Una bona notícia, però (13-08-2020)

Joaquim Arenas i Sampera, mestre i pedagog

La incorporació de vuit mil docents és una bona notícia; em permeto, però, de presentar-hi alguns interrogants:

1) D’on sortiran aquests nous mestres? Els contractaran per a fer de mestres o professors o per a ser-ne?

2) Abans de ser incorporats, hom els informarà que Catalunya disposa d’un model propi anomenat “escola catalana en llengua i continguts”?

3) S’exigirà l’ús de la llengua catalana en la docència, l’educació i la relació en els centres educatius on s’incorporin?

4) Les direccions escolars rebran les instruccions pertinents, per al bon funcionament del tractament de llengües a l’escola?

5) La Inspecció d’Ensenyament, en la seva funció supervisora, vetllarà seriosament perquè es compleixi la LEC en l’aspecte lingüístic?

6) Fins i tot suposant que imposessin (?) el compliment de la LEC a aquests contractats, quin coneixement de català els exigirien (genuí, catanyol o, pitjor, nyego, amb fonètica, morfosintaxi i lèxic forasters; «castellà retallat», que en deia la Patrícia Gabancho)?

I és que, si legions de mestres en actiu ja són incompetents en la nostra llengua (ho va reconèixer, diplomàticament, la consellera Irene Rigau), què podem esperar que siguin els nous contractats?

Podria passar que, ocupats en la pandèmia, es doni més relleu a les mesures sanitàries imprescindibles i es deixi de tenir cura del tractament de la llengua catalana adequat a una societat tan poliglota com l’actual.

Això no es pot permetre si volem mantenir la cohesió social i construir un país per a tothom, la qual cosa demana esmenar la plana a la deixadesa actual que pateix el català per part de l’administració educativa i dels mitjans públics de comunicació.