www.cerclevallcorba.cat Actualització 7-11-2021

Davantal

Un relat aluminòsic en defensa de la llengua catalana

Cercle Vallcorba

Ja fa un temps que se senten veus que adverteixen que el discurs en defensa de la normalització del català presenta certs elements implícits característics que el llasten i que en malmeten la finalitat explícita, que no és sinó preservar la nacionalitat, i la llengua que la defineix, vives i plenes, tot combatent la maquinària ideològica dels estats en què la comunitat lingüística es troba repartida, una maquinària que cerca per tots els mitjans construir una nació espanyola, al sud, i una de francesa, al nord, homogènies, en què la catalanitat resti reduïda a una nota pintoresca.

Aquestes veus ens avisen que el relat legitimador de la normalitat lingüística catalana s’autocensura, renuncia a una assertivitat plena i evita presentar l’ús ple i lliure de la llengua com un dret dels parlants dels Països Catalans (amb independència de l’ús efectiu que en facin en el moment actual, ara per ara inevitablement condicionat per estats hostils). [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Estem perdent la llengua

Víctor Alexandre

L’informe recent que ha fet públic la Plataforma per la Llengua sobre l’estat del català és d’alarma absoluta. Repeteixo: alarma absoluta. En els darrers quinze anys, la llengua catalana ha perdut mig milió de parlants. I la davallada no s’atura, la davallada continua. L’informe és molt complet i, a més a més, força nítid en l’exposició de la situació. Només un 32,4% de la població parla habitualment en català. Les pel·lícules que s’exhibeixen en català estan per sota del 3%, tot i que la llei obliga que una quarta part estigui en aquesta llengua. Disney+ té mil pel·lícules a l’abast del consumidor i només 36 tenen versió catalana, cosa que constitueix un greuge comparatiu amb relació a llengües amb molts menys parlants. En islandès, per exemple, amb només 300.000 parlants, Disney+ té un centenar de films. La situació de l’etiquetatge no és menys dramàtica. Només 1 de cada de 10 productes està etiquetat en català. Només un! Hi ha sectors en què no n’hi ha cap. Dos dels més escandalosos són el dels medicaments i el dels electrodomèstics. Terra erma de dalt a baix. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

El català emmascarat a la Coca-cola

Ot Bou Costa

Aquesta setmana es veu que ens torna a preocupar la llengua. El Departament d’Educació va dir ahir que tan sols el 46,8% dels professors d’ESO de Catalunya s’adrecen sempre en català als alumnes. La dada no pot ser una sorpresa per a ningú que hagi passat per un institut últimament. Ni per a ningú que hagi sortit de casa, de fet. Però és tan desagradable i cridanera que atia els laments com una descàrrega elèctrica i fa el seu efecte. El plany fa molt de soroll, i contra més brusca és la dada més desordenat és el debat. Enmig de l’enrenou cíclic, el senyor Jordi Muñoz, flamant director del Centre d’Estudis d’Opinió, ha formulat una mica sibil·linament que el problema, o una part important, és la manera com s’ensenya la llengua catalana als instituts. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Llengua i treball

Jordi Martí Monllau

La cada cop més travada unitat de mercat a l’estat espanyol, juntament amb la bilingüització completa de la població catalanoparlant, esdevinguda preceptiva a l’article 3 de la Constitució Espanyola, que estableix l’obligació de tot ciutadà de l’estat de saber castellà, fan possible, no únicament que qualsevol empresari, quadre o treballador pugui desenvolupar les seues responsabilitats laborals en castellà a Catalunya, sinó que, a la pràctica, sigui efectivament el castellà la llengua del treball ─i de les relacions laborals─ per antonomàsia a casa nostra, tant pel que fa a la interacció escrita com l’oral, sobretot a les zones urbanes, on el percentatge de treballadors procedents de fora de Catalunya (o amb arrels foranes) és especialment elevat. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

