www.cerclevallcorba.cat Actualització 29-11-2026
Embedded Files
Davantal
Davantal
L'oficialitat única del català
L'oficialitat única del català
Cercle Vallcorba
Cercle Vallcorba
Per què ningú no reclama l’oficialitat única del català? Ningú no s’atreveix a fer campanya en contra del bilingüisme imposat? Com es pot aconseguir que el català recuperi el prestigi i l’ús social perdut?
Per què ningú no reclama l’oficialitat única del català? Ningú no s’atreveix a fer campanya en contra del bilingüisme imposat? Com es pot aconseguir que el català recuperi el prestigi i l’ús social perdut?
Actualment tothom parla de la situació de la llengua catalana, de la precarietat i minorització que sofreix en la major part dels àmbits de la vida diària: mitjans de comunicació, justícia, comerç, empreses, sanitat, treball, cinema, xarxes socials, ensenyament... Ens estirem els cabells quan els jutges espanyols ens volen fer creure amb sentències que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l’ensenyament o quan els catalans veiem que els nostres drets són trepitjats cada vegada més sovint. I no serveix de res fer noves lleis, car o bé no s’arriben a aplicar mai o bé no serveixen per a imposar sancions als qui les incompleixen. Els catalans cada vegada estem més atemorits i els espanyolistes més envalentits. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Jaume Corbera
Jaume Corbera
Siempre la lengua fue compañera del imperio
Va ser en l’època de l’Humanisme (grosso modo, segles XV i XVI) en què sorgí la idea que la llengua era un element important en l’expansió dels imperis i la conseqüent expansió de la cultura original dels pobles que promovien aquests imperis. I era ver, basten uns quants d’exemples: [...] Cliqueu ací per a llegir el text sencer
Articles dels membres
Articles dels membres
Jaume Corbera
Jaume Corbera
La història de dominació política i imposició lingüística s’ha repetit moltes de vegades al llarg de la història. Només uns quants exemples més evidents i coneguts: la Xina és un gran imperi, amb més de 1000 milions de persones, amb una diversitat enorme de llengües i cultures, on només es reconeix legalment com a llengua oficial la modalitat estàndard del mandarí, el més nombrós dels grups dialectals pròpiament xinesos. [...] Cliqueu ací per a llegir el text sencer
VID-20260911-WA0116.mp4Articles dels membres
Articles dels membres
Jaume Corbera
Jaume Corbera
L’actual supremacia volguda de l’anglès és afixiant:
- productes venals etiquetats –i sovint publicitats– solament en anglès (sobretot –però no només– de neteja, perfumeria i cosmètica), amb informacions obligatòries en altres llengües en lletra petita; avui és corrent trobar productes alimentaris gluten free, lactose free, sugar free, light, zero (alcohol; no és català, només hi coincideix); [...] Cliqueu ací per a llegir el text sencer
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
El català a l'empresa, una obligació... per què no?
El català a l'empresa, una obligació... per què no?
Xavier Roig
Xavier Roig
La directiva europea deixa que cada país determini si, i fins a quin punt, s'avalua el domini lingüístic per a la residència de llarga durada.
En algun article anterior vaig apuntar la possibilitat que es legislés sobre el requeriment de coneixements de català i espanyol per poder treballar en qualsevol empresa a Catalunya. Fixant-hi un període d’adaptació i classes quan fos necessari, però amb obligacions i penes per ambdues parts (empresa i empleat) en cas de no superar les proves de llenguatge del corresponent nivell segons els que estableix el Common European Framework of Reference for Languages (CEFR, Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües).
És aquesta —una exigència laboral de coneixement de la llengua pròpia del país— una pràctica habitual a Europa? Certament, no. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Documents audiovisuals
Documents audiovisuals
Trobada amb Pere Mayans
Trobada amb Pere Mayans
Casals en xarxa. Xerrada dins del cicle del "Mes Català" conjuntament amb les ANC d'Abya Yala (Amèriques) en col.laboració amb @ANCMexic
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
El català, ascensor social i laboral
El català, ascensor social i laboral
Àlex Milian
Àlex Milian
Una jornada organitzada per Plataforma per la Llengua reuneix estudiosos que han demostrat els beneficis econòmics i laborals del coneixement del català. Antonio Di Paolo prova, amb estudis d'econometria, que la política lingüística i educativa dels vuitanta i noranta va permetre uns sous més alts als educats en català i va permetre un augment (13%) de la transmissió del català als fills. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Òscar Escuder, a l’ONU: «Instem l’Estat espanyol a aplicar les recomanacions internacionals acceptades per reforçar els drets lingüístics»
Òscar Escuder, a l’ONU: «Instem l’Estat espanyol a aplicar les recomanacions internacionals acceptades per reforçar els drets lingüístics»
Gisela Badenes
Gisela Badenes
La Plataforma per la Llengua ha intervingut al Consell de Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) després que divendres, a l'Examen Periòdic Universal, l'Estat espanyol acceptàs, per primer cop a la història, les recomanacions de diferents estats per a reforçar els drets lingüístics. Des de Ginebra, Òscar Escuder, president de l'entitat, ha instat l'Estat a «aplicar sense demora les recomanacions, per responsabilitat democràtica i en compliment de les seves obligacions internacionals amb els drets humans». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Togues a l'aula: setge al català i al model d'escola
Gemma Pasqual i Escrivà
Gemma Pasqual i Escrivà
La via per a millorar resultats en qualsevol llengua no és judicialitzar horaris, sinó dotar de més lectura, més oralitat, més professors i més temps educatiu de qualitat.
La resolució que estripa bona part del decret sobre l’ús del català a l’escola és un error de fons i de forma. De fons, perquè confon un debat pedagògic amb una trinxera judicial. De forma, perquè entra a la classe amb les botes de la confrontació i converteix en “cas” allò que hauria de ser consens, criteri professional i estabilitat educativa. Cap infant no aprèn més per ordre judicial. Aprèn més quan el sistema li garanteix una llengua comuna d’escolarització, recursos suficients i docents amb marge per a fer bé la seva feina. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
El castellà, llengua cooficial a Andorra
Josep Espunyes
Josep Espunyes
Es veia a venir, com les pedregades a l‘estiu. Entitats ultres com ara Convivencia Cívica Catalana, Hablemos Español o Izquierda por la Lengua, fa anys que es van crear i treballen per atomitzar el català a Catalunya i imposar-hi el castellà. Una pretensió que actualment també volen fer efectiva a Andorra, la nació veïna, germana i, sortosament, sobirana.
Fa temps que vaig vaticinar, en algunes de les meves col·laboracions a la premsa, que això passaria, atesa la tossuda catalanofòbia —o l’acusat espanyolisme— que mostren els militants de les tres entitats ultres esmentades suara i alguna altra de pariona, com per exemple Escuela de Todos. Volen que la llengua i la cultura castellanes s’imposin i imperin arreu, tant sí com no. I no vaig ser sol a predir-ho. Recordo que l’excel·lent escriptor i articulista Albert Villaró també va alertar d’aquest perill en algun dels escrits que regularment publica a la premsa andorrana. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
La traça modèlica de Fabra
Carme Vidalhuguet
Carme Vidalhuguet
Josep Murgades aplega en un volum de la col·lecció Argent Viu d’assaig de Pagès Editors tot un seguit de textos escrits al llarg dels darrers trenta anys amb el títol Escrits sobre llengua.
