Un gènere mal entès

David Casellas

Actualment s’ha estès com un virus el prejudici que la llengua catalana és sexista i que això és producte del masclisme de la societat. Per tal de corregir-ho, n’hi ha molts que, de bona fe, han alterat l’estructura tradicional de la llengua amb ultracorreccions i construccions gramaticals o expressions molt poc adequades al tarannà de la nostra llengua. Jo mateix m’he trobat amb la sorpresa d’adonar-me que, sense el meu permís, una professora de ciències a qui havia fet arribar un text breu per a publicar a la pàgina web, m’hi havia fet algunes correccions totalment innecessàries, que en complicaven la redacció i n’alteraven la coherència. Vegem el text:

«El dimecres 24 de gener els i les alumnes de 4t d'ESO van anar a una sortida organitzada pel Departament de Llengües. Vam anar a visitar la Maternitat d'Elna, acompanyats per l'Assumpta Montellà, autora del llibre La Maternitat d'Elna que han treballat a classe. Després vam anar fins a la platja d'Argelers, on hi havia el camp de refugiats en què milers de catalans i catalanes van estar tancats durant anys.»

Posats a canviar, per què no em canviava també tancats i tancades o bé acompanyats i acompanyades? Evidentment, en la pàgina web que controla aquesta professora, no hi trobareu mai el mot alumne o alumnes: només hi ha alumnat. I tenim sort que aquesta persona no és cupaire, perquè aleshores sí que practicaria una discriminació declarada envers el gènere no marcat anomenat masculí. I aquesta mania ha fet que fins i tot hagi arribat a sentir dir a algun professor: «He estat parlant amb uns alumnats...»

Un altre fet curiós. Quan es van retolar les aules i els espais de l’institut, a algú se li va acudir de posar, en els vàters dels professors, un rètol amb el text «Professors» i un altre amb «Professores». Evidentment, ningú no va pensar que el plural professors també inclou les professores, i que, per tant, hi estan doblament representades. Aquest fet anecdòtic només pot provocar dubtes inicials a les professores noves, ja que després de veure que hi ha un rètol amb el gènere marcat, difícilment hi ha ningú que s’equivoqui.

En definitiva, és evident que per a l’administració és més fàcil de ficar-se amb la llengua i treure una normativa per a l’administració que obligui a aplicar un pretès llenguatge no sexista, que no pas fer lleis per a obligar els empresaris a no discriminar els seus empleats segons el sexe i a sancionar-los si fa falta. Els polítics hi entenen més de llengua que no pas els lingüistes més prestigiosos?

Per això cal celebrar tant que la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic del Departament de Filologia Catalana i Lingüístca General de la Universitat de les Illes Balears el dia 16 d’abril d’enguany vagi aprovar una nova versió de la Declaració sobre el gènere gramatical, que d’ençà del 2009 tan bones orientacions ha donat a aquells qui n’han volgut fer cas.*

*Aquesta nova versió de la declaració es publica en aquesta mateixa edició del web Cercle Vallcorba, a la secció «El Cercle Vallcorba recomana...».