venda la Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana, una versió abreviada de la Gramàtica. La directora d'aquest projecte ha estat Maria Josep Cuenca, membre de la comissió de Gramàtica de la Secció Filològica de l'IEC i catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat de València. Vegeu-ne més informació

L'Estat francès reconeix el català a l'ensenyament com "una de les llengües de França". 
(30-8-2019) França ha fet una passa per reconèixer la llengua catalana al seu ensenyament, i ha creat la figura de professor agregat (catedràtic d'institut) d'aquest idioma. Ho ha fet sota la consideració del català com una de les "llengües de França", perquè és l'idioma parlat a la Catalunya Nord. L'avenç consisteix en el fet que es crearan oposicions per a catedràtics d'institut, i el ministeri d'Educació francès ha creat ara les oposicions internes a les quals es podran presentar docents amb 5 anys d'experiència. Vegeu-ne més informació

Publicada l'Enquesta d'usos lingüístics del català 2018.
(8-7-2019) L’Enquesta d’usos lingüístics de la població és una estadística quinquennal sobre els usos del català i altres llengües de la població a Catalunya. Aquesta enquesta és una activitat estadística oficial integrada en els Plans estadístics de Catalunya i desenvolupada conjuntament entre la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

El XIX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes tindrà lloc a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya durant la setmana del 6 al 9 de juliol de l’any 2021.
(juny 2019) Primera circular per anunciar el lloc i els temes del Col·loqui. Vegeu-ne més informació

Arriba a les pantalles del cinema Maleïda 1882, l’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto, pel·lícula documental dirigida per Albert Naudín i produïda per FilmeXplora amb producció associada de la Fundació Jacint Verdaguer i la participació de TV3. 
(5-7-2019) S’estrenarà a sales catalanes el divendres 5 de juliol, coincidint amb l’inici de l’expedició pirinenca que descriu la pel·lícula. Maleïda 1882, amb Lluís Soler en el paper del poeta, recrea amb absoluta fidelitat l’itinerari que va seguir Verdaguer en l'ascens a la Maleïda (Aneto), a través dels versos de Jacint Verdaguer i els textos d’investigació de Bernat Gasull, recollits al llibre Maleïda (Verdaguer Edicions, 2015). Vegeu-ne més informació

Presentació de l'InformeCAT 2019. 
(20-6-2019) La Plataforma per la Llengua ha presentat l'InformeCAT 2019, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la situació de la llengua catalana. Amb aquest informe, l'ONG del català pretén conscienciar sobre la situació de la llengua catalana i la necessitat de la millora del seu estatus legal, des del convenciment que el català ha de ser la llengua comuna i ha d'esdevenir l'eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a casa nostra. Vegeu-ne més informació

Presentació a la Casa de Cultura de Girona del Projecte ÈLIA, Estratègies de Llengua i Aprenentatge. (7-6-2019) Ha estat seguida per una trentena de professionals de la llengua. Aquest projecte ha permès obtenir informació, després de 30 anys d’organització de cursos i activitats adreçades a persones adultes i d’importants canvis socials, sobre les necessitats i preferències actuals d’aprenentatge i sobre el grau de coneixement i valoració per part de la població dels serveis que ofereixen la DGPL i el CPNL.  Vegeu-ne més informació

Nova actualització del Diccionari de la llengua catalana en línia de l'Institut d'Estudis Catalans 
(4-6-2019) La nova actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) incorpora quinze articles nous i prop de dues-centes modificacions, moltes de les quals són conseqüència de la inclusió al diccionari d’algunes de les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2016.

Es presenta a l'IEC el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, un projecte que clou trenta anys de feina i agrupa més de 110.000 entrades. 
(27-5-2019) El dilluns 27 de maig va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la presentació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), emmarcat dins del projecte Diccionari del Català Contemporani (DCC), dirigit per Joaquim Rafel i Fontanals, membre de la Secció Filològica.
L’acte va comptar amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’IEC; M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, i Joaquim Rafel, director del projecte i  la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa. Vegeu-ne més informació

Lliurament del 33è premi de Normalització Lingüística i Cultural de l'ADAC. 

Joan Beltran i Cavaller, membre de la Seccció Filològica de l'IEC, guardonat amb un dels premis Maestrat Viu. (20-5-2019) Joan Beltran i Cavaller ha rebut el Premi Carles Salvador 2019, dels premis Maestrat Viu, per la seva contribució a l’ensenyament de la llengua amb materials pedagògics i per aportar a la llengua catalana la riquesa dialectal del tortosí de les Terres de Cruïlla (administrativament formen part d’Aragó), del sud de Catalunya i del nord del País Valencià, entre les quals figura el Maestrat. 
En aquesta sisena edició dels premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Ramon Ferrer Navarro, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua; Miquel Àngel Pradilla Cardona, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2018 i membre numerari de la Secció Filològica de l'IEC; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Josep Meseguer-Carbó, vicepresident de Maestrat Viu. La directora del col·legi rural agrupat La Bardissa, Marisa Forner Borràs, representant del premi d’honor a la trajectòria col·lectiva, va excusar l’assistència.
Joan Beltran i Cavaller té una àmplia experiència com a professor i coordinador dels cursos de reciclatge de català per a mestres a les Terres de l’Ebre. És membre corresponent de la SF de l’IEC i ha dedicat molts esforços a la investigació sobre la llengua catalana. En destaquen els treballs sobre didàctica de la llengua, sintaxi i lexicografia, que pretenen que els parlants coneguin les solucions del tortosí que els són pròpies. L’any 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La II festa 'Fes-te de la llengua' fa jugar amb el català els alumnes d'ESO. 
(18-5-2019) Més de 150 alumnes de primer i segon d'ESO van ensenyar dissabte 18 de maig als acadèmics de l’IEC la llengua que parlen en un esmorzar festiu amb música, màgia i molta llengua.'Tiraques' va ser la paraula d'argot juvenil més votada a la II Festa 'Fes-te de la llengua', que va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga.

Sessió en memòria de Jordi J. Costa, a l'IEC. 
El 17 de maig va tenir lloc l’acte en memòria de Jordi J. Costa, soci d’honor de la Societat d’Onomàstica, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La inauguració de la sessió va ser a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, que va afirmar que Costa era «discret, serè, tranquil, que transmetia pau». Cabré també va destacar que Costa tenia «vocació d’ensenyament universitari i de recerca i se’l recorda com un bon professor». 
A l’acte hi van intervenir Lluc Bonet, Alà Baylac-Ferrer, Joan Peytaví Deixona i Josep Moran i Ocerinjauregui.

L'IEC i Linguapax debaten sobre la diversitat lingüística al CCCB
(16-5-2019)La Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de l’Institut d’Estudis Catalans i l’organització no governamental Linguapax van organitzar el passat 16 de maig l’acte La diversitat lingüística: per a què?, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Durant l’acte es van presentar les perspectives i els objectius de l’Any Internacional de les Llengües Autòctones, que, declarat per la UNESCO, se celebra aquest 2019. L’objectiu és sensibilitzar sobre la riquesa de la diversitat lingüística i transmetre la importància de l’aprenentatge de llengües en contextos no formals i de l’ús de les llengües familiars i maternes en entorns públics.