Després del celebradíssim “Manifest” d’Els Marges, “Una nació sense estat, un poble sense llengua?”, que es demanava sobre les possibilitats de pervivència d’una llengua sotmesa a la fèrula d’unes estructures de poder secularment assimilistes i implacablement hostils, les qüestions que l’autor es plateja en aquest llibre, i que assaja de respondre, tracten la situació de la llengua després de les dues dictadures del segle XX; quines han estat les pràctiques del colonialisme lingüístic; la normalització del català i la nativització de l’espanyol; la interposició i la dependència lingüístiques; la codificació ortogràfica com a exercici de poder; els condicionants sociolingüístics de la producció literària en una llengua subordinada o, entre altres, l’estatus i la viabilitat de la llengua en una hipotètica Catalunya independent. En aquest darrer apartat, l’autor, pel que fa a la legislació oficial, es pregunta si no convindria que aquest futur Estat decretés, de manera explícita, l’oficialitat única i exclusiva del català. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Si cau Alacant, cau la llengua catalana
Gerard Furest
Gerard Furest
El paternalisme, l’autosuficiència i el supremacisme amable amb què una part del catalanisme sociopolític mira el País Valencià és fastiguejant i d’una miopia estratègica que fa feredat.
Aquests dies, la ciutat d’Alacant –la gran oblidada, la gran menyspreada, la capital del sud de la nostra comunitat lingüística– viu un atac descarnat: una declaració aprovada pel ple del seu ajuntament, controlat pel PP i Vox, ha demanat excloure-la de la zona de predomini lingüístic valencià. En altres paraules: ha proposat arraconar de l’àmbit educatiu, administratiu i públic el català (sí, el català, per si s’entén millor així al nord). Liquidar-lo. Expulsar-lo de la ciutat vuit-cents anys d’història després. (El pròxim cop que vulgueu explicar als partits “catalanistes” què significa avantguarda política, recordeu-los que el PP i Vox ho volen tirar endavant sense que existeixi una demanda social rellevant que els ho demani.) [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Defensar la llengua és alliberar el país: el futur de la llengua és el futur dels catalans.
Defensar la llengua és alliberar el país: el futur de la llengua és el futur dels catalans.
Podcast de Alhora, amb la participació de Jordi Graupera, Jordi Martí Monllau i Sheila Marín. (2-4-2025)
Articles dels membres
Articles dels membres
La insostenible lleugeresa de la catalafonia
La insostenible lleugeresa de la catalafonia
Jordi Martí Monllau
Jordi Martí Monllau
Finalment, El passat 19 de febrer van fer-se públics els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població,de 2023. Havia passat pràcticament any i mig des que s’havia començat el treball de camp i onze mesos des que s’havia acabat, de manera que la fotografia fixa que ara arribava a les nostres mans ho feia ja amb tonalitat sèpia, perquè el terratrèmol demogràfic que no cessa i que fa que la Catalunya d’avui ens sigui per als catalanoparlants (és a dir, al grup humà que dona personalitat històrica al país) més irreconeixible que la d’ahir però menys que demà, ha mogut durant tot aquest temps el terra estadístic. Tanmateix, i a despit d’unes altres limitacions de caràcter metodològic, l’EULP continua sent el treball més confiable ampli i complet de què disposem sobre els usos lingüístics generals de la població de la comunitat autònoma de Catalunya (no veig una altra manera millor d’anomenar-ne l’àmbit), així que serà bo que l’estudiem i en traguem conclusions. . [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Andorra ens canvia a tots, i per sempre, el discurs sobre el català
Vicent Partal
Vicent Partal
Andorra ens demostra que allò que era impossible és, de sobte, possible. Que es pot fer. Que es pot viure en català i que no cal tenir por de fer-ho.
La dominació política i el recurs constant d’Espanya i França a la violència política han acostumat bona part del nostre país a caminar permanentment capcot, demanant perdó pel fet d’existir, negociant engrunes lingüístiques amb qui tan sols vol, en definitiva, fer-nos callar. Però ahir Andorra va alçar un far que projecta una llum tan clara que encega. El decret 78/2025 no és una mera disposició legal i administrativa: és tota una declaració de dignitat col·lectiva, que amb la llei que el precedeix signifiquen un abans i un després no únicament per a Andorra, sinó per al conjunt de la nació. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
El català en el torn d'ofici, ni pagant
Josep Maria Botanch
Josep Maria Botanch
Només un de cada quatre advocats del torn participen en el pla de foment del català, tot i que reben 25 euros de complement per cada actuació en llengua catalana.
El català està reculant en molts àmbits quotidians i és una evidència que es troba en situació d’emergència. De fet, l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de l’any 2023, publicada recentment, ha evidenciat que el català és la llengua habitual de només una tercera part de la població. L’administració de justícia és un dels àmbits on el català té menys espai i, per exemple, les sentències redactades en llengua catalana han caigut al mínim històric dels últims 25 anys. De fet, Plataforma per la llengua ha denunciat la “pèssima” situació que viu el català en la justícia i va donar una altra dada impactant: l’any 2023, el 79,16% de peticions per rebre la documentació dels processos judicials en català van ser desateses, i els sol·licitants van rebre la documentació en castellà. Però l’ús del català tampoc és habitual en les actuacions dels advocats del torn d’ofici i assistència al detingut (TOAD). [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Espanya i la llengua catalana: "Em diran supremacista per dir això..."
Espanya i la llengua catalana: "Em diran supremacista per dir això..."
Albano Dante Fachin, Octubre.cat
Albano Dante Fachin, Octubre.cat
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Ens trobem a l'espaiCAT?
Xafa.cat - Famílies pel català
Xafa.cat - Famílies pel català
[...]Quan anem a la feina, a comprar a la botiga o al supermercat, agafem el transport públic, anem al gimnàs, al club esportiu, en cursos de formació, a la terrassa del bar, etc., veiem que en tots aquests espais el català ha anat deixant de ser-hi la llengua franca, la d’ús habitual. La població augmenta, però no ho fa el nombre de parlants. És per aquest motiu que cada cop la sentim menys i cada cop se’ns hi adreça menys gent. I això ens fa sentir sols, aïllats, estranys. Mirem de continuar parlant en català, però ja no és un acte espontani, perquè l’entorn no hi convida, sinó que és un acte conscient i resistent, que malauradament no tothom està disposat a fer. Observem, impotents, que en aquests espais la majoria dels catalans abandonen la llengua, i es deixen endur per aquesta dinàmica sociolingüística tan estudiada de submissió lingüística que és la convergència a la llengua dominant (castellà, francès, italià).
Així doncs, grans i petits cada cop disposem de menys espais lingüístics segurs5. Espais on viure plenament en català, que ens facin sentir com a casa i orgullosos del que som, que ens vinculin amb les nostres arrels i la nostra cultura.