La substitució lingüística, la llei de la jungla

Àstrid Bierge

Aquest estiu s’ha publicat el llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització. [...] Se’ls va preguntar pels seus usos lingüístics, d’ara i d’abans, i pels dels seus pares i avis. Les conclusions que s’han extret és que fins fa quatre dies, aquí només parlaven castellà quatre gats de les elits. No va ser fins ben entrat el segle XX que bona part de la societat catalana va deixar de ser monolingüe i va aprendre el castellà a l’escola, i no va ser fins a l’arribada del franquisme que la gent va començar a fer-lo servir al carrer. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Història de la Catalunya que no sap català

Andreu Barnils

El castellà no es parla de manera generalitzada a Catalunya per la major part de la població fins a principi o mitjan segle XX. Aquesta és la tesi principal del llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització (Onada Edicions), de Mireia Galindo (1976), Francesc Bernat (1964) i Carles de Rosselló (1972). Tots tres doctors en filologia catalana han volgut entendre i narrar l’origen i desenvolupament del castellà a Catalunya. Una llengua que avui dia gairebé tothom sap, però que no fa pas gaire poca gent parlava. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

L'ús social del català: debilitats i oportunitats

Marina Masseguer

En els darrers temps el debat sobre el futur del català ha adquirit rellevància pública, tal com testimonien els nombrosos llibres, articles, conferències i taules rodones que s’organitzen al voltant de la qüestió, així com el ressò que se’n fa a les xarxes socials. L’ús del català entre la població més jove, el model de conjunció al català en l’ensenyament, els usos lingüístics a les aules universitàries, la situació en l’àmbit audiovisual –incloent-hi l’ús del català en els mitjans públics– o l’adopció de la llengua entre la població nouvinguda destaquen entre els temes recurrents. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Què diu Vallcorba sobre...

De en les construccions partitives

Cercle Vallcorba

Jaume Vallcorba i Rocosa, en diversos articles breus recollits en l’Obra gramatical i lingüística completa, ens explica quina és l’estructura de les construccions partitives i quan hi apareix la preposició de com a marca d’aquest tipus de construcció. Tal com assenyala Vallcorba, Pompeu Fabra defineix de la manera següent una de les accepcions de la preposició de:

«Serveix per a introduir l’adjectiu qualificatiu o possessiu que fa d’atribut del pronom en (o quan hi ha el·lipsi del verb, d’un substantiu sobreentès representable per en).»[i]

Vegem-ho amb alguns exemples citats per Vallcorba; en el primer l’adjectiu precedit per de va acompanyat pel verb i el pronom en, i en el segon, a més de l’el·lipsi del substantiu representable per en, també s’hi ha elidit el verb: [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

La llengua dels futurs mestres

Jaume Aulet

[...] la consciència de la importància de la llengua, en la nostra societat i també a l’escola, ha anat perdent pistonada. Fixem-nos per exemple que el terme “Escola Catalana”, tan reivindicat en aquells anys, no té res a veure amb el sentit del terme tal com ara s’utilitza. Avui, l’“escola catalana” deu ser poca cosa més que un centre educatiu ubicat en una determinada Comunitat Autònoma del Regne d’Espanya. En canvi, el concepte d’Escola Catalana utilitzat en altres temps feia referència a una determinada concepció de l’educació que marcava perfil propi respecte al que podia ser l’escola francesa o la italiana. O l’espanyola, és clar. I el pal de paller –no cal dir-ho– era la llengua. No hi ha Escola Catalana sense llengua catalana. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Vilallonga i l'autèntica torre de Babel

Albert Badosa (GLiDi)

A la novel·la de Villalonga, hi trobem crítiques al turisme, a la societat de masses, a la societat de consum o al socialisme, però també l’esdevenir de la llengua i el llenguatge, cosa estranya en les novel·les de ciència-ficció. Potser el cas més clar és el de 1984, en què Orwell descriu una societat totalitària en què el poder controla els ciutadans a través del llenguatge, esdevingut un artefacte perversament planificat.