Se celebra a l'IEC la V Jornada d'Intercanvi Pedagògic "Fem l'escola plurilingüe". 
(11-5-2019) El dissabte 11 de maig va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans la V Jornada d’Intercanvi Pedagògic: «Fem l’escola plurilingüe», organitzada per la Societat Catalana de Pedagogia (SCP) i adreçada als docents de totes les etapes educatives i als professionals de l’educació en general. 
Va obrir l’acte Martí Teixidó, president de la SCP, que va explicar la importància de les diverses llengües existents a l’aula i va afirmar que «quan es parla de fer l’escola plurilingüe es parla de fer escola catalana amb projecció plurilingüe. També és l’escola de la immersió i la cohesió social i ha de ser l’escola del gust per les llengües. Quan ens obrim al plurilingüisme no és només per a tenir més acreditacions, sinó per a entrar en la cultura de les llengües en el sentit més gratificant. Llengües vives i plurilingüisme amb la intercomprensió com a mètode.»
La jornada va comptar amb una taula debat sobre la importància dels instruments pedagògics en l’avaluació formativa, amb ponències sobre experiències pedagògiques de referència i amb una conferència de Gemma Pasqual, escriptora de literatura infantil i juvenil, sobre l’oralitat i l’oratòria en una societat multilingüe i tecnològica.

Publicació del llibre Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació, Alfons Esteve i Francesc Esteve. Onada edicions.

La paraula guanyadora va ser una de les proposades pels estudiants de l'institut La Vall del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), que va ser el centre més ben valorat pel jurat per l'originalitat i alhora idoneïtat i adequació del conjunt d’expressions proposades.


(abril 2019) Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació és una proposta alhora ambiciosa i realista per a superar les desigualtats clamoroses en drets i espais d’ús lingüístics al País Valencià. Proposa anar més enllà dels dos enfocaments principals amb què s’ha abordat la situació de la llengua: d’una banda, les reflexions teòriques, amb aportacions interessants, però amb poques concrecions pràctiques i programàtiques, i de l’altra, un programa polític difús, centrat en l’ensenyament i en la “promoció” i el voluntarisme com a mètodes. Constata, així mateix, el fracàs de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que ha permès greus retrocessos en el coneixement i l’ús i que s’ha revelat inútil per a arribar a una mínima normalitat, fins i tot en l’únic àmbit que la llei regula, l’educatiu. Vegeu-ne més informació.

ERC, JxCat, Compromís-MÉS, Unides Podem i el PSC es comprometen a treballar perquè el català sigui la 25a llengua oficial de la UE
(16-5-2019) Amb aquestes respostes no hi ha excuses perquè el Govern espanyol no demani al president del Parlament Europeu l'ús del català a l'eurocambra. "Celebrem que els socialistes es comprometin a impulsar l'oficialitat del català, perquè només depèn de Sánchez que sigui possible", assegura Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. Signeu per fer pressió als partits polítics

Presentació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana, dirigit per Joaquim Rafel i Fontanals.

(27-5-2019) Presentació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana, emmarcat dins del projecte Diccionari del Català Contemporani, dirigit per Joaquim Rafel i Fontanals, membre de la Secció Filològica. L’acte, sota la presidència de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga, comptarà amb les intervencions de Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’Institut d’Estudis Catalans, M. Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica i Joaquim Rafel i Fontanals, director del projecte. Serà el dilluns 27 de maig, a les 11.00 h, a la Sala Joan i Pere Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

Publicació del llibre de Pere Mayans Cròniques negres del català a l'escola.

(Abril de 2019) Edicions del 1979.Col·lecció "Llevat", 17. 
Un llibre que vol fer conèixer els atacs que ha rebut la nostra llengua a l’escola de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, de la Catalunya Nord, de la Franja, de l’Alguer i, fins i tot, a Andorra. Un llibre que l’autor “dedica” a tots aquells que dia sí i dia també ataquen l’escola catalana.

El TC avala el règim lingüístic de la LEC contra la qual va recórrer el PP fa 10 anys. 

(25-4-2019) El Constitucional tomba la pretensió del PP d’anul·lar alguns articles de la LEC que regulaven el règim lingüístic de l’educació. Per exemple, el tribunal avala que els alumnes que s’incorporen al sistema educatiu sense conèixer el català rebin una atenció lingüística personalitzada que els permeti iniciar l’aprenentatge en aquesta llengua, sempre que ‘no exclogui’ que també la rebin amb ‘caràcter similar’aquells que no coneguin el castellà.
El tribunal també manté l’article de la LEC que preveu que el govern determini ‘el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari’, perquè entén que es refereix al català, l’aranès i la literatura en aquestes llengües ‘com a assignatures de lliure configuració autonòmica’.
La sentència també avala l’aranès com a llengua vehicular i d’aprenentatge a l’Aran, sempre que s’interpreti que ‘no es priva al castellà i al català’ d’aquesta mateixa condició.

Hisenda ordena als seus treballadors no oferir atenció telefònica en català.

(16-4-2019) L'Agència Tributària recorda a la plantilla, a través de la Intranet, que "no oferirem mai" l'opció de ser atès en un idioma cooficial

Un treballador d'Hisenda ha denunciat el fet a la Plataforma per la Llengua, que portarà el cas al Consell d'Europa. Vegeu-ne més informació.

El Departament de Cultura i PIMEC impulsen el premi PIME a la Qualitat Lingüística en el món empresarial 2019 

(1-4-2019) El Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, dona suport al Premi Pime a la Qualitat Lingüística en el món empresarial. El termini per presentar les candidatures ja s’ha obert i s’allarga fins al 30 d’abril de 2019. Aquest guardó, impulsat per PIMEC, amb el suport del Departament de Cultura, té com a objectiu posar en valor i fomentar la llengua catalana en l’àmbit empresarial.

XXXIII Premi de Normalització Lingüística i Cultural de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural). 

(31-3-2019) Oberta la votació a través de la pàgina web www.adac.cat (de l'1 al 23 d'abril).

Lliurament del Premi el 31 de maig, a les 8 del vespre a l'Auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat de Girona. www.adac.cat

Acció Cultural presenta la Llei d'igualtat lingüística. 

(26-3-2019) L'entitat cívica valenciana proposa de superar la LUEV, ja obsoleta, i oereix un model d'actuació per a garantir i revertir la subordinació actual. 