I això, ho podem revertir? [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
La classe catalana
La classe catalana
Jordi Martí Monllau
Jordi Martí Monllau
Resulta xocant l’acusació de classisme que, d’un temps ençà, han de sentir-se els defensors de la normalització del català pel fet de considerar un deure exigible als arribats a la comunitat l’aprenentatge de l’idioma i la seua integració lingüística.
Aquest dies se n’ha parlat especialment a propòsit de les declaracions d’un d’aquells personatges que, sovint de manera inexplicable i generalment a cavall dels temes que centren la conversa del primer món, reïxen en algun moment a destacar fugaçment a la superfície de l’ecosistema comunicatiu contemporani. Aviso d’entrada que aquí no tinc cap intenció de referir-m’hi. Tinc tirada a fer escrits massa extensos i sé que hauria d’esmenar-me, així que aprofitaré l’avinentesa per a practicar l’art d’anar directament al gra i passar de llarg del que clarament només seria palla. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Cal una doble xarxa a l'escola catalana?
Cal una doble xarxa a l'escola catalana?
Ensems, el podcast d'Alhora (14-10-2024)
Articles dels membres
Articles dels membres
Hi ha hagut mai procés de normalització a les Balears? (I)
Hi ha hagut mai procés de normalització a les Balears? (I)
Jaume Corbera Pou
Jaume Corbera Pou
No fa falta cap enquesta d'usos lingüístics, ni cap estudi profund de sociolingüística; basta, simplement, tenir ulls i orelles sans, i trescar pels pobles i les ciutats de les nostres illes, per a constatar la situació de marginalitat absoluta en què es troba l'única llengua indiscutiblement (i fins i tot legalment) pròpia de la nostra comunitat, la llengua catalana.
La impressió de qui es passeja per Palma és que es tracta d'una ciutat espanyola qualsevol, sense gens de personalitat especial ni cap element que la faci particular, llevat dels monuments arquitecturals. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Hi ha hagut mai procés de normalització a les Balears? (i II)
Hi ha hagut mai procés de normalització a les Balears? (i II)
Jaume Corbera Pou
Jaume Corbera Pou
El 1986, com per a dissimular, el Parlament dependent, controlat pel PP d’en Cañellas, va aprovar la Llei de Normalizació Lingüística, una nova trampa que impossibilita qualsevol objectiu de recuperació social de la llengua: tota la llei és un reguitzell de suposats desitjos i voluntats abstractes que no comprometen a res, amb expressions com “els poders públics han d’adoptar…”, “el govern ha de regular…, …. ha de promoure”, “els poder públics han de promoure…”, “El Govern… ha d’establir els mitjans necessaris…”, “l’Administració ha de prendre les mesures adequades…,… ha de procurar…,…ha d’impulsar…,… ha d’estimular i fomentar…” (quan? com?) Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Josep Ruaix: "La normativa hauria d'afavorir la llengua genuïna que encara ens ha arribat".
Josep Ruaix: "La normativa hauria d'afavorir la llengua genuïna que encara ens ha arribat".
Assumpció Maresma i Jordi Badia
Assumpció Maresma i Jordi Badia
Quan passem per Calders, abans d’arribar a Moià a entrevistar el lingüista Josep Ruaix, comentem que aquest savi de la llengua encara fa de rector en aquest poble del Moianès. Només d’entrar a casa seva, veiem clar que aquest home no es cansa mai. Ni abans ni ara, que té vuitanta-quatre anys. Diu que treballa tantes hores com pot. [...]
—Demà us faran “col·laborador distingit” de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Què és aquesta figura?
—És una figura nova que han establert –diria– ad hoc. Ara ja no puc ser membre numerari de la Secció Filològica, perquè he passat de l’edat –és només fins a setanta anys. I per això em lliuraran un diploma de col·laborador distingit.
—Teniu vuitanta-quatre anys. Creieu que han trigat massa?
—Jo no em queixo. Els reconeixements els accepto sempre, per tres motius. Per començar, per cortesia. Després, perquè tenen una repercussió a favor de la cosa de què es tracta, en aquest cas la llengua. I tercerament, perquè representen un aval a la meva obra. Per això l’accepto molt content i agraït. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
On és la llengua catalana, al cinema català?
Víctor Alexandre
Víctor Alexandre
No és veritat que el cinema rodat en llengua catalana no tingui mercat fora dels Països Catalans. És una mentida que no té cap més objectiu que justificar la deserció o la indolència d’un munt de gent de la indústria del cinema català. I no parlo només de noms consolidats que veuen en la llengua catalana una nosa enutjosa, sinó d’un munt de gent jove sorgida de l’ESCAC que tot just es troba en una fase incipient de la seva carrera. Diguem-ho clar: la majoria de cineastes catalans no roden en català, roden en espanyol. Cineastes com l’enyorat Ventura Pons, o com Joel Joan o Marc Recha –que ho han rodat tot en català per la mateixa raó que els cineastes espanyols, francesos, portuguesos o italians ho roden tot en les seves llengües respectives–, són minoria, cosa que palesa el rerefons polític de tot plegat. No és pas per casualitat que Ventura Pons era independentista, i que també ho són Joel Joan i Marc Recha. I aquesta és l’anomalia, que per rodar en català calgui tenir una filiació política determinada. Icíar Bollaín, François Ozon, Jaione Camborda o Nanni Moretti no roden en la llengua del seu país per filiació política, ho fan per pura lògica. Ja sabem que hi ha cineastes, com ara Juan Antonio Bayona, que treballen amb Hollywood i que això demana l’anglès, però el tema no és aquest. Parlo de produccions catalanes, gestades a casa nostra, que menyspreen el català vantant-se d’universalistes. Talment com si la llengua de “l’univers” fos l’espanyol. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Cal una doble xarxa a l'escola catalana?
Cal una doble xarxa a l'escola catalana?
Ensems, el podcast d'Alhora (14-10-2024)
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Reforçar el castellà en l’escola valenciana. A propòsit de la Llei valenciana de llibertat educativa
Vicenta Tasa Fuster
Vicenta Tasa Fuster
El 28 de juny de 2024 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa. La Llei, presentada com a proposició de llei conjunta pels grups parlamentaris de PP i Vox en les Corts Valencianes el 28 de febrer, es tramità per via d’urgència.
Es tracta d’un canvi regressiu en l’orientació d’una legislació educativa valenciana que, pràcticament mai en els 41 anys de governs autonòmics, no ha comptat amb consensos polítics amples. [...]
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Acordar raó i follia, una necessitat per al català. Crònica de la XI Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. De la sensibilització al canvi d’hàbits lingüístics
Ampuero Gonzálvez
Ampuero Gonzálvez
D’acord amb l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), de 2018, un 81,2 % de la població de Catalunya sap parlar en català en major o menor mesura. La xifra, però, davalla 45 punts quan se n’observa la intensitat d’ús: el percentatge de la població que l’usa força o molt de manera diària és del 36,1 %. El desacord entre coneixement i ús no és novetat, sinó una vella cançó entre la gent del ram que duu per títol “El coneixement no comporta necessàriament l’ús”, de la qual s’ha parlat molt i potser hem abordat poc eficaçment. Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
La Barcelona oficial, Cervantes i la cultura catalana
La Barcelona oficial, Cervantes i la cultura catalana
Josep Espunyes
Josep Espunyes
A so de bombo i platerets. Així és com l’any 2005 el Consell Promotor de l’Any del Llibre i la Lectura —les entitats més representatives del qual van ser l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura— va anunciar i va celebrar la commemoració del quart centenari de la primera edició de la novel·la de cavalleries Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes.
