Adobar els degoters. N'hi ha prou?

Amb la situació actual del català, n’hi ha prou d’anar adobant els degoters de la teulada o cal fer el teulat tot nou?

Actualment sembla que hi ha hagut un canvi d’actitud en molts catalans. Finalment, després de molts anys de deixadesa i de no preocupar-nos-en, ara sí, ens n’hem adonat que la salut de la  llengua (com un teulat sense cap manteniment durant anys) té degoters per totes bandes. I sí, ara sí, hem començat a voler tapar forats. Però amb això n’hi ha prou? O potser cal un teulat nou?

Quan diem ‘la salut del català’ volem dir la recuperació de l’ús sistemàtic i generalitzat de l’ús del català en els àmbits d’ús lingüístic general: al carrer, a les botigues, als mercats, als hospitals, a les universitats, a les empreses, etc. Volem dir, doncs, el bandejament de l’ús subordinat del català envers l’ús de la llengua de l’Estat (i de l’anglès) que actualment impera i que porta a la substitució de la llengua del país per la llengua forastera.

Amb la presa de consciència del problema i anar tapant forats potser ja no n’hi ha prou. Segurament encara hi som a temps de refer tot el teulat, però per a això cal molta voluntat i diners. Totes les iniciatives dels nostres polítics únicament pretenen anar fent temps. Per a salvar la llengua definitivament cal alguna cosa més. Per tal de salvar l’escola en català (que fa anys i panys que no és com hauria de ser) hom creu que reformant lleis ja n’hi ha prou, però no s’adonen que mentre no hi hagi la valentia i la voluntat de reconèixer que als Països Catalans   només el català és la llengua pròpia (i l’occità a la Vall d’Aran), és a dir, que només el català (0 l’occità aranès) s’ha d’ensenyar com a primera llengua, trencant amb el tabú del bilingüisme, no podrem avançar mai. Ens calen lleis noves que defineixin que el català als Països Catalans no és equiparable a cap altra llengua (llevat de l’occità, reconegut a tot el territori de Catalunya, i més tenint en compte que es parteix d’una desigualtat evident en tots els àmbits. L’única llengua oficial hauria de ser el català; i la llengua oficial de l’Estat, coneguda obligatòriament,  als Països Catalans sempre hauria d’estar en un segon nivell (naturalment, excepte a Andorra, on precisament l’única llengua oficial és la catalana). Sabem, tanmateix, que mentre el poble català no gaudeixi de llibertat per decidir, serà impossible, que no tindrem més remei, de moment, que anar tapant forats i anar creant les condicions perquè algun dia puguem decidir lliurement de fer un teulat nou.

Nosaltres els ciutadans també tenim un paper molt important en el futur de la nostra llengua. El futur del català serà esperançador mentre els parlants, sobretot els joves, no hi renunciïn. Per tant, les iniciatives destinades a conscienciar els ciutadans de les actituds i accions necessàries per al manteniment de la llengua, seran imprescindibles.

Afortunadament, a casa nostra gaudim de moltes entitats que vetllen per la salut del català, algunes de molt petites i algunes de molt grans. El Cercle Vallcorba també hi posa el seu granet de sorra: intenta de conscienciar de la necessitat de mantenir l’ús d’un català lliure d’interferències d’altres llengües; i ho fa amb les eines de què disposa: aquest portal d’internet, on podeu trobar nombrosos articles dels membres del Cercle, i el llibre editat el 2022, El català, on va? (Nexum Edicions), que es va presentant arreu dels Països Catalans, dins les setmanes vinents a València (22 de febrer) i a Reus (16 de març). Si voleu col·laborar amb nosaltres o ajudar-nos a fer presentacions en alguns altres indrets del país, ens ho podeu dir a través de l’adreça cerclevallcorba@gmail.com. Tots som responsables de garantir que el teulat de la nostra llengua no s’ensorri. No deixem que les generacions futures ens puguin acusar d’estar-nos amb els braços plegats; defensem amb ungles i dents allò que és ben nostre.