‘La llei d’igualtat lingüística que proposem representa un gir absolut respecte a les principals mancances de la LUEV [Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià] i aporta un impuls efectiu a l’ús i la normalitat social. A diferència del que ha significat la LUEV, l’objectiu central no és “permetre l’ús del valencià”, sense cap reforç legal ni social, sinó garantir-lo amb mesures concretes.’
Poc més d’un mes abans de les eleccions valencianes, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet balanç de la política lingüística duta a terme pel govern del Botànic i ha detallat un seguit de propostes d’actuació, entre les quals es destaca la llei d’igualtat lingüística que Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, i Francesc Esteve, tècnic lingüístic al mateix ens, han recollit al llibre Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació(Onada) i que es presenta públicament aquesta setmana.

Publicació del Diccionari de relacions internacionals.
(15-3-2019) S’ha publicat el Diccionari de relacions internacionals, elaborat pel TERMCAT amb la col·laboració del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya i el suport del Govern d’Andorra. Com a reconeixement a aquest suport, l’acte de presentació de l’obra es durà a terme el proper dia 2 d’abril a Andorra. El diccionari, que es publica en línia i també en paper, amb pròleg de la consellera de Cultura, Laura Borràs, aplega més de 1.300 termes relacionats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i notes explicatives o exemplificadores quan s’ha cregut convenient. Un equip d’una quinzena d’experts de diverses universitats catalanes i de la Generalitat de Catalunya, coordinat pel professor de la Universitat de Barcelona Xavier Fernández Pons, s’ha ocupat de la revisió conceptual de l’obra.

Presentació dels primers volums del material de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya recollits les Pitiüses l'any 1928.
(29-3-2019) El conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa, David Ribas i Ribas, i la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, es complauen a convidar-vos a la presentació dels primers volums dels materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya recollits a les Pitiüses l’any 1928 Hi intervindran la Dra. Carme Oriol i els curadors, Isidor Marí i Cati Marí Serra L’acte tindrà lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 de Barcelona) el dia 29 de març de 2019 a les 19h

El Consell Social de la Llengua Catalana critica que els acusats no puguin declarar en català

(27-2-2019) L'òrgan sosté que és un atemptat contra els principis jurídics de la immediació i defensa i reclama la traducció simultània. Vegeu-ne més informació. 


La manifestació en defensa de l'occità aplega cinc mil persones a Tolosa de Llenguadoc. 
(16-2-2019) El govern francès té previst de liquidar a partir del curs 2019/2020 la partida pressupostària amb què Occitània paga els professors d'aquesta llengua.
La marxa ha estat organitzada pel Centre Regional dels Ensenhaires d’Occitan(CRÈO Tolosa) amb la col·laboració de la FÈLCO i la Calandreta. També hi han donat suport organitzacions com ara CRÈO Tolosa, FÈLCO, IEO, Òc-Bi, Felibrige Lengadòc, Calandreta, Convergéncia Occitana, Ostau Biarnés, Ostau Comengés, Carnaval Gascon, Escota e Minja, Païs de Catinou, Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, Lo CCOR de Rodés, Cap a l’Òc de Sant Africa, Aquí l’Òc de Carcin i l’Assemblada Occitana, entre més.
També hi ha hagut presència catalana amb l’assitència del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC). Vegeu-ne més informació

Després d'un any intens dedicat a Fabra, Girona continua difonent l'obra del mestre.

(7-2-2019) Fins al 15 de febrer es pot visitar a la Biblioteca Comarcal de Blanes l’exposició “Pompeu Fabra. Una llengua completa”, creada per la Direcció General de Política Lingüística i gestionada pels serveis territorials de Cultura, el Consorci per a la Normalització Lingüística i, a les comarques gironines, també per la Diputació de Girona. L’activitat commemorativa de l’Any Pompeu Fabra a Girona, però, ha anat molt més enllà de l’organització d’aquesta mostra. Ha estat intensa i molt variada, amb més de 60 actuacions, en bona part impulsades pel Centre de Normalització Lingüística de Girona, en una vintena de poblacions: conferències i xerrades, obres de teatre (Pompeu Fabra: jugada mestra, Fabra, l’Homenot, Mestre Fabra, caçador de paraules, Fabracedari...), dictats populars, presència a aparadors de comerços, lectures de contes a biblioteques. Vegeu-ne més informació

Tres centres de Barcelona i Tarragona obligats a impartir el 25% de les classes en castellà. El TSJC falla a favor de la petíció de sis famílies. 
(25-1-2019) El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat sis actuacions en els quals obliga a la Generalitat a modificar el model lingüístic de tres centres educatius de Barcelona i Tarragona a petició de sis famílies, els fills de les quals hauran de rebre un 25% de les classes en castellà, ha informat aquest divendres l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) en un comunicat. 

En una de les sentències, recollida per Europa Press i davant la qual es pot presentar recurs, el magistrat de la Sala contenciosa administrativa de Barcelona assenyala que, partint de la consideració del català com a centre de gravetat del sistema educatiu, fixar la "presència mínima" del castellà com vehicular. El tribunal estipula fixar el castellà en un mínim del 25% de les hores efectivament lectives en el curs i classe de l'alumne, havent-se d'impartir en aquesta llengua, a més de l'àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge, com menys "una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga". Vegeu-ne més informació


Publicació de 1001 curiositats del català, de Jaume Salvanyà. 
(18-1-2019) Explica de manera amena i entenedora d'on ve i cap a on va la nostra llengua i en reflecteix l'estat actual a través d'anècdotes de tota mena relacionades amb la història, l'etimologia, la literatura, la música, els mitjans de comunicació, el sexe, la religió, la fraseologia.

Presentació de la Gramàtica essencial de la llengua catalana
Presentació en roda de premsa de la Gramàtica essencial de la llengua catalana, versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana. La presentació serà a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC; M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, i Maria Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica i directora del projecte.
Lloc: Sala Prat de la Riba de l’IEC. Hora:12 h. Organització: Secció Filològica de l’IEC

Presentació del llibre Pompeu Fabra: llengua, civisme, país.
(15-1-2019) El llibre d’Edicions de la Revista de Catalunya, coordinat per Lluís Duran i Jordi Manent. Dimarts 15 de gener a les 7 de la tarda a l'Institut d'Estudis CAtalans (carrer del Carme,47), a Barcelona, amb les intervencions de: amb les intervencions de: 
            Sr. Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans
            Sra. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
            Sr. Agustí Pons, director de la Revista de Catalunya
            Sra. Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua
            Sr. Lluís Duran, coordinador del volum
            Sr. Jordi Manent, coordinador del volum

Playmobil i Lego es neguen a etiquetar en català

Les empreses de joguines Lego i Playmobil han comunicat que es neguen a fer servir la llengua catalana en l’etiquetatge dels seus productes com a resposta a la denúncia presentada per Plataforma per la Llengua que els demanava que utilitzessin aquest idioma en compliment de la Llei de consum aprovada pel Parlament de Catalunya el 2010. Segons ha comunicat la mateixa entitat a favor de l'ús del català, les dues empreses han fet saber que no faran servir el català. El cap de comunicació de Playmobil, Björn Seeger, va fer saber a aquesta entitat que el departament legal de la companyia havia arribat a la conclusió que la llei no els afectava. “Segons el Tribunal Constitucional d'Espanya, el legislador català pot regular que aquesta documentació sigui també en català quan aquests productes siguin destinats a ser venuts, exclusivament, a Catalunya. Però aquest no és el cas. Els nostres productes no es comercialitzen només a Catalunya, sinó també en altres comunitats autònomes, per tant la documentació només és obligatori que sigui en castellà”, va apuntar l’empresa. Vegeu-ne més informació