I també ha estat a so de bombo i platerets que aquest 2024 l’Ajuntament de Barcelona, a iniciativa de l’alcalde Jaume Collboni, ha anunciat l’oferiment de la ciutat perquè fos lloc de trobada de la Reunió Anual de Directors de l’Institut Cervantes repartits pel món, a fi de potenciar internacionalment el llegat cervantí del Cap i Casal de Catalunya. Com bé sabeu, Cervantes va ser a Barcelona i la va definir com «arxiu de cortesia i alberg d’estrangers». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Només tres hores de català?
Només tres hores de català?
David Casellas Gispert
David Casellas Gispert
Actualment es parla molt de la necessitat de més inversió a les escoles i instituts de Catalunya per a millorar el nivell de coneixement i l’ús del català per part dels alumnes de secundària. Però no n’hi haurà prou amb més diners per a capgirar la situació; cal un replantejament nou de l’ensenyament, dels currículums, de la planificació i de l’organització dels centres educatius. Analitzem alguns dels problemes actuals que caldria solucionar urgentment.
Ara com ara, als instituts de secundària només es garanteix que els alumnes facin servir oralment el català durant les tres hores setmanals de Llengua i Literatura Catalana. A la resta d’assignatures, malgrat que el professor les imparteixi en català i els llibres de text també siguin en català, ningú no exigeix, amb comptades excepcions, que els alumnes facin servir aquesta llengua per a fer exposicions orals, fer preguntes, fer treballs o fer comentaris entre ells. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
No volen que hi hagi drets lingüístics
No volen que hi hagi drets lingüístics
En memòria i homenatge d'Aureli Argemí
En memòria i homenatge d'Aureli Argemí
Jaume Corbera Pou
Jaume Corbera Pou
A principi d’aquest passat mes d’abril traspassà una persona que dedicà la major part de la seva existència a la defensa dels drets dels pobles, de tots els pobles, dins els quals drets el d’usar sempre i en qualsevol condició la llengua pròpia. Batiat com a Ignasi (1936), als 10 anys entrà a l’escolania de Montserrat, i allà l’abat Aureli M. Escarré el reanomenà com a Aureli, canvi acostumat aleshores en aquella circumstància, nom que es convertí amb el temps en el nom usual i conegut per tothom i amb el qual serà recordat: Aureli Argemí Roca.
Pocs mesos abans del traspàs, n’Aureli va veure publicades les seves memòries, La llavor sembrada (novembre de 2023), unes memòries de més de 600 pàgines que es llegeixen com un llibre d’aventures, tan intensa i efectiva (i també afectiva) va ser la seva vida. No us les resumiré, ara, aquestes memòries, però sí que us les recomanaré; tanmateix, allò que en aquest escrit m’interessa és fixar-me en un dels capítols, el que dedica als drets lingüístics. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Enric Larreula: "Hem perdut la llengua completament, només cal sortir al carrer per veure-ho".
Enric Larreula: "Hem perdut la llengua completament, només cal sortir al carrer per veure-ho".
Guillem Plans
Guillem Plans
Si no fos per una faringitis crònica, potser seria una icona com Lluís Llach.
No, no, no! Ja m’hauria agradat, eh? Però no, jo feia poemes i els musicava amb quatre acords que sabia. No es pot comparar en absolut. Ho feia per afició fins que la faringitis em va privar de continuar cantant, però no hauria arribat gaire enllà.
Però se l’inclou dins de la Nova Cançó.
En els començaments, hi havia molta gent que sortia als escenaris amb una guitarra. I aquella època, sí, la vaig viure amb molta intensitat. Durant un parell d’anys, potser tres, actuava a festes majors de pobles, a locals excursionistes o… En fi, a molts llocs diversos.
En canvi, en el que va destacar és a l’hora d’ensenyar a estimar el català.
Carai, ostres, dit així és molt bonic, eh? Com a mínim ho vaig intentar, sí. La veritat és que hi vaig posar el coll. Vaig començar a fer classes de català l’any 1969 i vaig deixar de treballar com a professor de didàctica de la llengua a la Universitat Autònoma el 2003. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Estovalles poètiques
Estovalles poètiques
Josep Espunyes
Josep Espunyes
En aquestes darreres eleccions al Parlament de Catalunya, quatre partits polítics —ERC, Junts, Comuns Sumar, la CUP— s’han pronunciat a favor de blindar el català a l’escola i propiciar-ne l’ús social d’una manera general i correcta.
Una entesa política que m’ha fet recular als darrers anys del segle xx. En aquells dies, el poeta Lluís Urpinell, llicenciat en filologia anglogermànica i catalana, veia amb preocupació com el català que s’aviava des dels nostres mitjans de comunicació de massa s’embastardia, com anava perdent qualitat gradualment.
Un empobriment lingüístic que li dolia. I no se va acudir res més, per tal de promoure la poesia i contribuir a recuperar una llengua més correcta entre els parlants, que crear unes «estovalles poètiques». Estovalles de paper —paper de cel·lulosa de 35 grams, gofrat—, que reproduïen poemes de Joan Roís de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Josep Vicenç Foix, Salvador Espriu, Palau i Fabre, Miquel Desclot, Jaume Pérez Montaner, Joaquim Folguera i Narcís Comadira, entre d’altres, i il·lustrats amb dibuixos d’Hernández Pijoan. Art literari i art culinari de bracet en una taula. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Quim Gibert: "La llengua persistirà si estem disposats a mobilitzar-nos".
Quim Gibert: "La llengua persistirà si estem disposats a mobilitzar-nos".
Pere Bosch i Cuenca
Pere Bosch i Cuenca
No hi ha gaires llibres que ens expliquin com es viu i com se sent en aquest territori que anomenem Franja de Ponent. Es tracta d’un espai poc conegut? De material jo penso que n’hi ha, però has de buscar molt i, a més a més, no genera molta actualitat. Hi ha un filòleg, que es diu Ramon Sistac, que és un dels dialectòlegs més importants del país, que diu que la Franja és com un enfilall de salsitxes. Si tu mires el mapa dels Països Catalans, veuràs que hi ha un moment que entre la comarca del Baix Cinca i la Llitera es trenca. És el trosset aquest de la salsitxa. La Franja no té cap unitat. Quan l’home del temps diu “A la Franja pot ploure!”, et preguntes “A on? Als Ports de Beseit o a dalt de tot a la Ribagorça?”. La Franja és com una continuïtat del Principat, i a més a més al Baix Cinca hi ha una part que és castellanoparlant. Al Matarranya o la Ribagorça hi ha una part en què no es parla català. I el que han fet de manera sistemàtica els governs aragonesos de torn ha estat potenciar aquesta part que parla castellà. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
No rotund de la comunitat educativa al Pla de segregació lingüística: el 94% de les escoles públiques no s'hi sumarà
No rotund de la comunitat educativa al Pla de segregació lingüística: el 94% de les escoles públiques no s'hi sumarà
Josep Genovard
Josep Genovard
La comunitat educativa de les Illes Balears dona l'esquena al Pla pilot de lliure elecció de llengua pactat entre el PP i Vox. Segons una enquesta duta a terme per l'STEI, 207 de les 221 escoles públiques de l'Arxipèlag no s'afegiran al projecte de la Conselleria d'Educació, i les 14 restants encara estan pendents dels claustres per prendre una decisió. D'aquesta manera, el 94% dels centres tanca la porta a aquesta possibilitat, mentre que només el 7% es planteja l'opció d'adherir-se al pla. Cal recordar que el pròxim dilluns acaba el termini de 30 dies hàbils que han tingut els centres per mostrar la seva voluntat de participar-hi. De moment, l'escola concertada guarda silenci. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Joan-Lluís Lluís: "La llengua es pot esfondrar en 20 anys. El nou govern tindrà una responsabilitat enorme".
