Què diu Vallcorba sobre...
L’un i l’altre; els uns i els altres
Cercle Vallcorba
Tal com ens assenyala Jaume Vallcorba en diversos articles, sovint per influència del castellà fem servir un i altre sense anar precedits d’un determinant definit o determinat. Tant un com altre són determinants indefinits, de manera que quan formen part d’una expressió ben definida o determinada han d’anar acompanyats d’un determinant definit (habitualment l’article). Vegem-ho amb un exemple de Vallcorba:
«Hi ha gent partidària del lliure canvi; n’hi ha que ho són del proteccionisme. Els uns maldaran perquè no hi hagi intervenció; els altres, els segonament citats, pressionaran perquè el govern posi barreres duaneres».
«En aquest cas, el català fa precedir uns i altres d’un determinador, per exemple, de l’article determinat els perquè aquells uns i aquells altres són grups de persones determinades, substitueixen uns noms concrets, són pronoms: els uns són els lliurecanvistes; els altres són els proteccionistes.»
En l’expressió l’un i l’altre passa això mateix. Vegem-ne un exemple:
«Vaig parlar l’altre dia amb en Joan i l’endemà amb el seu germà en Pere. L’un i l’altre em van dir que la seva cosina vindria a veure’m passat l’estiu».
«Observeu primer de tot que aquell un és en Joan (és ben determinat, doncs) i aquell altre és algú determinadíssim: en Pere. [...] En aquests casos hom anteposa a un i altre l’article determinat o un altre determinant. [...] I encara en el llenguatge oral en aquest cas hom hauria fet servir: “Tant l’un com l’altre em van dir...”».
«Per què no parem l’orella per tal de conèixer com parla la gent quan parla bé el català (i en aquest cas és clar qui parla genuí perquè no imita el castellà, puix que aquest ho fa diferent; ni el francès perquè no el coneix prou per a imitar-lo)?»
«Ara, com que el castellà, en els casos dels exemples, fa la supressió del determinador, el català actual calca, i ja veiem textos escrits catalans en què hom abandona l’article. La sistematització catalana sobre el que és determinat i el que és indeterminat comença a ésser destruïda per diversos camins. Per exemple, per la supressió de l’article davant el pronom un quan aquest un fa referència a quelcom que és determinat.»
________________________________________________________________________________________________________________
Les explicacions i les cites han estat extretes de Jaume Vallcorba i Rocosa, Obra gramatical lingüística i completa, vol.III-1, p. 58-60, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019.