Malgrat que les experimentacions lingüístiques serien tant adequades com justificades per a aquesta mena de novel·les, rarament les hi trobem. A 1984 no hi ha gaires exemples de “novaparla”. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Inconsistència

Ot Bou Costa

[...] El mes de juny, el TSJC va dictar que el català no podia ser la llengua per defecte a l’hora de lliurar els exàmens de la selectivitat. Era una altra manera humiliant de fer miques la immersió: la prevalença del català a la selectivitat és discriminatòria, deia el tribunal, i per tant ho és en l’ensenyament i en la societat, venia a dir. La contundència amb què hi havia respost llavors la consellera d’Universitats, Gemma Geis, que va dir que res no canviaria, va ser escombrada de seguida. El 27 de juliol, Geis va avalar que la comissió organitzadora de les proves en canviés les instruccions oficials [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Entrevistes

Jordi Badia: "Que no ens aixequin la camisa: si no hi fem res, anem a l'extinció.

Assumpció Maresma

Dieu que heu fet un llibre optimista. Hi som a temps de salvar el català?

—Hi som a temps, tot i que ens trobem en una situació més que preocupant, d’emergència lingüística, tant per la pèrdua d’ús com per la pèrdua de trets essencials. La fita principal, ara mateix, és que tothom prengui consciència d’aquest perill. Però el llibre és optimista perquè ens recorda que som vius, que encara tenim molts parlants i molta llengua, que hi ha molts mots i expressions que, tot i haver perdut força, no han desaparegut pas i es poden revifar. S’ha d’actuar per canviar l’actitud dels indiferents, dels qui no s’adonen de la gravetat de la situació, i recuperar l’autoestima lingüística. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Què diu Vallcorba sobre...

Altre, un altre, d'altres...

Cercle Vallcorba

Tal com ens assenyala Jaume Vallcorba en diversos articles, sovint per influència del castellà fem servir de manera incorrecta el mot altre. Cal tenir en compte que «el mot otro, sense cap adjectiu indefinit o quantitatiu precedint-lo, és, en castellà, un mot que ens indica que parlem partitativament: aquest otro és la part d’un tot. Però no podem pas traspassar aquesta forma al català, ben al contrari, quan ens expressem partitativament en la nostra llengua, ens cal fer precedir altre d’un adjectiu indefinit o quantitatiu: un altre, uns altres, algun altre, molts altres, etc. De fet, l’indicador de partitiu en català no és pas altre, sinó els quantificadors un, uns, algun molts, gaires, cap, etc.». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana

Que encara teniu català? 'An bhfuil Gaedhilge agat?

Marc Ganderillas (GLiDi)

[...] El català, com tot sovint s’acostuma a dir, té una “mala salut de ferro”. Sembla que, malgrat tot, no hagi de desaparèixer mai: s’ensenya a l’escola i a la universitat (o potser no tant com ens pensem), és la llengua de l’administració i gaudeix de prestigi en alguns àmbits. L’irlandès és cooficial amb l’anglès arreu del domini lingüístic (incloent-hi Irlanda del Nord), si bé això no sembla garantir, de cap manera, l’ús que els irlandesos en fan diàriament. A casa nostra, tot i que el català acostuma a rebre un cert suport a escala institucional i popular, cal tenir en compte que la supervivència d’una llengua (ja sigui l’irlandès, el català o qualsevol altra) a llarg termini tan sols l’assegura l’ús que se’n faci al carrer i, arran d’això, la utilitat i el prestigi que els parlants en perceben. Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Entrevistes

Carme Junyent: "L'IEC calla mentre la Generalitat imposa les normes del 'llenguatge inclusiu' sense tenir autoritat per fer-ho"

Roger Palós Tarragó

Quin és el propòsit del llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, que sortirà a la venda el setembre? Es vol posicionar en contra del llenguatge inclusiu?