Joan-Lluís Lluís: "La llengua es pot esfondrar en 20 anys. El nou govern tindrà una responsabilitat enorme".
Assumpció Maresma Matas
Assumpció Maresma Matas
Fem l’entrevista a Perpinyà i, en alguns moments de la conversa, Joan-Lluís Lluís separa el nosaltres pel vosaltres i interpel·la els ciutadans del Principat sobre el seu paternalisme i cofoisme. A partir de l’experiència de Catalunya Nord, esperona a no badar, a no passar per alt els símptomes de substitució lingüística que ell detecta clarament i passar a l’acció immediatament. Creu que el govern que surti de les eleccions del 12 de maig a Catalunya tindrà una responsabilitat gran sobre el futur de la llengua. Si no s’actua de seguida, allò que va passar a Catalunya Nord en cinquanta anys creu que pot passar a la resta del país en quinze. El temps s’acceleren. El seu avís no és de por, ni de catastrofisme. És vital, convida a ballar amb la llengua, a ballar amb la diversitat lingüística perquè no desapareguin el català ni cap llengua més del món. Vol que al cel de la llengua no deixi de brillar mai cap estel. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
cartell pres El catala on va (1).pdfEl Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Catalanoparlants amb distintiu a la roba
Catalanoparlants amb distintiu a la roba
Víctor Alexandre
Víctor Alexandre
Ara fa només uns dies, arran de la nova onada catalanofòbica que s’ha desfermat arreu dels Països Catalans, especialment al País Valencià i a les Illes amb l’arribada de la ultradreta al poder (PP-Vox), hi ha hagut alguns col·lectius que han adoptat mesures per apaivagar-ne l’efecte sobre la llengua. És molt lloable que la gent es rebel·li contra el feixisme. Sobretot davant la indolència amb què els partits polítics que es defineixen com a demòcrates entomen les agressions als catalanoparlants. Però, desenganyem-nos, un mal lleig no es guareix amb draps calents.
Com sabem, un dels sectors on més s’està notant l’onada feixista contra la llengua catalana és el sanitari. No hi ha setmana sense que els mitjans de comunicació es facin ressò d’un nou cas d’agressió lingüística en un CAP o en un hospital per part de metges que es neguen a atendre els malalts que els parlen en català [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
El DIEC i els col·loquialismes
El DIEC i els col·loquialismes
Gabriel Bibiloni
Gabriel Bibiloni
No fa gaire temps —però ara no puc precisar quant— la Secció Filològica va introduir en el DIEC unes notes que ens sorprenen enormement. A les entrades de certs verbs de la segona conjugació (com vèncer, convèncer, estrènyer o empènyer) s’hi ha afegit una remarca en lletra vermella que diu textualment: «en registre informal, l’infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d’un pronom enclític començat per consonant, vence’l o vence-la en comptes de vèncer-lo o vèncer-la.». I ens fem un seguit de qüestions: què pretenen els qui han promogut aquestes notes? Qui les ha promogudes?
Coneixent el terreny, ens aventuram a donar qualque resposta o almenys qualque hipòtesi. És sabut que l’escola de lingüistes i correctors que defensen la línia partidària d’un acostament a la llengua del carrer —ara presents a la Secció Filològica— fa temps que promouen les formes que el DIEC qualifica d’informals, no sols en aquest registre sinó en tots. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
"Algo" més?
"Algo" més?
Jaume Corbera Pou
Jaume Corbera Pou
Entre les singularitats de la llengua catalana dins el món romànic hi ha la de posseir uns elements gramaticals que poden tenir significat negatiu o no segons el context en què s’usen. Podem dir “ningú ha vist mai res enlloc”, o “no érem gaires a sopar però no ha quedat gens de vi”, o “no beuré pus conyac avui”, o “no he trobat cap contable bo per a l’empresa”, i tots els qui parlin i entenguin bé el català entendran que aquestes frases tenen un sentit negatiu absolut, respecte de veure, ser, quedar, beure i trobar. En canvi, canviant-hi el context, els mateixos elements poden deixar de tenir un valor absolutament negatiu per a tenir-ne un d’hipotètic o condicionat, que pot ser confirmat o no segons les circumstàncies: “creus que ningú ha vist mai res enlloc?” (podria ser que qualcú hagués vist qualque cosa qualque pic a qualque banda, o que no), “no sé si serem gaires a sopar, però si poguessis dur gens de vi seria més segur que bastaria” (desconec si serem pocs o molts a sopar, però si duguessis un poc de vi...), “queda pus conyac?” (encara queda conyac?), “si cerques cap contable bo, jo en sé un” (si cerques qualque contable bo...) Només en el domini occità –al sud de França, amb el qual el català comparteix en exclusiva tantes de característiques– trobam un comportament semblant dels elements corresponents. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
La medicina compañera del Imperio
La medicina compañera del Imperio
Jordi Martí Monllau
Jordi Martí Monllau
Fa temps que passa. Metges que es neguen a atendre pacients que se’ls adrecen en català. A Catalunya, als Països Catalans. Metges i infermers que venen de fora perquè volen treballar al nostre sistema sanitari, però que desconeixen la nostra llengua i que, quan hi topen, els molesta. No és que els suposi una dificultat (les dificultats se superen), sinó que els molesta (i les molèsties es combaten). Venen a servir, però ens hem de mostrar mereixedors dels seus serveis. Perquè ens atenguin hem de renunciar a ser qui som. Perquè renunciar al català a Catalunya no és mai un recurs pràctic, sinó autonegació. Del contrari, si cal, ens faran fora de la consulta, o ens deixaran en una llitera.
