Qui fou Jaume Vallcorba i Rocosa?
Jaume Vallcorba i Rocosa (Barcelona, 1920-2010) va ser un enginyer i lingüista que va dedicar una part molt important de la seva vida a estudiar l’estructura del català genuí i que va tenir un paper rellevant en la represa de l’ensenyament del català a l’empara d’Òmnium Cultural durant la dictadura del general Franco i més enllà.
Vallcorba va ser un dels responsables del Seminari de Didàctica de la Delegació d'Ensenyament de Català d'Òmnium Cultural (DEC, 1963-1973), en el qual seminari preparà el material per als cursos de formació de professors. Des de 1962 col·laborà amb la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC) en la confecció de proves i la correcció d'exàmens per als certificats de professor (1962-1971). El 1973 n'esdevingué vocal (1973-1981). El 1981 el Govern de la Generalitat substituí la JAEC per la Junta Permanent de Català, de la qual Vallcorba fou nomenat vice-president (1981-2001). Fou també membre de la Comissió Permanent de Llengua i Terminologia de la Construcció (1986-2004) i de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural (1979-2002), entre més càrrecs i funcions. L'any 2003 Jaume Vallcorba rebé la Creu de Sant Jordi per la seva tasca d’estudi, de defensa i d’ensenyament del català
Com a gramàtic i lingüista, la seva obra és continguda en 7 monografies, 139 articles i estudis monogràfics i 2.189 articles breus. El conjunt d'aquesta obra constitueix una pedrera riquíssima per a la recuperació del català no acastellanat i conté les investigacions més sòlides que s'han fet, amb mètode diacrònic contrastiu, sobre l'ús dels verbs estar i ésser i relacionats (anar, tenir, haver, haver-hi, etc.) i sobre el sistema anafòric del català i les estructures que li són pròpies.
Per a ampliar aquesta informació, podeu anar a «Vida i obra» i a «Bibliografia» de Jaume Vallcorba i Rocosa.