No, perquè, a més a més, entre les autores hi ha qui defensa aquestes coses. Aquesta qüestió [la del llenguatge inclusiu] a algú li va passar pel cap, i es van començar a donar directrius i guies de com s'havia de parlar i escriure, a fer cursos a tots els ajuntaments, però aquí no hi ha hagut mai cap debat. Nosaltres el vam fer l'any 2010, vam fer una jornada on va venir tothom —Institut Català de les Dones, Departament d'Ensenyament, Política Lingüística i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)— i, en privat, et donaven la raó, però ja en públic poca gent s'atrevia a dir-ho. D'aquella jornada en va sortir un document que l'únic que diu és que el masculí plural és inclusiu, cosa que després tampoc no s'ha respectat. Això ho van aprovar les universitats, però després... Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Els 'totis': una barrera contra la inclusió

Carme Junyent (Grup Gela)

Em sap greu, hi torno. Per estalviar-me debats inútils, un aclariment: ja ho sé, que les llengües canvien. Fa molts anys que estudio el canvi lingüístic. I un altre: no parlo de normativa, parlo de funcionament del llenguatge.

Una de les coses més boniques de la lingüística és que t’ajuda a entendre per què totes les llengües són iguals, per què no podem dir que hi ha llengües millors que altres. I una altra cosa meravellosa és que et fa veure que els mateixos fets es poden explicar de maneres molt diferents. Segurament per això sempre hi ha qui vol controlar les llengües i, pel mateix motiu, hi ha qui vol destruir-les. Sempre hi ha algú que vol “millorar” la llengua. Com si això fos possible, com si servís de res. La humanitat fa mil·lennis que fa servir aquest instrument meravellós, tan versàtil i flexible que s’adapta (alerta: he dit “s’adapta”, no “l’adapten”) a totes les necessitats, però sempre hi ha algun humà que creu que ho pot millorar. Afortunadament, ningú no se n’ha sortit amb aquest propòsit perquè, si fos així, ja no podríem parlar de la igualtat de totes les llengües. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Llobina i corbina, dos falsos ictiònims catalans

Jaume Corbera

És sabut que en la terminologia castellana marinera, sobretot de la mar Mediterrània, hi ha una important influència catalana, que arriba a tots els camps conceptuals (fenòmens meteorològics, construc-ció naval, arts de pesca...) i és espe-cialment forta en la ictionímia: l’11% dels noms de peixos recollits a Andalusia per Martínez (1992) són d’origen català. Però la influència del castellà en la terminologia marinera catalana no està tan estudiada, i són bastants els castellanismes del català en aquest àmbit que han passat desapercebuts. El meu estudi es centrarà en dos ictiònims de probable ascendència castellana, recollits al DLC i considerats fins ara genuïns catalans: llobina i corbina. Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Semblança de Juli Moll

Clàudia Pons-Moll

EI passat 11 de juny el més injust deis infortunis es va endur el meu oncle Juli, una persona molt estimada per la família, els amics, els companys de feina, el poble on va néixer... Una persona modesta, discreta, moderada per fora, però apassionada per dins. Res podem fer revertir aquesta trista pèrdua, però he pensat que potser, les paraules, que de fet ell tant valorava, ajudaran a mantenir-lo en el record. Per això, he recuperat i adaptat la semblança que en vaig escriure arran de la jornada d'homenatge que l'Institut Menorquí d'Estudis li va dedicar el 16 de juliol del 2016. Atès que és prou llarga, apareixerà publicada en aquest diari en tres capítols: (1) infantesa, (2) joventut, (3) maduresa [...] Cliqueu els enllaços anteriors per llegir el text sencer de cada part.

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Quan és el govern mateix que menysté el català, davant els cònsols estrangers

Vicent Partal

Si el català perd espais on és la llengua amb què passen les coses, sense interferències ni subordinacions, si no val per ella sola, acabarà essent una llengua prescindible.