Passa sovint, més que no diuen els mitjans i les xarxes. Perquè en la majoria de casos la seua imposició («en castellano!») funciona. I el pacient, en castellà. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Sobre el tantsemenfotisme lingüístic
Sobre el tantsemenfotisme lingüístic
Jordi Martí Monllau
Jordi Martí Monllau
En els nostres dies, el sentiment de pertinença a una comunitat i, aleshores, la identificació amb la llengua que la caracteritzaria i l’especifica ha de fer front a un problema que, en els grups subordinats con el català, s’afegeix al de la competència amb la identitat políticament dominant (en el nostre cas el castellanoespanyol o el francès). Em refereixo al fet que, com ens fa notar Jean-Claude Michéa (L’enseignement de l’ignorance, 1999), les comunitats humanes es troben en procés ―ja molt avançat― de dissolució en sistemes mercantils, o si es prefereix, estan passant de comunitat a mercat, infiltrades per una racionalitat instrumental (de base liberal i utilitarista) que prescindeix de qualsevol fi que no sigui el benefici (alfa i omega de l’acció social) o el gaudi a través del consum. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Parlar en català perjudica greument la salut
Parlar en català perjudica greument la salut
Jordi Martí Monllau
Jordi Martí Monllau
El català mata. Ens cal triar entre salut i llengua. Aquest és dilema que el supremacisme castellà ens escup a la cara per a justificar l’expulsió de la nostra llengua del sistema sanitari. O per dir-ho en els mateixos termes que els socis parlamentaris de l’actual govern balear: l’anul·lació parcial del requisit lingüístic en l’àmbit de la sanitat pública (parcial perquè només afecta el català, mentre que el requisit de saber castellà es manté vigent i esponerós) suposa «deixar de perjudicar greument un dret vital».
Dit altrament: malgrat ser a casa seua, millor que els catalanoparlants es passin hidrogel pels seus drets lingüístics abans d’entrar a l’hospital o a la consulta, si no volen córrer riscos. Gens importa que aquests drets lingüístics conculcats siguin drets essencials. Al capdavall, el dret a la salut té importància perquè es vincula a preservar una vida que, pròpiament, només té veritable valor si és digna, és a dir, si es pot viure amb plenitud de drets. Com va respondre-li Jordi Puig, un pacient ingressat a l’hospital de Sant Joan de Déu, a Palma, al sanitari que el volia fer triar entre salut i llengua: «Jo prefereixo la dignitat, però tu sembla que t’estimis més la teva llengua que la meva salut». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Canet de Mar, una batalla crucial per la immersió lingüística
Canet de Mar, una batalla crucial per la immersió lingüística
Moisés Pérez
Moisés Pérez
A l'espera que el Tribunal Constitucional es pronuncie sobre el sistema lingüístic català que van impulsar ERC, Junts per Catalunya, PSC i En Comú Podem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre setmanes enrere una sentència en la qual construïa per a una alumna de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme) un dret individual d'escolarització en castellà amb incidència a la resta de l'aula. Encara que la resolució serà impugnada per Òmnium Cultural al Tribunal Suprema, amenaça de crear jurisprudència per foradar el sistema d'immersió lingüística. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Grills i pets, i altres herbes lingüístiques
Grills i pets, i altres herbes lingüístiques
Jaume Corbera Pou
Jaume Corbera Pou
Fa uns anys, record que tenia necessitat de comprar-me una peça de roba de vestir i, com sempre faig, em vaig proposar de comprar-la a un establiment on hi hagués una mínima (ja no dic única) presència de la llengua catalana; si amb la meva compra he d’afavorir qualcú preferesc que sigui qualcú que, almenys, sàpiga que els catalanoparlants existim. Ingenu de mi, vaig veure que hi havia una botiga d’una cadena important de venda de roba que es deia “Z….. HOME”, i com que jo sabia que d’aqueixes botigues n’hi havia d’especialitzades en roba de dona, vaig pensar tot d’una que aquella era especialitzada en roba d’home, i me n’hi vaig anar tot satisfet de veure que sí que hi havia qualcú que ens tenia en compte. Quina decepció! Just entrar-hi em vaig adonar que no s’hi venia roba d’home, com pareixia que deia el rètol del local, sinó roba i paraments per a la casa… És a dir, el rètol no deia “HOME”, en català, sinó “HOME” en anglès! I era una botiga al bell mig de Palma! La botiga continua existint, i per a mi és una mostra clara del menyspreu amb què el món del comerç tracta la llengua del país, perquè a cap país amb una llengua normalitzada s’atrevirien a posar un rètol comercial equívoc, que dugués a confusió sobre què ofereix el negoci. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Repensar l'escola: els camins transitables
Repensar l'escola: els camins transitables
Jordi Martí Monllau
Jordi Martí Monllau
Quan l’educació estatal, universal i obligatòria, arriba a Catalunya, s’implanta en castellà. Amb l’escola va passar com amb la ràdio i la televisió: quan arriben al nostre país la llengua en què s’engeguen és —ha de ser— la castellana, i el català ha d’irrompre-hi més tard, mirant de fer-se un espai, sempre condicionalment i de manera precària.
Només en els anys de la Segona República (salvant excepcions mancomunitàries) se li obren les portes, però amb la condició de mantenir-hi el castellà a un nivell mai no inferior. La novetat dura poc temps, però, fins que la segona dictadura del segle XX, que disposa d’un estat més complet i organitzat i de mitjans fins aleshores desconeguts, i que s’erigeix sobre la derrota del poble de Catalunya, l’exili de la part més activa de la seua societat, la depuració de la professió docent i la institucionalització del terror, bandeja del tot la llengua del país de l’educació dels seus infants i joves. L’escola franquista és la zona zero del català a l’escola. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Junts i juntes (és a dir, separats) (II)
Junts i juntes (és a dir, separats) (II)
Jaume Corbera Pou
Jaume Corbera Pou
L'absurditat de tot aquest llenguatge que es pretén no discriminatori per gènere es fa encara més evident si veiem que en segons quins oficis o dedicacions no s’accepten els femenins tradicionals i en altres s’han fet obligatoris, de manera contradictòria. En català un recurs morfològic minoritari per a distingir masculí de femení en substantius és el de la derivació: a la base de concordança masculina, s’hi afegeix el sufix -essa i es forma el femení: jutge – jutgessa, comte – comtessa, batle – batlessa, metge – metgessa, poeta – poetessa; en qualque cas, a la base de concordança femenina s’hi afegeix el sufix -ot i es forma el masculí: bruixa – bruixot, dida – didot, comare – comarot. La llengua, per tant, té aquest mecanisme de distinció, i si bé és cert que en època antiga el significat del derivat no era sempre el mateix que el de la base, a la llengua moderna aquesta distinció morfològica és perfectament vàlida i útil per a expressar la diferenciació sexual en els contexts necessaris: «La jutgessa l’ha declarat innocent», «el tribunal estarà format per tres jutgesses», «Maria Antònia Salvà va ser una poetessa excepcional», «Les poetesses de l’Edat Mitjana són poc conegudes», «el part ha estat assistit per un comarot». Doncs fixau-vos que en aqueix llenguatge falsament dit «inclusiu» i reivindicatiu de la visibilitat de la dona, ara les jutgesses volen ser jutges i les poetesses volen ser poetes, però les metgesses i les batlesses es mantenen diferenciades... Ho enteneu? Jo no, però no em sorprèn, amb la confusió que s’ha creat... [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Què diu Vallcorba sobre...
Què diu Vallcorba sobre...