11.200 espectadors gironins han passat per les sales del CINC el 2018

(7-1-2018) El 2018 els cicles CINC (Cinema Infantil en Català) s'han pogut veure a set poblacions gironines: Girona, Figueres, Roses, Blanes, Platja d’Aro, Olot i Ripoll, mitjançant la participació dels exhibidors OCINE, Albèniz, Sala La Cate de Figueres, Cat Cines Figueres, Cinemes Roses, Cines Olot i Circuit Urgellenc, que han realitzat 169 projeccions de pel·lícules.

Les programacions, com és habitual, han arribat a les escoles de primària -entre altres llocs- gràcies a la difusió que n’han fet els serveis de català del Centre de Normalització Lingüística de Girona (Consorci per a la Normalització Lingüística), els Serveis Territorials d’Ensenyament de la Generalitat i la Direcció General de Política Lingüística. Aquesta dinamització ha permès que 11.200 persones, majoritàriament nens i nenes acompanyats de les seves famílies, hagin gaudit de les projeccions del CINC al llarg de l’any.

Els cicles CINC són una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística engegada l’any 2001, que pretén posar a l’abast de la ciutadania pel·lícules infantils en català ja estrenades a preus públics. Ja s’està treballant en les primeres programacions de 2019.

Presentació del llibre Tocats de l'ala. Història del rock català, d'Oriol Rodríguez. 
(20-12-2018) El peri­o­dista Oriol Rodríguez (Bar­ce­lona, 1976) va pre­sen­tar dijous 20 de desembree el seu lli­bre Tocats de l’ala: història oral del rock català a la Casa de Cul­tura de Girona, en un acte orga­nit­zat per la Lli­bre­ria 22. Rodríguez hi va man­te­nir una con­versa amb dos dels molts pro­ta­go­nis­tes del lli­bre: Pau Marquès i Jordi Gim­ber­nat, els dos gui­tar­ris­tes del grup gironí Umpah-Pah (1989-1996). Vegeu-ne més informació.

Sororitat escollit neologisme de l'any 2018.
(18-12-2018) La paraula sororitat, referida a la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals, és el neologisme català de l’any 2018. El mot ha estat el més votat (32,6%) entre les 5.500 persones que han participat en la crida oberta que per cinquè any organitzaven l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans per a escollir el neologisme de l’any.
La paraula sororitat es refereix a la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals. En el feminisme s’utilitza des de fa uns quants anys aquesta versió femenina de la fraternitat que Miguel de Unamuno ja proposava per al castellà l’any 1921 a ‘La tía Tula’ i que l’Observatori de Neologia va començar a documentar en català a finals de l’any 2016. Vegeu-ne més informació

Jordi Cabré guanya el 59è Premi Sant Jordi amb la novel·la Digues un desig
(14-12-2028) Jordi Cabré (Barcelona, 1974) ha rebut el 59è Premi Sant Jordi de novel·la per Digues un desig en la 68a Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural, celebrada aquest any a Sabadell. Cabré ha descrit l’obra com una “reivindicació de la ficció” i com “a vegades la línia entre ficció i realitat és tan fina que l’acabem confonent”. El país dels cecs, de Víctor García Tur, ha guanyat el 21è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. El 60è Premi Carles Riba de Poesia ha estat per al poeta mallorquí Carles Rebassa. Sons bruts és un llibre de sonets escrits durant quinze anys, entre el 2003 i aquest 2018, que l’autor va començar a escriure després d’un desengany amorós, autoimposant-se aquesta “faixa mètrica”. Vegeu-ne més informació

Plataforma per la Llengua denuncia el diari El Mundo

(8-12-2018) El passat 2 de desembre, El Mundo va publicar un article en què acusa directament de filoterrorista la Plataforma per la Llengua, i per tant, els seus més de 18.000 socis. I això no pot quedar així.  "Libre albedrío para los que incitan a matar guardias civiles y se mofan de las víctimes del terrorismo, ese es el ideario de la Plataforma per la Llengua". Aquesta afirmació, entre d'altres que inclou l'article, és un insult i una calúmnia inacceptables cap a la nostra entitat i els seus més de 18.000 socis. Ajuda'ls a portar El Mundo als tribunals, i a dir prou als atacs i als insults.  Ho podeu fer a la pàgina següent: Denuncia el diari El Mundo 

Els 180 participants a la V Nit Digital amplien la Viquipèdia amb continguts sobre Fabra en 18 idiomes. 
(29-112018) Un total de 180 persones han participat a la V Nit Digital amb la creació, ampliació o traducció d’articles sobre Pompeu Fabra a la Viquipèdia, l’enciclopèdia en línia, fent servir 18 idiomes. La V Nit Digital va tenir lloc el 29 de novembre, en quatre seus presencials, a Tarragona, Girona, Tortosa i Badalona, i també a través de la xarxa d’universitats a l’exterior de l’Institut Ramon Llull. A més del català i el castellà, es va treballar en els idiomes següents: alemany, anglès, àrab, francès, gal·lès, grec, hebreu, hongarès, indonesi, portuguès, romanès, rus, txec, ucraïnès, vietnamita i xinès.

Pel que fa a la temàtica dels articles, es va treballar en la creació de nous continguts o l’ampliació de continguts ja existents sobre l’exili de Fabra; la destrucció de materials del Mestre al bombardeig de l’Institut d’Estudis Catalans; Fabra i l’esport;  el model de llengua de Fabra;  la relació amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança catalana i de diversos familiars de Pompeu Fabra, entre d’altres. Vegeu-ne més informació

La consellera de Cultura lliura l'Informe de Política Lingüística de 2017 al president del Parlament de Catalunya
(29-11-2018) La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha lliurat avui lInforme de Política Lingüística 2017 al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. 
L’Informe mostra que l’extensió del coneixement de català entre la població adulta immigrada és, segurament, el repte amb més transcendència que té la llengua catalana. Per aquest motiu, l’Informe s’hi centra especialment i hi aporta dades clau i la descripció de les polítiques que es porten a terme en l’àmbit escolar, universitari i d’ensenyament de català a adults. També dedica especial atenció a l’oferta i el consum en català, els mitjans de comunicació i el món digital. L’Informe té apartats propis per a l’aranès i la llengua de signes catalana. 
Podeu consultar l'informe a l'enllaç: Informe de política Lingüística de 2017.