[...] Per tot plegat, la tria lingüística feta pel govern de Catalunya, per més tradicional que siga, crec que és profundament errònia perquè envia un missatge nefast sobre la realitat de la llengua catalana, sobre nosaltres mateixos i encara més sobre les nostres aspiracions com a nació. Però he de dir també, perquè em sembla significatiu, que ni tan solament sé si va ser la tria més lògica i raonable en vista dels assistents a l’acte. O si, en canvi, era una mostra depriment de provincianisme. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

El llegat de la P.A.W.N Gang

Xavier Baulas

La Mood, random, spoiler, flow, feedback, healthy, team, fake, fail, hater, like, background, input, outfit, casual, afterwork, shot, break, cool, top, sunset, crush, chill,..i ara s’hi afegeix bro, especialment en l’argot masculí juvenil. Tant els castellanoparlants com els catalanoparlants recorren sovint a paraules en anglès per comunicar-se en les seves converses més col·loquials, tot i que també alguns oradors s’afegeixen a aquesta tendència en registres formals i acadèmics. En el cas dels catalanoparlants, els manlleus no només són de l’anglès, sinó que l’ús de mots castellans encara és més accentuat, especialment entre els joves. Destaca, per exemple, l’ús ad infinitum de paraules acabades amb -eo: copeo, playeo, perreo. El que això transmet és que, per a molts joves, el català és insuficient per molar. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Cuixart, Sànchez i l'espanyolisme amable

Marta Roqueta

La dominació espanyola envers Catalunya es perpetua mitjançant actes quotidians. Solen ser accions espontànies, i la persona que les fa acostuma a no tenir consciència de l’opressió que implica fer-les. Això és possible perquè l’estat espanyol crea les condicions materials i culturals perquè passi. Perquè la reacció més innocent, l’acte més reflex, l’hàbit més mundà, passin a ser una peça més de l’engranatge que sotmet la cultura i la nació catalanes.

Per exemple, quan es parla de les conseqüències per al català de l’arribada massiva d’immigrants castellanoparlants durant el franquisme, el debat, interessadament, es centra en si Franco va fomentar la immigració com a part d’un pla mestre per eradicar el català. Com que no va ser així, es conclou que la immigració castellanoparlant no va ser un element d’assimilació cultural. No es té en compte, però, que el fet que el règim franquista prohibís el català i perseguís qualsevol mostra de catalanitat va crear unes condicions òptimes perquè qualsevol situació que impliqués més castellà a Catalunya, fos buscada o no pel règim, contribuís a l’etnocidi cultural que perpetrava. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

L'article 2 de la Constitució francesa: la mare dels ous

Enric Balaguer

La mutilació que ha patit l'anomenada proposició de llei Molac pel Consell Constitucional francès demostra que el català no té cabuda a l'actual constitució. El passat 21 de maig, l'alt organisme francès va tombar els articles substancials de la proposta de llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, que a principis d'abril havia estat aprovada per una àmplia majoria de l'Assemblea Nacional i del Senat. La llei, coneguda pel cognom del seu impulsor, el diputat bretó Paul Molac, hauria estat històrica per al català i la resta de llengües pròpies del territori francès. Tots els nins i nines de la Catalunya del Nord haurien tingut el dret a la immersió lingüística en català a una escola del seu municipi o d'un de proper, pública o privada. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

El català s'enfonsa als jutjats, malgrat els esforços

Mayte Piulachs

Mentre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) exigeix que el castellà sigui respectat a les universitats com a llengua cooficial a Catalunya, l’administració de justícia es consolida com la menys respectuosa amb els drets lingüístics de la ciutadania al nostre país. La mostra és que, un any més, les sentències escrites en català tornen a recular, aquest cop un punt, fins a situar-se al 7,4% del total, malgrat les iniciatives del Departament de Justícia i també del Consell de l’Advocacia Catalana. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Juli Moll, in memoriam

Cercle Vallcorba (11-6-2021)

Ens acaben de notificar que la maleïda COVID s’ha endut el nostre company Juli Moll.

Ell, un savi prudent, assenyat, que no deia mai una paraula més alta que l’altra…

Ell, estudiós especialitzat en la toponímia del país i del món… en els noms de lloc.

Ell, company de trobades, conversador discret i sempre documentat.

Ell, amant de la música i de tota manifestació de la cultura.

