Nadal i la llengua

Mercè Espuny i Pujol

Escric això el 24 de desembre, el mateix dia que el meu cosí prim, Josep Maria Arasa Fort, m’ha proposat d’escriure sobre llengua.

I per què? Doncs perquè molta gent diu malament certs mots relacionats amb les festes nadalenques. Permeteu-me que us ho expliqui. Sento a TV3, que la Melero diu “els Nadals” i resulta que en tenim un de sol, com “paraigua” o “gratacel”... En català, un de sol! I celebrem Nadal i Sant Esteve (el protomàrtir, una festa carolíngia), on sona la te (san-tes-te-ve). I la Nit de Nadal (no “Nitbona”), tradicionalment no menjàvem res especial, anàvem a la Missa del Gall, això sí que era important! Amb un fred que pelava! Enguany l’han celebrada a les 8 del vespre… Tot canviat!

I si filem prim, Nadal no duu article. Per Nadal matarem el gall, Per Nadal cada ovella...

I més vocabulari nadalenc, va, que és bo de saber! Per a felicitar les festes diem “Bones festes”, “Bon Nadal”, “Bon any” o “Bon Nadal i bon any nou”, allò de pròsper ho deixem als altres. I en castellà parlen de Pascuas, que nosaltres les celebrem en una altra època de l’any... Si coneixeu algú de la Vall d’Aran li heu de desitjar “Bon Nadau e erós an nau” i si és en euskera, “Zorionak eta urte berri on” o gallec, “Bo Nadal e próspero aninovo”.

La tradició diu que per Nadal mengem “sopa de galets (o escudella) amb pilota” (i no “caldo” sinó “brou”). I “canelons” (no pas “canalons”). Tot en família, perquè ja sabem que “Per Nadal, cada ovella al seu corral” i “Per Sant Esteve cadascú a casa seva”… Els torrons (amb dos os) poden ser “de crema cremada” o “de rovell d’ou” (no “de iema”) i d’altres llepolies exquisides, tat? Així mateix mengem “orellanes” (no “orejons”), figues seques, panses, “postres de músic” o “fruita seca” i “codonyat” (no “membrillo”). De les “postres de músic” també en diuen “grana de capellà”.

Muntem “el pessebre” (res del “naixement”) amb totes les figures(la mare de Déu, Sant Josep, l’infant Jesús, el bou i la mula, els pastors i els Reixos, i no hi pot faltar “el caganer”, és clar! També guarnim els avets o l’arbre de Nadal amb “garlandes” i no pas “guirnaldes”, amb les “cintes de Nadal” o “serrellets” (no “espumilló”), a més de boles decoratives i altres figures. Sabeu que la planta dita guirnalda en castellà és la “sempreviva”? També toquem la simbomba (no “zambomba”).

Diu que perquè tinguem sort ens han de regalar ramets fets de “vesc” (no pas “de múerdago”) amb “galzeran” (no “rusco”) i “boix grèvol” —que sabeu que està protegit— (no “acebo”), de la mateixa manera que hem de menjar llenties el darrer dia de l’any (tradició italiana). En aquest enllaç de RAC1 teniu les tradicions de deu països diferents: http://scur.cat/4CD98H

I parlant de Cap d’Any, diem que el 31 és la “revetlla” (no “verbena”, que és una planta –bé, en català, “berbena”) i “nit de Cap d’Any” (i no “Nitvella”), “ens mengem els dotze grans de raïm” (no “els raïms”). Sabeu que Cap d’Any tant és el 31 de desembre com l’1 de gener? I que de l’any nou també en diuen “Ninou”?

Llavors tenim uns dies de tranquil·litat, de bons desitjos i bons propòsits i arriba el dia 5, de la Cavalcada dels Reixos (res de “cabalgata”), que arriben a peu, a cavall, a llom d’un dromedari, amb bicicleta, amb carrossa, amb patinet, amb barca… I sabeu quin rei és cadascun? Doncs mireu: el rei blanc és en Melcior, el rei ros és en Gaspar i el rei negre és en Baltasar. Porten or, encens (no “incens”) i mirra. I la tradició diu que de postres hem de menjar “un tortell” (no “rosco”) de Reixos. Pot ser d’amela, de nata, de cabell d’àngel, del que vulgueu, però ha de tenir un rei i una fava: i a qui li toca la fava, el paga. A qui li toca el rei, és coronat. Potser enguany tindrem reines, qui ho sap?

I aquí s’acaben les farteres, que són tres setmanes seguides de menjar, menjar i menjar sense parar! Que els torrons, les neules, els “Panetones”, i totes les llepolies extra són calories que en acabat cal eliminar del cos!

Per als xiquets comencen uns dies de jugar amb els regals que els han dut els Reixos i de seguida han de tornar a l’escola, a la rutina. Bé, ells i natros!

(Publicat a ebredigital.cat, 30-12-2020)