El govern valencià presenta el Consell Social de les Llengües.
L'acte s'ha fet coincidir amb els 35 anys de l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV)
(24-11-2018) El govern valencià ha presentat al monestir de Santa Maria de Valldigna el nou Consell Social de les Llengües, el primer òrgan assessor en matèria lingüística de la Generalitat, adscrit a la Conselleria d’Educació mitjançant la Direcció General de Política Lingüística. El Consell és format per representants de la societat civil i institucional i hi conviuen diferents llengües, més enllà del català i del castellà. Vegeu-ne més informació.

Isabel Clara Simó presenta un escenari pessimista de l'ús del català
(23-11-2018) Ha impartit la conferència, El català avui, dins del cicle La Conferència de l’Ens“Acadèmicament estem salvats”, ha considerat l’autora diverses vegades, tant per la relació entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua -“entre lingüistes no hi ha cap dubte de la unitat de la llengua”-. És en el carrer on Simó ha situat un retrocés de la llengua, tot i que el “coneixement s’ha ampliat”. El principal motiu que ha esgrimit la directora de la revista Canigó (1971-83) és que el català encara arrossega l’estigma de llengua de segona. 

XVI Nit d'Escola Valenciana

(17-11-2018) A l'ermita de SAnt Pau d'Albocàsser (Alt Maestrat) va tenir lloc el lliurament de guardons d’Escola Valenciana.  Durant l'acte es va retre homenatge al pedagog Ferran Zurriaga, amb motiu dels seus vuitanta anys. Gràcies a Vialweb, que s'ha volgut afegir a l’homenatge a aquest mestre, home clau en la renovació pedagògica i la reconstrucció del País Valencià, publicant el text de la seua intervenció a l’hora de rebre el guardó, podeu llegir-ne el text complet del seu discurs: Discurs de Ferran Zurriaga.

Presentació del model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya

(23-10-2018) El dimarts 23 d'octubre, a les 18 h, al Petit Palau, va tenir lloc la "Presentació del model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya: UN MODEL D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL". Aquest acte tenia com a objectiu presentar el document que descriu el model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya. Un model d’educació plurilingüe i intercultural que neix amb polèmica ja que ha estat molt criticat des del sector de l'ensenyament, tant per part dels pares com dels sindicats majoritaris. Aquest model lingüístic tot i que situa el català com a llengua vehicular i vertebradora del conjunt del sistema per a garantir-ne el coneixement a tot l’alumnat i afavorir-ne l’ús, perpetua el bilingüisme imposat i no preveu mesures ni recursos que garanteixin un bon coneixement del català per part dels alumnes ni que realment el català sigui la llengua vehicular preferent de tots els centres escolars. 

Podeu llegir el document en aquest enllaç: Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya 

El català s’està podrint, segons Quim Monzó

Amb motiu d’haver-li estat atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que Òmnium va anunciar el 7 de març proppassat i que lliurarà aquest 4 de juny, Quim Monzó ha fet una colla de declaracions, en les quals no ha perdut l’avinentesa d’expressar el seu pessimisme pel que fa al futur de la llengua i la responsabilitat que considera que hi han tingut i hi tenen tenen els governants catalans en l’etapa encetada el 1980 amb la restauració de la Generalitat. Així, en les declaracions fetes a l’ACN el 16 d’abril, Monzó hi deia que aquests darrers deu anys de tant de fervor i debat sobre la independència de Catalunya s’ha donat la paradoxa que s’ha silenciat com mai el problema de la llengua i «ha quedat en segon pla el fet que la llengua catalana s’està podrint» i «cada vegada va més a ser un dialecte del castellà». Segons Monzó, la gent va a l’escola i estudia català, tot i que «no tant com es diu», perquè la immersió lingüística «és una de les fantasmades més grosses que s’han explicat, ja que hi ha una immersió relativa. Tu vas a les classes i el català en molts llocs té una categoria secundària». En aquest context, ha ressaltat que es fan servir «uns estereotips que vénen donats pels mitjans de comunicació com la televisió i per les xarxes socials i es repeteixen clixés i jocs de paraules del castellà». «La immersió lingüística, com diria Jep Cabestany, de La Competència, és una camama» i és «mínima». Monzó afirma que «hi ha moltes zones de l’àrea metropolitana, Barcelona inclosa, on les classes es fan en castellà i sense cap problema»; l’escriptor diu que fins i tot coneix casos de gent que havia de fer classes de català i les feia en castellà.

Les línies d’ajut a la promoció de la llengua

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura va convocar, la primeria d’abril, set línies d’ajut per a promoure l’ús del català, l’aranès i la llengua de signes catalana; aquesta amb una convocatòria específica per primera vegada. Aquestes línies són:

— subvencions a projectes d’entitats per al foment de la llengua catalana a Catalunya;

— iniciatives d’empreses que incorporin el català en productes tecnològics;

— subvencions a la traducció al català d’obres literàries i no literàries;

— subtitulació o doblatge en català de llargmetratges d’estrena en sales d’exhibició;

— ajut a l’explotació posterior a l’estrena: plataformes de vídeo a la carta, Blu-ray, DVD, etc;

— foment del coneixement i l’ús de l’occità aranès a Catalunya, i

— promoció del coneixement i l’ús de la llengua catalana de signes.

El pressupost total per a aquestes línies d’ajut és de 3,3 milions d’euros (3% més que el 2017).

Allò que som, una filosofia del llenguatge de Josep M. Terricabras

Josep Maria Terricabras, catedràtic emèrit de filosofia de la UdG i ara eurodiputat per ERC, ha publicat l’obra Allò que som (Edicions de 1984, col·l. «De Bat a Bat», 192 p.), una mirada sobre el valor del llenguatge i les precaucions i el rigor amb què cal usar-lo. L’autor mateix ens en diu això: «Aquest llibre és el pòsit d’alguns pensaments que m’han ajudat a arribar fins aquí. Els tracto com si fossin meus perquè, de fet, ara ja ho són. I els presento per si poden ser útils a algú més en el seu camí. Els temes d’alguns capítols es toquen i se superposen, inevitablement. El pensament no acostuma a ser lineal, sinó que va i ve, com mal orientada agulla d’imant. Sobretot vull presentar un tarannà, el d’algú que mira la realitat i qüestiona les veritats proposades, manté l’esperit crític i afina els judicis. Intento promoure idees, raonar conviccions, projectar mirades per comprovar-ne l’interès i la força. Voldria ajudar a exercitar la defensa personal.» «Amb el llenguatge —diu Terricabras— tenim molts problemes. El primer és que no som conscients de la seva importància. No és que els humans siguem capaços de parlar, és que pel fet de parlar som humans. Si en fóssim conscients li donaríem el valor que té.» I conclou: «Pensar és fixar-se en el que es diu.» Hi podríem afegir: i en com es diu.