Ell, company de la Catalina i pare amorós d’una “fieta” que ja és una dona.

Ell, amic inestimable dels seus amics.

Ell, primmirat, assenyat i exacte en l’ús de la llengua i la paraula, en els escrits, en tot!

Ell, un exemple a seguir per tots els qui l’hem conegut!

T’enyorem, Juli!

El Cercle Vallcorba recomana

Tolerància zero al maltractament lingüístic

Antoni Martiàñez

Arran dels fets ocorreguts aquests dies passats a Eivisssa, en què un colonitzador supremacista interrompé cridant com un boig i de molt males maneres la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, perquè fes el discurs de felicitació de l’ascens de l’Ibiza en epañó, voldria, primer de tot, expressar-li tot el meu suport i la meva solidaritat i, tot seguit, fer una parell de consideracions sobre aquest tema: Cliqueu ací per llegir el text sencer

Fets i llibres

Perilla l’existència del català si no reaccionem?

Conversa virtual amb la intervenció de:

Jordi Badia (lingüista i cap d'estil de Vilaweb), Elena Gual (directora de l'escola Arrels-Vernet de Perpinyà, Bernat Joan (catedràtic de llengua i literatura catalanes) i Mireia Plana (vicepresidenta de Plataforma per la Llengua)

Amb aquest títol vam poder presenciar la visió de quatre entesos en la matèria el proppassat 27 d’abril. L’exposició la van fer en línia des d’una pàgina de youtube, on la podeu visualitzar sencera. [...] Resum fet per Mercè Espuny i Pujol. Cliqueu ací per llegir el text sencer

Articles dels membres

Models lingüístics de pa sucat amb oli

David Casellas i Gispert

A les escoles i instituts hi ha un problema greu amb l'ús i la coneixença de la llengua catalana. Si bé s'ha aconseguit que no hi hagi ningú que no l'entengui, sovint els alumnes només veuen el català com una llengua acadèmica que ja no cal fer servir en cap més espai. Fins i tot els professors de català ens trobem que, malgrat que tots els alumnes fan els exercicis, ex- posicions orals, treballs i exàmens en català, la interacció amb els altres alumnes de la classe no sempre és en català. I ja no parlem de la llengua dominant al pati! Però a més, el català que es fa servir, com més va, més interferit està pel castellà. La major part dels professors ja han renunciat a corregir-los l'ús incorrecte dels verbs sentir i escoltar, dels verbs pronominals, dels nombrosos castellanismes... [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana

Dos mons a les aules

Rudolf Ortega

Ja passa, ha passat sempre, que a la universitat els estudiants vagin per una banda i les estructures de poder per una altra, i recentment ens ho hem trobat amb sengles comunicats que, a tomb de la llengua a les aules, revelen l’existència de dues realitats paral·leles. Dèiem en un article de fa uns mesos (“S’ha acabat el ‘brécol’”) que si hi havia hagut una bona notícia amb relació al canvi de llengua a les aules (recordem-ho, allò d’anunciar una classe en català però passar-se al castellà a demanda d’un sol alumne), era la pèrdua d’acomplexament dels estudiants ensarronats i l’increment exponencial de les queixes per vulneració de drets lingüístics. Amb la intervenció del Síndic de Greuges i tot. Doncs bé, mesos després, sembla que alumnes i universitats visquin en mons diferents. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana

La recuperació de la normalitat d'una llengua no es frena per l'acció dels que no la volen, sinó per la inacció dels que diuen que la volen

Tomeu Martí

Aquest dijous, 29 d'abril de 2021, s'han complit 35 anys de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística per part del Parlament de les Illes Balears.

L'Obra Cultural Balear ha fet pública una declaració que, lògicament, subscrivim de dalt a baix i que ens deixa poc marge per afegir res de nou.