Llegir rai... però llegir bé i entendre-ho tot
Llegir rai... però llegir bé i entendre-ho tot
Cercle Vallcorba
Cercle Vallcorba
Remarquem avui uns trets característics de l’obra de Jaume Vallcorba. En primer lloc, la finalitat didàctica, especialment en textos sobre la llengua, amb la nota obligada de la claredat expositiva i el descabdellament progressiu dels arguments. És bo també de fixar-se atentament en l’ús precís de cada mot: els seus textos s’han de llegir a poc a poc, rellegir-los i reflexionar-hi. Tot text didàctic hauria de ser una invitació a la reflexió.
Remarquem avui uns trets característics de l’obra de Jaume Vallcorba. En primer lloc, la finalitat didàctica, especialment en textos sobre la llengua, amb la nota obligada de la claredat expositiva i el descabdellament progressiu dels arguments. És bo també de fixar-se atentament en l’ús precís de cada mot: els seus textos s’han de llegir a poc a poc, rellegir-los i reflexionar-hi. Tot text didàctic hauria de ser una invitació a la reflexió.
«Una paraula molt expressiva catalana és rai. Tot i aquesta expressivitat, tot i que diu molt amb molta economia, cada vegada la sentim dir més poc.» [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Morir-se en català
Morir-se en català
Carme Junyent
Carme Junyent
Durant molts anys he parlat de la creixent dificultat de ser atès en català els últims dies de la vida. Els darrers anys hem vist com persones grans no es podien adreçar en català als seus cuidadors. L’atenció als CAP i als hospitals en català no sempre està garantida. Aquest és un dels àmbits on l’administració sí que té alguna cosa a dir, perquè hauria de garantir els drets dels catalans a ser atesos en la seva llengua a casa seva. De fet, aquest és un dels casos en què el futur del català no depèn precisament de nosaltres.
Ara que m’hi trobo jo, voldria fer alguna reflexió sobre la meva experiència. En els centres hospitalaris són freqüents les converses bilingües; jo no canvio de llengua i ells tampoc. Però també és cert que molts professionals dels orígens més diversos m’han atès en català. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
El català que no ve del llatí
El català que no ve del llatí
Xavier Rull
Xavier Rull
Arran de la presència arabomusulmana a la península Ibèrica en època medieval, la cultura catalana té molts elements nord-africans. Segur que coneixeu els pastissets o casquetes de les Terres de l'Ebre, que tenen exactament el mateix gust que els macruds, unes pastes dolces típiques del Magrib. Això també passa amb la llengua. En català tenim paraules d'origen àrab (com també se'n troben en portuguès i castellà). Per exemple, rajola (o rajol) prové de l'àrab lajura o lajur (antigament al-ajur; avui al Marroc liajur significa 'totxana'). El nom del vent llebeig prové de l'àrab labaig o libaig, que significa 'de Líbia', encara que els àrabs van adoptar aquest terme del llatí o del grec. Alhora, matalàs (o matalap o matalaf, en català antic almatrac) prové de l'àrab mat(a)rah 'matalàs, coixí gran', format pel prefix ma- 'lloc on' i l'arrel t-r-h 'llençar' (perquè el matalàs és on un s'ajeu, on es llença). I la moixama, una salaó de tonyina típica de les comarques centrals valencianes (tot i que a Mallorca indica 'profit, benefici després de treballar'), prové de l'àrab muixamma 'que ha estat assecat' (del verb xam 'assecar'). [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Jordi Badia: "Tenim una llengua molt rica i som tan carallots que l'abandonem"
Jordi Badia: "Tenim una llengua molt rica i som tan carallots que l'abandonem"
Assumpció Maresma Matas
Assumpció Maresma Matas
—Per què no hem de badar?
—Perquè tenim una llengua que és un tresor i l’hem de preservar. Badar vol dir deixar de parlar català i també copiar del castellà en compte de fer servir els nostres recursos. Tenim una llengua molt rica i som tan carallots que l’abandonem.
—Teniu una recepta perquè no siguem tan carallots?
—Una part de la recepta s’ha sentit molt aquests dies perquè la va formular clarament Carme Junyent: “Perquè una llengua se salvi cal fer-ne ús i transmetre-la.” L’altra part és recuperar l’autoestima lingüística. Als anys setanta, quan vam liquidar els bocadillos, les aceres, les peluqueries i fins i tot els sellos i els bussons, va passar això: la gent va entendre que el català era important, és a dir, que calia parlar-lo i parlar-lo bé. No sé quan tornarem a aquest moment, però hi tornarem. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Francesc Xavier Vila: "L'estat espanyol està bastit sobre el principi de la supremacia del castellà"
Francesc Xavier Vila: "L'estat espanyol està bastit sobre el principi de la supremacia del castellà"
Andreu Pujol Mas
Andreu Pujol Mas
Quina és la situació de la llengua catalana?
És diversa. És molt diferent segons els territoris. Fins i tot, dins d’una mateixa ciutat pot tenir diverses situacions. És complexa perquè hi ha molts factors que la pressionen. És delicada perquè hi ha algunes tendències que són molt negatives i és, tanmateix, reversible. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
Futurs mestres que detesten llegir
Futurs mestres que detesten llegir
Alba Castellví
Alba Castellví
Les causes que expliquen la caiguda de la capacitat de comprensió lectora a les escoles catalanes són diverses. Entre les més destacables hi ha el fet que molts mestres novells no saben ensenyar a llegir. La falta de formació en ensenyament lector dels mestres novells és un problema majúscul del qual no s'és conscient i que exposo ara amb la intenció de contribuir a revertir-lo. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Junts i juntes (és a dir, separats) (I)
Junts i juntes (és a dir, separats) (I)
Jaume Corbera Pou
Jaume Corbera Pou
Tot va començar —no sé exactament quan, però no deu fer gaire més d’una trentena d’anys— quan qualcú d’una minoria política militant —amb bones intencions però ignorant total del tema en el qual es ficava— es va inventar una mentida sobre la llengua (no sé exactament quina llengua, perquè no sé qui ni quan): el gènere gramatical mal anomenat masculí és discriminatori per a les dones, i per això sempre que parlem d’un càrrec, un ofici o una professió (o designacions assimilables), o facem referència a un plural on hi ha homes i dones, no podem fer servir aquest gènere, sinó que hem de trobar un altre recurs lingüístic, que havia de ser el desdoblament. Com que president només és vàlid per als homes, sempre que en parlem sense concretar haurem de dir (el) president o (la) presidenta, com que els participants només fa referència als homes, hem de dir els participants i les participantes, i els veïns i les veïnes –no simplement els veïns, i els nins i les nines –en lloc dels nins–, etc. Com tota mentida demagògica, aquesta aviat trobà un munt d’adeptes entre la població més ignorant en lingüística i sensible al problema real de la discriminació social per la qual les dones tenien en general un paper secundari i en bona part subordinat als homes, i aquesta anomalia gramatical començà a escampar-se entre els activistes per la igualtat. Segons ells, això era «visibilitzar» les dones, sense adonar-se que en realitat desvaloraven el recurs real que la llengua ja tenia per a visibilitzar les dones: l’ús del mal anomenat femení. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
La llengua a la intempèrie
La llengua a la intempèrie
Montserrat Dameson
Montserrat Dameson