L’Epistolari català dels Borja, una mina idiomàtica

L’Institut Internacional d’Estudis Borgians i l’Editorial Tres i Quatre han publicat Epistolari català dels Borja («Biblioteca Borja», 7, 544 p.), el resultat de mig segle de treball de Miquel Batllori, culminat per Maria Toldrà i Joan Requesens. Es tracta d’un corpus de vora dues-centes cartes conservades del pontificat d’Alexandre VI (Roderic de Borja), que segons l’eminent jesuïta constitueixen «l’epistolari més important de tot Europa al temps de l’humanisme, en llengua vulgar». Al llarg de l’Epistolari es dibuixa la poderosa personalitat d’un pontífex que malda per controlar fins al detall la carrera dels seus fills (Joan i Jofré principalment) a València i a Nàpols; es toquen els grans temes de la política europea del moment en els reports secrets del nunci Francesc Desprats, i es descriuen els detalls dels preparatius de defensa de les fortaleses dels Estats pontificis amenaçades pels francesos. És, doncs, una font remarcable per a la història política i social de la fi del segle XV, però el fet d’ésser redactats en català converteix també aquests documents en una mina per a l’estudi de la llengua de l’època, tant la més formal com la col·loquial. Ara s’obre l’oportunitat de treure’n tot el profit en aquest aspecte filològic.

Drets lingüístics: present i futur

El 19 d’abril proppassat va esdevenir-se a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, la Segona Jornada «Drets lingüístics: present i futur», organitzada per la fundació Catalunya Fons. L’acte es va inaugurar amb Xavier Ponts, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i Xesca Oliver, presidenta de la fundació Catalunya Fons, que van informar de la situació lingüística en l’àmbit jurídic actual: l’any 2017 el nombre de sentències en català va ser del 8,2%, és a dir, ha baixat el 0,2% respecte de l’any 2016 i el 5,8% respecte del 2010. Comentant aquestes dades, van afirmar que aquest percentatge decebedor «és causat per un problema d’actitud del col·lectiu», tant dels advocats com de la resta de membres que actuen dins les sales judicials.

Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, va afirmar en la seva ponència que «som davant d’un model desproporcionat i injust»; que, malgrat ser la comunitat lingüística número deu a la Unió Europea, «no tenim cap mena de reconeixement»; que «ni un sol programa ha respost a l’article 3.3» de la Constitució espanyola, i que «s’han ignorat tots els articles que fomenten la pluralitat lingüística en una realitat multilingüe». Va afegir que «l’Estat refusa reiteradament aprovar el règim lingüístic» i que de totes les queixes que es reben al Síndic, només un 0,5% són sobre la llengua catalana (contràriament, n’hi ha moltes sobre el poc ús la llengua castellana a les televisions locals, per exemple). Confessa, doncs, que «ens trobem davant d’una demagògia total» i que «l’administració de la Generalitat té molts deures a fer». Finalment va reflexionar sobre el lleure i l’oci i va exposar que, tot i que la ràdio ha fet una gran millora, en aquest aspecte també «estem molt endarrerits i ho acceptem com una cosa normal»: la majoria de cançons que sonen són en anglès i la majoria de canals infantils són en castellà. La solució de tot plegat? Cal preguntar-se per què no pot ser un requisit el complement del dret lingüístic; cal informar, divulgar, presentar queixes on calgui. En definitiva, cal canviar d’actitud.

Maria Pla Boix, professora de Dret constitucional a la Universitat de Girona, va repassar el panorama degradat de l’ús de la llengua en l’administració de justícia i els diferents factors que el motiven, molt destacadament els obstacles de naturalesa jurídica. Quant a aquests, va explicar que, amb la ratificació del conveni (2001), «a Espanya s’assumia el compromís de tramitar el procés judicial en llengua “regional”, però no ha empès les normes necessàries per fer-ne ús; no es compleix o es fa deficientment; en definitiva, es negligeix». Va observar igualment que els articles 33 i 102 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableixen que els jutges i els magistrats han de tenir coneixement de la llengua catalana, però, sospitosament, han quedat en paper mullat. Un cop més es demostra, va afirmar Maria Pla, que l’única solució davant la situació lingüística en l’àmbit judicial és una reforma normativa i un canvi d’actitud tant del col·lectiu com de les institucions més prominents. Un canvi d’actitud que hom vol plasmar amb la presentació del Certificat Jurídic del Català, destinat als graduats en Dret i Filologia catalana.

La darrera ponència va anar a càrrec d’Alfons Esteve Gómez, cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, el qual va informar de la Xarxa Vives, que acull 22 universitats de quatre estats europeus i patenta un pla de política lingüística que conté polítiques d’ús, formació i qualitat d’ús de la llengua; una xarxa que pretén prestigiar la llengua catalana i que ha aconseguit que la docència en català al País Valencià augmentés deu punts en sis cursos: del 25,7% el curs 2011-2012 al 36,2% el curs 2017-2018. Aquesta xarxa universitària estableix la capacitació lingüística necessària per als professors i obliga a fer classes, apunts i exàmens en català. Per Esteve, la xarxa és «un exemple reeixit respecte de les polítiques lingüístiques, especialment en la protecció dels drets lingüístics dels catalanoparlants».

L’exposició «Pompeu Fabra. Una llengua completa»

El 17 de maig proppassat es va inaugurar al centre Arts Santa Mònica l’exposició «Pompeu Fabra. Una llengua completa», inscrita en l’Any Pompeu Fabra, que repassa l’aportació de Fabra a la llengua catalana i també el gran arrelament social de la seva figura i la seva obra arreu del país. Segons els promotors de l’exposició, «gràcies a Pompeu Fabra, els Països Catalans tenen una llengua completa, vital, codificada, amb consens i amb projecció de futur». Fou inaugurada per Ignasi Genovès i Avellana, director general de Difusió del Departament de la Presidència, i Ester Franquesa i Bonet, directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, i s’hi representà el monòleg Pompeu Fabra: jugada mestra! d’Òscar Intente. L’exposició estarà oberta al públic fins el 7 de juliol i després seguirà un itinerari per diferents poblacions del país.

Plataforma per la llengua obre la campanya «El català, llengua comuna»

El 24 d’abril proppassat Plataforma per la Llengua va presentar a la sala Luz de Gas la seva campanya «El català, llengua comuna». L’acte va ser muntat com un toc d’atenció sobre la situació sociolingüística del país. Així, la presentadora, la filòloga Lídia Coll, demanava: «Per què canviem de llengua amb tanta facilitat? On ha quedat el consens que la nostra llengua havia aplegat durant els anys setanta o vuitanta?». També hi van intervenir Sor Lucía Caram, Albano Dante, Dolo Beltran i Gerardo Pisarello. La campanya en qüestió consisteix en una bateria de breus vídeos (càpsules) en què catorze personalitats polítiques, socials i culturals reflexionen sobre el valor de la llengua i expliquen, també, quin vincle hi tenen, com l’han viscuda i la viuen diàriament. Això pel que fa a la part més formal. En una altra sèrie de càpsules, els participants juguen al joc dels antònims. Han de triar entre dues opcions (botifarra negra o blanca; culer o perico). Tot per a evidenciar que es pot parlar català més enllà d’origens i opcions culturals, d’afecció… Algunes d’aquestes càpsules van estrenar-se en primícia durant la presentació. L’endemà, 25 d’abril, es va desplegar la resta de la campanya, que va complementada amb un manifest signat ja per més de 4.000 persones i al qual s’han adherit entitats com el Barça, Càritas, la Universitat Pompeu Fabra o els sindicats UGT i CCOO. Segons la Plataforma, l’objectiu de l’acció és reivindicar «l’ús del català com a element de cohesió social a la societat catalana davant els atacs rebuts els darrers quinze anys». La campanya va ser culminada amb un concert el 19 de maig a la Meridiana. A «Fes-te Meridiana. El català, llengua comuna» hi van tocar Mishima, Joan Garriga de La Troba Kung-Fú, La iaia, Mazoni, entre més.

