Trajectòria del Cercle Vallcorba

El Cercle Vallcorba és un grup de professionals de la llengua –filòlegs, correctors i professors– que es va anar formant, d'ençà del 1995, entorn del gramàtic i lingüista Jaume Vallcorba i Rocosa (1920-2010). De les reunions periòdiques a casa seva, en va sortir una mena d'escola o de línia de pensament lingüístic basada en la continuïtat de la tasca de redreçament de la llengua acomplerta per Pompeu Fabra. Després de la mort de Vallcorba, els components restants del grup van decidir de continuar treballant junts i denominar-se col·lectivament Cercle Vallcorba en homenatge de qui tots reconeixien com a mestre. Amb el temps, s'hi han integrat més estudiosos coincidents en la mateixa línia de pensament.

En el decurs dels anys, el grup que ara constitueix el Cercle Vallcorba, a més del treball intern, ha dut a terme aquestes activitats públiques:

1. L'elaboració de l'estudi titulat «Sol·licitud de revisió i reformulació dels criteris "Sobre la grafia dels compostos i derivats de mots que presenten etimològicament una essa inicial seguida de consonant"», a càrrec de J. Ferrer, Ll. Marquet i J. Moll, que fou adreçat a l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1994, amb les signatures de pròpia mà d'un centenar de filòlegs, correctors, professors universitaris i professionals de la llengua en general. Aquest estudi posava de manifest la incoherència i la inaplicabilitat de les regles que la Secció Filològica havia formulat per a formar aquest tipus de compostos i derivats, les quals afectaven una gran quantitat de mots científics i tècnics, tot contradient la tradició morfològica anterior i acostant, a la pràctica, el català al sistema del castellà en aquest aspecte.

2. L'elaboració d'un estudi sobre el DIEC1, a càrrec de F. Esteve, J. Ferrer. Ll. Marquet i J. Moll, que fou publicat a Els Marges, núm. 60 (1998), amb el títol «El diccionari de l'Institut. Una aproximació sistemàtica». Aquest estudi palesava les errades, les incongruències i la falta de sistematicitat del DIEC i posava al descobert que aquest diccionari era, en una gran part, una còpia literal del DGEC (el diccionari de la Gran enciclopèdia catalana). L'aparició del dit estudi originà un encès debat públic durant gairebé un any, en el qual els membres del grup de Vallcorba responsables del text publicaren als diaris una colla d'articles per rebatre tergiversacions i aclarir conceptes; finalment publicaren un altre extens estudi titulat «De diccionaris i autoritats. Resposta a Aina Moll» (Revista de Catalunya, 159-162, febrer-maig 2001), que aprofundia l'anàlisi crítica del DIEC. Aquests materials, amb un report detallat de tota la polèmica pública i amb l'estudi de 1994, foren recollits al llibre Diccionaris, normativa i llengua estàndard. Del Fabra al diccionari de l'Institut (Edicions Documenta Balear, 2003).

3. L'elaboració d'un manual per al bon ús de la llengua genuïna, a càrrec de J. Badia, D. Casellas i Ll. Marquet, que aparegué el 1998 amb el títol de Resolguem dubtes i amb un pròleg de Gabriel Bibiloni (València, Eliseu Climent Editor, «Papers Bàsics 3i4», 26). És presentat en forma de diccionari, a fi de facilitar-ne la consulta ràpida.

4. L'edició de l'Obra gramatical i lingüística completa de Jaume Vallcorba [vincle a 'Bibliografia de Jaume Vallcorba'], a càrrec de J. Cabanes, J. Ferrer i Ll. Marquet, composta de tres volums, dels quals ja se n'han publicat dos (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010 i 2011).

5. La publicació d'articles [Documents del Cercle]: «Hem de matar Pompeu Fabra?» (Ara, 26/4/2015), «S'ha de revisar la normativa del català?» (El Temps, 25/5/2015) i «L'''evolució" de l'Institut» (El Punt Avui, 2/11/2016). En aquests articles, el Cercle Vallcorba defensa un model de llengua digne i coherent, acordat amb la teoria estandarditzadora, basada en la descastellanització i la recuperació del català genuí, i en les obres de l'obra de Pompeu Fabra i dels seus condignes successors, com ho era Jaume Vallcorba i Rocosa.

6. La campanya «Petició a l'Institut d'Estudis Catalans sobre la proposta de reducció de mots amb accent diacrític», el mes d'octubre del 2016, que va servir per a aplegar més de 2.400 adhesions, més de la meitat de les quals eren d'estudiosos i professionals de la llengua i de docents, des del primer ensenyament fins a la universitat.

Els membres del Cercle Vallcorba es coordinen i debaten telemàticament, i es reuneixen una vegada cada mes per decidir sobre qüestions debatudes i sobre propostes d'actuació.