S'acosta Nadal (divagació d'hivern)

Ramon Torrents

Indiferent i al marge de la política i altres neguits, arriba un moment de l'any, quan la tardor comença de perdre l'or de les seves coloracions variables, quan, complert el seu cicle, les castanyes i els panellets han passat avall i l'abric ja agraeix la companyia d’un mocador de coll, que trobeu algú que diu:

—S'acosta Nadal!

La sola pronunciació d'aquesta frase també produeix sovint una resposta més o menys habitual:

—És molt català, això de «S'acosta Nadal». Català del bo!

Si l'afirmació anterior és certa, on és, doncs, el secret d'aquesta simple frase? Què s'hi amaga? De fet, composta com és d'un verb i un nom, no sembla poder contenir gaire misteri.

En primer lloc, hi veiem un ús tan correcte i genuí com normal del verb acostar, que en el Diccionari castellà - català (Enciclopèdia Catalana - Diputació de Barcelona, 1985-1989) ocupa el primer lloc en la llista d'equivalents del castellà "acercar":

acercar: acostar, atansar, apropar, aproximar

Allò que fa que acostar ens soni tan català és probablement que aquest verb no té directament res a veure amb el seu equivalent castellà acercar, format sobre l'adverbi cerca (català prop), ni tampoc amb el francès approcher, per parlar només de les llengües més pròximes. Es tracta, doncs, d'una forma genuïnament catalana.

D'una altra banda, tot i pertànyer al parlar de cada dia, acostar es veu avui notòriament desplaçat per un altre verb, apropar, de tradició i arrelament molt més curt i, com veurem, això també reforça el fort caràcter de acostar.

Sobre apropar, sinònim de acostar, el primer testimoni documental és decididament més modern (1889) que el de acostar (1250). Afegim-hi que apropar era territorialment exclusiu de la Cerdanya i petites zones contigües.

L'èxit de apropar en oposició al clàssic acostar es pot explicar probablement a partir dels dos fets següents:

• 1. Apropar respon, com el castellà acercar, a un mecanisme de derivació que acostar no ha produït. En efecte, així com acercar deriva de cerca, també apropar és format a partir de prop. De la mateixa manera, sobre prop s'ha generat proper; com, en castellà, de cerca ha derivat cercano. Per ara, en català aquesta cadena no ha anat oficialment més endavant i s’ha reduït a proper, si bé podem donar testimoni verídic d'haver sentit o llegit les formes *propà i *propania, la primera en concurrència amb proper (seguint el model de derivació de cercano), i la segona en un calc indiscutible de cercanía.

Al costat dels fets anteriors observem que els diccionaris són unànimes a definir apropar amb un simple acostar, i proper, amb pròxim. A part això, cap dels diccionaris de més ús no inclou l'adverbi de temps properament –creació avui relativament usual–, no pas perquè sigui mal format, sinó per manca de tradició.

• 1. El segon factor que pot explicar l'expansió de apropar és l’atractiu de la innovació, de la novetat: com que apropar no constituïa un element del vocabulari tradicional, apropar sembla haver estat objecte de predilecció a causa de ser un mot innovador i, per tant, de més impacte. Però gosem assegurar que això no el fa millor que acostar.

Fetes aquestes observacions sobre acostar, fixem-nos en l'altre element de la frase: el nom Nadal.

Quan diem «S'acosta Nadal», observem que per a introduir aquest nom no necessitem pas l'article determinat: la frase amb què començàvem i que era objecte d'admiració no deia, en efecte «S'acosta el Nadal». Amb valor adverbial, certs noms dels que designen les grans diades de l'any funcionen sovint sense l'auxili d'aquest element. Així diem «Corpus sempre s'escau en dijous», «Aquest any Nadal s’escau en dimarts», «Vindran per Pasqua» (i no pas: «el Corpus», «el Nadal», «per la Pasqua»).

Nadal, encara, és un dels mots que el castellà sol pluralitzar per a referir-se a un de sol («Le deseamos unas felices Navidades»), allà on el català, no tan magnànim a crear plurals inexpressius, no coneix aquest ús del plural i en té prou de dir «Us desitgem un bon Nadal».

Un bon Nadal i un feliç any nou és el que desitgem a tothom qui hagi tingut la bona voluntat d'arribar fins aquí.