35 anys són molts anys, temps més que suficient per generar canvis i dinàmiques polítiques i socials diferents. Però, tristament, el balanç que hem de fer és altament negatiu. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Tribuna oberta

La llei Molac a l'Estat francès

Elena Gual (Escola Pública Arrels -Vernet)

El 8 d’abril, l’Assemblea Nacional francesa va adoptar definitivament i sense modificacions la proposta de llei per 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions. El text havia estat dipositat el 30 de desembre pel diputat bretó Pau Molac i alguns diputats. Havia estat aprovada en primera lectura, amb modificacions, per l’Assemblea Nacional el 13 de febrer de 2020 i pel Senat el 10 de desembre de 2020.

La proposta de llei té per doble objectiu protegir i promoure el patrimoni immaterial i la diversitat cultural de les llengües «regionals». Es considera que actualment n’hi hauria una vintena a tot l’estat francès.

El text reconeix l’existència d’un patrimoni lingüístic format per la llengua francesa i les llengües «regionals». Inclou també la contribució de l’estat i de les col·lectivitats locals per a promoure l’ensenyament, la difusió i la valorització d’aquestes llengües que tindran un estatut legal de «tresor nacional». Significa que els documents antics, les gravacions, etc. tindran un règim particular de protecció. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Què diu Vallcorba sobre...

Descuidar-se, oblidar, deixar-se

Cercle Vallcorba

En la seva extensa obra pedagògica, Jaume Vallcorba es val de tota mena de procediments i recursos. En el cas que veurem, després de proposar un exemple, l'esprem fins a treure'n tot el suc, ens convida a la reflexió i, a partir d’una anècdota intranscendent, salta a una lliçó de llengua esquitxada d'uns consells de normalitat cívica en punts que els catalans solem negligir.

«Havíem tingut una reunió i, un cop acabada, vam observar que algú que ja se n’havia anat s’havia descuidat les ulleres damunt la taula. Juntament amb un company les recollírem i les dipositàrem a les mans del porter perquè les lliurés a qui les reclamés com a seves.

»El meu company diu al porter parlant-hi en castellà, amb aquest mal vici que tenim els catalans de subordinar-nos a Catalunya a la llengua de l’interlocutor:

»—Le reclamarán estas gafas que alguien de la reunión se las ha descuidado.

»—Querrá usted decir que alguien las ha olvidado —va replicar el porter corregint el meu company.

»—És que el meu company ha dit res malament? —vaig inquirir al porter.

»—No ha hablado ni bien ni mal. Lo que ha ocurrido es que no ha hablado en castellano. Lo ha mezclado de catalán, que yo estoy acostumbrado a entender, y por eso lo he comprendido.»

Observació marginal, però lliçó clara de comportament lingüístic que no demana comentari: «aquest mal vici que tenim els catalans de subordinar-nos a Catalunya a la llengua de l’interlocutor». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana...

Rodar en català: ombres i llum

Bernat Salvà

“Hi ha guions escrits en català que estem fent en castellà perquè sigui més fàcil trobar finançament.” El productor independent Tono Folguera (Lastor Media) parla de les dificultats de rodar cinema en català, i posa com a exemple alguns projectes que ha produït que es podrien haver fet en la nostra llengua, com ara Libertad, òpera prima de Clara Roquet, i Mediterráneo, de Marcel Barrena. Libertad era un guió escrit en català. Mediterráneo, film inspirat en la vida d’Òscar Camps, fundador d’Open Arms, té 4 milions de pressupost i s’ha escrit el guió directament en castellà, perquè era impensable trobar aquests diners per fer-la en català, tot i que els personatges reals el parlen. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

La supervivència de la llengua té dues cares

Jordi Badia i Pujol

[...] Què es pot fer perquè el nombre de parlants no minvi? Sembla que el pinyol del problema ja l’hem localitzat: molta gent que sap parlar català, que hi té prou destresa per a comunicar-s’hi, no ho fa pas sempre, no aprofita totes les avinenteses per a mantenir la llengua viva. Hi ha qui deixa de parlar-lo al carrer, hi ha qui no en fa ús a la feina, hi ha qui hi renuncia a l’institut… És una actitud vital –o més aviat letal–, conscient o inconscient, voluntària o involuntària, que implica dimitir de llengua: “Jo sé castellà, l’altre no parla català –o no el parla amb fluïdesa, o no sé si el parla, però per si de cas–, doncs no em costa gens d’adaptar-m’hi perquè tots dos parlem igual. Així evito un distanciament innecessari.” [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Articles dels membres