32è Premi de Normalització Lingüística i Cultural, a Girona

Aquest 1 de juny, a l’Auditori Josep Irla de Girona, l’Ateneu d’Acció Cultural ha lliurat el 32è Premi de Normalització Lingüística i Cultural. Per tal de decidir els guanyadors s’havien obert unes votacions que es van tancar el dia 23 d’abril. Enguany, per decisió del jurat, totes les candidates escollides eren dones, i totes eren lluitadores incansables per la defensa de la llengua i la cultura catalanes: Isabel Oliva, Núria Feliu, Marta Alsina i Núria Picas. Va resultar premiada Isabel Oliva. Pel que fa a les entitats, s’havien escollit com a candidates la Fira del conte de Medinyà, les Edicions Sidillà, la Federació Catalana d’Entitats Corals i el Cor de carxofa. Va resultar premiada La FGira del Conte de Medinyà. Durant l’acte també es lliurà un premi a la millor carta i al millor article que tractessin d’un tema lingüístic. Podeu veure’n més informació a www.adac.cat

II Congrés Internacional de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes

L’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes, nascuda amb l’afany de crear un espai de promoció de l’intercanvi científic des dels primers estadis de la investigació en llengua i literatura catalanes, va organitzar el setembre de 2017 el seu primer congrés a la Universitat de València. El gran acolliment que obtingué i l’interès de perseverar en aquesta aposta per la difusió del coneixement científic en matèria lingüística i literària catalana fan que enguany el Congrés arribi a la capital de Ponent com una oportunitat no només de promoció dels estudis de Filologia catalana sinó també de la mateixa particularitat lleidatana. Amb el lema «Som Universitat. Som País. Som Cultura», un grup d’estudiants de la Universitat de Lleida s’han proposat fer dels congressos de l’AJILLC una cita anual de primer ordre i construir així un pont amb la societat, que ajudi i estimuli a la vegada l’interès per la llengua i la literatura catalanes. Aquest II Congrés s’esdevindrà a l’edifici del Rectorat, actual Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida (pl. Víctor Siurana,1) els dies 3, 4 i 5 d’octubre de 2018. Per a tots els detalls de programa i organitzatius hom pot prendre contacte amb el comitè organitzador: 2ciajillc@gmail.com i també pot consultar la pàgina oficial de l’AJILLC: https://ajillc.wordpress.com/

Les obres completes de Pompeu Fabra en format electrònic i d’accés lliure

El 5 de març proppassat es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Portal Pompeu Fabra, que és una iniciativa conjunta de l’Institut i la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest Portal anirà publicant notícies i documents relatius a l’Any Fabra, però sobretot constitueix una aportació extraordinària a aquest any commemoratiu pel fet de contenir, ja des d’ara mateix, la versió digital de les obres completes del Mestre, a les quals tothom pot accedir lliurement per consultar-les i per descarregar-se-les en format pdf.

Podeu llegir-ne un report molt complet a https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-es-tan-important-el-nou-portal-pompeu-fabra/ , confegit per Jordi Badia i Pujol, membre del Cercle Vallcorba, que analitza la funcionalitat d’aquesta publicació electrònica de les obres completes de Fabra i n’assenyala algunes limitacions que convindria superar.

Si voleu anar directament al Portal Pompeu Fabra: https://www.upf.edu/web/portalpompeufabra. [JF]

Josep Murgades ha publicat els seus Escrits sobre Pompeu Fabra

Entre les aportacions a l’Any Fabra que celebrem, no en serà una de menor la publicació del llibre de Josep Murgades, Escrits sobre Pompeu Fabra, Lleida: Pagès Editors, 2018, 294 p. (col·l. «Argent Viu», 143). Murgades, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona, és ben conegut pels seus estudis sobre el Noucentisme i sobre Eugeni d’Ors i també per les seves aportacions al coneixement del pensament i l’obra de Pompeu Fabra, entre les quals fou decisiva la Teoria de la llengua literària segons Fabra, publicada el 1984 en col·laboració amb Xavier Lamuela. Altrament, ha estat un dels impulsors de la monumental edició de les Obres completes de Fabra (2005-2013), de les quals ha dirigit i coordinat el volum 7 (Converses filològiques, 2010) i el volum 9 (Textos i materials, 2013). Fou un dels fundadors i ara és codirector d’Els Marges, revista de llengua i literatura, hi ha traduït també grans autors alemanys, com Kafka, Goethe o Mann. Aquests Escrits sobre Fabra recullen els deu treballs següents de Murgades: «La (re)invenció d’una llengua: Pompeu Fabra» (conferència al Queen Mary University of London, 2014); «Fabra, el naturalisme previ a l’arbitrarietat» (exposició al CSIC, 2007); «Fabra, entre la contestació i la institucionalització» (exposició al I Simposi sobre Pompeu Frabra, de l’IEC, 1998); «(Con)textos d’un text: el del Primer Congrés de la Llengua» (exposició a les Jornades commemoratives del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Universitat de Barcelona, 2006); «Pompeu Fabra i les Normes» (conferència a la Universitat Jaume I, 2012); «Alcover i Fabra: les afinitats discrepants» (exposició als Actes inaugurals del Centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Palma i Barcelona, 2011); «No fets per a un destí bestial: Fabra i Riba» (exposició al Simposi Carles Riba, IEC, 2009); «Notícia i tast de més textos desconeguts de Fabra» (article a Els Marges, 84, 2008); «L’activisme conferenciant de Fabra» (exposició a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, 2011); «Fabra x Fabra (o l’autobiografisme induït)» (exposició al VI Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica, Universitat d’Alacant, 2010). Cal agrair a l’autor i als editors que hagin posat aquests materials, no fàcilment accessibles, a l’abast del públic interessat en una edició tan acurada com aquesta. [JF]

Es convoca el V Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra»

El Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i l’ERLEU (Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús de la URV) convoquen el V Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”, el dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (av. de Catalunya, 35, Tarragona). 

