La llei Molac a l’Estat francès
Elena Gual (Escola pública Arrels-Vernet)
El 8 d’abril, l’Assemblea Nacional francesa va adoptar definitivament i sense modificacions la proposta de llei per 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions. El text havia estat dipositat el 30 de desembre pel diputat bretó Pau Molac i alguns diputats. Havia estat aprovada en primera lectura, amb modificacions, per l’Assemblea Nacional el 13 de febrer de 2020 i pel Senat el 10 de desembre de 2020.
La proposta de llei té per doble objectiu protegir i promoure el patrimoni immaterial i la diversitat cultural de les llengües «regionals». Es considera que actualment n’hi hauria una vintena a tot l’estat francès.
El text reconeix l’existència d’un patrimoni lingüístic format per la llengua francesa i les llengües «regionals». Inclou també la contribució de l’estat i de les col·lectivitats locals per a promoure l’ensenyament, la difusió i la valorització d’aquestes llengües que tindran un estatut legal de «tresor nacional». Significa que els documents antics, les gravacions, etc. tindran un règim particular de protecció.
En primera lectura els diputats havien suprimit les mesures d’ensenyament de les llengües «regionals». Els senadors les van tornar a introduir. El codi de l’Educació ha estat modificat per:
● Autoritzar l’ensenyament immersiu de la llengua «regional» a l’escola pública. És a dir, un ensenyament on el francès és minoritari en els aprenentatges.
● Obligar el municipi de residència, que no té escola bilingüe, a pagar les despeses d’escolaritat a les escoles privades que proposen un ensenyament bilingüe.
● Generalitzar l’ensenyament de la llengua «regional», com una assignatura, dins el marc de l’horari normal, des del parvulari al final de l’escolaritat.
La retolació bilingüe serà reconeguda per la llei en tot l’espai públic. Els noms dels nadons seran escrits amb els signes diacrítics de cada llengua.
Aquesta llei és un avanç històric que posa fi a la llei Deixonne(1951) que autoritzava una lleugera sensibilització de la llengua «regional». Ha estat adoptada contra la voluntat del govern. Caldrà veure la real voluntat del Ministeri d’Educació i la dels sindicats de mestres per aplicar la llei sobre el territori.
A l’estat francès, existeixen dues escoles Arrels que ja han pogut demostrar que la llei pot ser aplicada. L’Associació Arrels, fundadora de la primera escola catalana primària el 1981, esdevinguda escola pública el 1995, i més tard d’una segona escola Arrels a Perpinyà, es felicita del vot de la llei Molac.
Per fi, l’aprenentatge del català en immersió, que hem estat els primers i els únics a experimentar al si de l’ensenyament públic, és reconegut. Això és, entre tots els altres avanços que permetrà la llei, el més important per a nosaltres i el que permetrà donar una nova empenta a la pedagogia immersiva, que ja havia fet prova dels seus bons resultats a nivell escolar i d’enriquiment personal.
Amb 330 alumnes en dues escoles, encara podem créixer. Noves classes, noves escoles s’haurien de poder obrir per poder respondre a una demanda sempre superior a l’oferta.
Mobilitzats i determinats, esperarem els decrets d’aplicació i nous mitjans vinguts del ministeri de l’Educació amb els futurs pares de les escoles públiques immersives en català.