Anàlisi de la GEIEC 3. Ésser i estar

David Casellas i Gispert

En aquest treball analitzarem el capítol de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC §18) i de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC § 22), dedicat a la predicació no verbal i als usos dels verbs ésser i estar en les oracions copulatives.

L’ús dels verbs ésser i estar, tot i que la GIEC i la GEIEC basen la seva explicació en els tipus de construccions en què poden aparèixer, en realitat solament depèn del valor semàntic. Per tant, caldria estudiar l’ús d’aquests verbs no tant en funció del tipus de construccions en què apareixen sinó dels valors semàntics que adopten. Només si tenim en compte això podrem explicar-ne l’ús i els tipus de construccions en què apareixen. Així, el verb ésser té valor existencial o presencial i sempre es pot relacionar amb alguna manera d’existir, tant si és existir o fer-se present amb alguna qualitat, com existir o fer-se present en algun lloc: [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

El 'lo' neutre o la mandra de concretar

Jordi Badia i Pujol

El “lo neutre” és un veritable maldecap per als professionals de la llengua. Se n’han escrit opinions de tota mena, hom hi ha dedicat capítols sencers de llibres de gramàtica i fins i tot ha estat matèria de tractats extensos. Segurament el més seriós és el que es titula L’anomenat “lo neutre”. L’expressió de l’abstracció en català: una aproximació diacrònica, del doctor Josep Martines, professor de la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. En quatre-centes pàgines, s’hi buiden i s’hi analitzen una gran quantitat de texts antics, completats amb fragments actuals extrets del llenguatge oral. L’autor observa l’evolució del fenomen i n’extreu unes conclusions clares. Així mateix, aquest aspecte fou tractat, per exemple, pel gramàtic Jaume Vallcorba i Rocosa (1920-2010) [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Entrevista

Jem Cabanes: "Que tinguem tanta por d'ésser qui som, és ben bé la marca de l'esclau"

Assumpció Maresma i Adiva Koenigsberg

Jem Cabanes (la Pobla de Lillet, 1942), a set anys feia de vaquer per poder menjar. A deu es va moure per anar al seminari de Balaguer, d’amagat de sa mare, i després al dels caputxins d’Igualada. Sense els caputxins no seria res, diu. Ha passat la vida corregint i ha fet traduccions d’obres de ficció i no-ficció. Per fer-ne una descripció completa he d’afegir-hi que sobretot és un savi i un home digne. Fuig de l’ostentació del seu saber com de les ortigues, potser pel seu passat franciscà o perquè detesta la frivolitat. [...]

Llengua o república?

—Llengua! Una república catalana parlant castellà quina solta té? Seria el finis Cataloniae. Si ens volen assassinar, que ens assassinin, però fer-ho nosaltres mateixos, no. Som catalans i volem perviure, o sia mantenir la nostra cultura. I la nostra cultura, la conforma el català. Però que tinguem tanta por d’ésser qui som és ben bé la marca de l’esclau.

Així de cru?

— Mireu, ‘català’ no deriva de ‘Catalunya’, sinó ‘Catalunya’ de ‘català’. Al revés de ‘espanyol’, que deriva d’Espanya, o ‘francès’, de França. I això ja és significatiu. Perquè no és pas el nom del país que ens identifica, sinó el d’una gent. I què la identifica, aquesta gent? Uns trets físics? Un accident territorial? No, un parlar. És la llengua que, originàriament, ens identifica de cara enfora i que ens fa poble de cara endins. Per això ha estat i és tan important. I el temps m’ha fet veure, més d’una vegada, que si comences aigualint la llengua acabes negant el país. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer