Una gramàtica desconcertant

David Casellas i Gispert

Ara que més que mai ens fa falta una llengua catalana genuïna, forta, prestigiosa i unida, el qui hauria de ser el nostre màxim referent, l’Institut d’Estudis Catalans, sembla que va en la línia contrària. La publicació d’una nova gramàtica que no es vol comprometre ni a favor ni en contra d’unes construccions sintàctiques concretes, que sembla admetre (no sabem exactament en quins registres o situacions) tot de construccions calcades de la llengua castellana —i que durant anys a base de molt d’esforç els professors de la llengua han aconseguit desterrar de la llengua formal escrita—, ha creat un grandíssim desconcert entre tots els professionals i usuaris de la llengua catalana.

Quin interès hi ha de desfer tota la feina de depuració lingüística de Pompeu Fabra? Quin interès hi ha d’anar assimilant la llengua catalana a la castellana fins a convertir-la en un catanyol escrit amb paraules catalanes i estructures castellanitzants? Després de molts anys, els qui van estendre la doctrina del català “light”, Tubau, Toutain i Pericay, posteriorment fundadors del partit anticatalanista Ciudadanos, han triomfat?

Des d’aquí animem a mantenir-nos ferms més que mai dient les hores sempre amb la manera tradicional catalana a partir dels quarts (tot i que valencians i baleàrics les diguin altrament), a la desobediència de les normes que ens acosten a la llengua castellana i al rebuig de castellanismes com “donat que”, “degut a”, “degut al fet que”, “estar fred”... que ens allunyen de les solucions adoptades per les altres llengües romàniques i únicament ens condueixen cap a la desintegració de les peculiaritats pròpies de la llengua catalana.

*Publicat al Butlletí de l'ADAC, desembre de 2016.