El I Col·loqui es va convocar l’any 1998, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Pompeu Fabra. Cinc anys més tard, el 2003, una segona edició consolidava l’activitat. La tercera i quarta edicions, el 2008 i el 2013, convertien el col·loqui en una cita obligada per a tots els professionals i estudiosos de la nostra llengua. Aquest V Col·loqui s’escaurà, doncs, en el marc de la celebració de l’Any Fabra 2018, promogut per la Generalitat de Catalunya. 

Com en els col·loquis anteriors, aquest cinquè vol oferir una plataforma per a la reflexió profunda i plural sobre els diversos aspectes de l’obra del referent principal en la codificació de la llengua catalana, a fi de revisar des del punt de vista científic i acadèmic, tot superant les visions hagiogràfiques, la feina de Fabra, les coordenades històriques que la van fer possible i la seva vigència en l’àmbit de la planificació lingüística actual. Però, a més, els organitzadors volen aprofitar l’ocasió per convertir el Col·loqui en el primer gran fòrum d’anàlisi crítica en profunditat de la nova Gramàtica de la llengua catalana (2016) i la nova Ortografia catalana (2017) de l’Institut d’Estudis Catalans.

La Comissió organitzadora és formada per Maite Domingo, Jordi Ginebra (secretari), Anna Montserrat, Sofia de Muller, Pere Navarro, Miquel Àngel Pradilla (president), Carles Royo, Sílvia Veà i Anna Vila. Els organitzadors conviden a participar-hi tothom qui sigui interessat en les matèries damun dites. Qui ho vulgui pot presentar-hi també una comunicació; per a fer-ho, ha de lliurar una proposta, abans del 15 de juliol, a l’adreça electrònica: dfilcat@urv.cat. La proposta, en document de Word, ha de tenir una extensió mínima de 2.500 caràcters (amb espais) i màxima de 3.000 (en Arial 11 i interlineat d’1,5).

Els organitzadors aniran informant dels detalls del Col·loqui (ponents, comitè científic, allotjaments, activitats complementàries, calendari precís, etc.), en circulars successives, que es podran consultar també al web del Departament de Filologia Catalana de la URV: http://www.urv.cat/dfilcat/activitats/100/. Si us cal contactar amb el comitè organitzador, ho podeu fer a aquesta adreça: sofiade.muller@urv.cat. [JF]

El bloQG 100, ‘El quadern gris’ al cap de 100 anys

El bloQG 100, una iniciativa de l’associació Xarxa de Mots, commemora el centenari del Quadern gris i fa una invitació a llegir-lo o rellegir-lo a internet, ara amb la seguretat que, amb la revisió del Dr. Narcís Garolera, l’original de Pla és net, exacte i lliure de males lectures, nyaps i errors acumulats en les edicions que s’han succeït des de la primera, el 1966.

Al bloQG 100, la lectura del Quadern gris, dosificada segons les mateixes dates que Pla consigna a l’original, es va obrir el 8 de març –aniversari de Josep Pla i data del seu primer apunt en aquest diari de joventut– i es tancarà el 15 de novembre de 1919, quan l’escriptor afirma tenir la maleta preparada per a anar a París com a corresponsal de «La Publicidad».

El 8 de març del 2008 –ara ha fet deu anys–, l’associació Xarxa de Mots va obrir el primer blog del Quadern gris, el «bloQG», que va batejar així, per «blog» i per «Quadern gris», quan s’esqueien 90 anys de l’inici teòric de l’obra. El quadern gris va saltar a internet i en van parlar la més gran part de mitjans de comunicació, catalans i no catalans. La resposta dels lectors va ser alta i constant. La primera anotació del bloQG va rebre més de 70 comentaris, i del 8 de març del 2008 al 15 de novembre del 2009 l’intercanvi d’idees i interpretacions de tota mena sobre el text va ser permanent.

Poc després d’arrencar, l’octubre del 2008, el bloQG va rebre el premi Lletra, de la Universitat Oberta de Catalunya, dins els Premis Literaris de Girona. Ni l’associació Xarxa de Mots ni el mateix bloQG no hi havien presentat candidatura. La proposta d’adjudicació va correspondre a un jurat format per Glòria Bordons, Josep M. Fonalleras, Enric Marín, Vicent Partal i Jaume Subirana. El veredicte reconegué «la seva eficàcia comunicativa que enriqueix un gènere literari tradicional amb els nous usos del dietari digital, afavoreix la difusió de la lectura i afegeix nombrosos complements».

El novembre del 2009, abans d’acabar la lectura en comú, amb un bon grup dels lectors, es va organitzar una visita a la Fundació Pla, de Palafrugell, a la sala d’actes de la qual, el professor Garolera parlà de la seva revisió de l’original i d’un projecte d’edició que semblava imminent, però el llibre que anunciava el 2009 no va sortir fins al 2012. És el que reprodueix el bloQG 100.

Deu anys després, amb el bloQG 100 hom revisa i millora El quadern gris precisament sobre un text nou que ens permet llegir què va escriure realment Josep Pla, donar-hi una sortida que ha d’encomanar a molts més lectors el gust per aquesta obra i renovar una experiència que fa deu anys va rebre una gran resposta gràcies als canals de comunicació actuals. Podeu obtenir-ne més informació a: http://www.lletres.net/pla/QG100/?page_id=7507. [RT]

Presenten el Llibre d’estil de La Vanguàrdia

El 20 de març proppassat, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut,  es va fer la presentació del Llibre d’estil per a l’edició catalana de La Vanguardia, la qual va anar a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, Màrius Carol, director de La Vanguardia, Quim Monzó, escriptor, i Magí Camps, redactor en cap d’Edició.

The Classical Tradition in Medieval Catalan. 1300-1500, de Lluís Cabré et alii

L’editorial nord-americana Tamesis Books acaba d’editar el llibre The Classical Tradition in Medieval Catalan. 1300-1500. Translation, Imitation and Literacy, obra dels professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Lluís Cabré, Alejandro Coroleu, Montserrat Ferrer i Josep Pujol, i del professor de la University of Massachusetts Amherst Albert Lloret. És el primer estudi complet que es fa de la recepció de la tradició clàssica en la literatura medieval catalana, un procés multilingüe que implica no solament el llatí i el català, sinó encara altres parlars vernacles veïns com l’aragonès, el castellà, el francès i l’italià. Els autors paren atenció en el desenvolupament de les lletres clàssiques des de les corts reials catalano-aragoneses del Tres-cents fins a l’arribada de la impremta i l’expansió de l’Humanisme italià. El volum ofereix una introducció concisa a la corona catalano-aragonesa medieval, un catàleg de les traduccions al català de textos des de l’antiguitat clàssica fins a la fi del Renaixement italià i un estudi crític de la influència dels clàssics en cinc grans obres: Lo somni de Bernat Metge, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l’anònim Curial e Güelfa, la poesia d’Ausiàs Marc i la prosa de Joan Roís de Corella. [JF]