La meva àvia va morir sense saber escriure la llengua que va parlar tota la vida, com molts avis dels qui em llegiu. Ho vaig descobrir tot revisant l'agenda de telèfons escrita a mà que deixava al costat del fix. "Montse nieta", hi posava. Ella i jo no ens vam parlar mai en castellà. De fet, em sembla que no la vaig sentir mai parlar castellà amb ningú. Penso en aquest paperet cada vegada que hi ha alguna polèmica lingüística que ens vol fer creure que el català gaudeix de bona salut, que no n’hi ha per tant, que el català ja no està amenaçat. Hi penso perquè a qualsevol catalanoparlant d’avui, viure en la seva llengua li pot ser més o menys sinònim d’una lleugera —o no tant— pressió mental de qui sap que les generacions que venen per sota seran testimonis del tancament d’aquest cercle. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
La llengua o la salut
La llengua o la salut
Joan Esbrí Castell
Joan Esbrí Castell
Allà on hi ha dues llengües oficials, una d’elles tendeix a ser vista com un luxe quan es contraposa a qualsevol altra consideració, posem per cas la professionalitat. Açò es detecta en tots els àmbits, però per damunt de tot en el de la sanitat. Als Països Catalans, l’argument sol ser que, per exemple, potser el personal susceptible de ser contractat és d’una altra part de l’Estat espanyol. Tanmateix, davant d’açò, en primer lloc es podria al·legar que les de parla catalana són de les regions més poblades d’Espanya, i per tant amb més capacitat d’oferir feina que d’altres de castellanoparlants. Tots els sanitaris castellans i aragonesos no caben a Madrid i Andalusia, i (lamentablement) gran part d’Espanya té una capacitat d’oferir llocs de treball limitada a causa de l’èxode rural. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevista
Entrevista
Joan Veny: "Això del català és un vertader miracle"
Joan Veny: "Això del català és un vertader miracle"
Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
La passió per la llengua es diu Joan Veny. “Quan descobreixo una etimologia és com si caiguessin pètals de roses del firmament”, diu aquest filòleg enamorat de les paraules. Va néixer a Campos (Mallorca) l’agost del 1932 i per celebrar els noranta anys ha publicat les Memòries d’un filòleg norantí (Lleonard Muntaner, 2022, amb epíleg de Ramon Solsona). Què són noranta anys, per a un home carregat de projectes? Després de les memòries, ja ha publicat dos llibres i en prepara un altre. A més, aviat completarà una de les seves obres més estimades: es publicarà el novè volum del Petit atles lingüístic del domini català, el fill de l’Atles projectat fa més de setanta anys per Badia i Colón i completat per Veny, el més gran dialectòleg que ha tingut mai la nostra llengua. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
Sobre la llengua (i III): Ens volen tornar a portar al racó folclòric
Sobre la llengua (i III): Ens volen tornar a portar al racó folclòric
Vicent Partal
Vicent Partal
[...] la realitat és que la presència del català a les universitats dels Països Catalans és molt més que preocupant. Hi ha queixes constants d’alumnes, tant que fins i tot la Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i el Bloc d’Estudiants Agermanats han obert aquesta web on els estudiants poden denunciar amb garanties les violacions dels seus drets. Hi ha classes que són anunciades en català i es fan en castellà. Hi ha professors incapaços d’escriure una sola línia seguida de text en la nostra llengua. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Carregar amb la mirada del dominador
Carregar amb la mirada del dominador
Jordi Martí Monllau
Jordi Martí Monllau
Igual com passa entre les dones sotmeses al seu rol, els catalanoparlants es vigilaran entre si, i es mantindran dintre de la cleda delimitada per la imatge del catalanoparlant acceptable.
Deia John Berger, a la sèrie Maneres de mirar, que la dona carrega sempre amb la seua pròpia imatge, és a dir, que quan es mira a ella mateixa pensa en com la veuen i, molt especialment, com la veuen els individus de l’altre sexe, perquè la seua autovaloració dependrà de la valoració que en facin els homes, que són el grup que dona significat al món i defineix què és valuós i què no ho és.
Anàlogament, els altres grups subordinats, a l’hora de concebre’s, carreguen amb el concepte i les expectatives que en tenen els grups dominadors, que són els de referència, aquells que construeixen el sentit del món, aquells que determinen què està bé i què no. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
Una nova eina per a consultar tretze diccionaris catalans dels segles XIX i XX
Una nova eina per a consultar tretze diccionaris catalans dels segles XIX i XX
Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
S’hi accedeix mitjançant la versió digital del diccionari Alcover-Moll · La novetat s’ha activat el dia de l’aniversari del naixement d’Antoni Maria Alcover.
Aquest matí s’ha activat una eina de cerca avançada en la versió digital del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), conegut popularment per “diccionari Alcover-Moll”, obra dels filòlegs Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Alcover va néixer a Manacor el dia 2 de febrer de 1862 i aquesta novetat s’ha posat en funcionament justament el dia que fa 161 any. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
Les llengües moren com les persones: al llit
Les llengües moren com les persones: al llit
Carles Sirera
Carles Sirera
[...] Al País Valencià, el nombre de parlants es redueix per dues causes: la primera és la mort d’una generació envellida que fou escolaritzada pocs anys i, per tant, la llengua materna tingué un pes major per a ells que el castellà de les escoles franquistes i, a més, no arribaren a tindre durant la seva infantesa un aparell de televisió que introduí la RTVE al menjador de la família. Aquestes mancances, al País Valencià, expliquen la pervivència de la llengua, perquè el desig de mantenir-la viva sempre fou molt minoritari.
La segona causa és l’augment de la mobilitat geogràfica: molts més joves valencianoparlants han emigrat a nuclis de població urbans per estudiar i treballar i s’han emparellat amb castellanoparlants. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Parlen català a Perpinyà?
Parlen català a Perpinyà?
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
Encerts, dubtes i mancances en les modificacions del diccionari del IEC
Encerts, dubtes i mancances en les modificacions del diccionari del IEC
Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
Dilluns es van presentar les novetats de la versió en línia del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) aprovades enguany. Són 640 canvis d’índole diversa, que ha sancionat la Secció Filològica del IEC a proposta de la Comissió de Lexicografia, en dues tongades: la del maig i la del novembre.
La majoria de modificacions són ampliacions d’entrades: noves accepcions, noves subentrades, exemples aclaridors… Per un seguit, són canvis necessaris. Per exemple, en l’entrada cafè hi trobem “cafè exprés: cafè fet amb una cafetera exprés.” A abocar s’hi ha afegit l’accepció “Una causa, conduir inevitablement a una situació o a una acció”, amb tot d’exemples, com ara “Aquella situació abocava a la fam els obrers i llurs famílies.” A l’entrada any s’hi han afegit les fórmules per molts d’anys i molts d’anys, habituals a les Illes. Al diccionari hi mancava la locució bé… bé… (Aquests pactes es formalitzaven bé verbalment, bé mitjançant un contracte). Ara ja tenim brams també aplicat als crits del nadó. Parlant de nadons, s’hi ha introduït fer caca i fer pipí. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Xavier Gual: "En molts instituts, el català no és ni la segona llengua"
Xavier Gual: "En molts instituts, el català no és ni la segona llengua"
Bel Zaballa
Bel Zaballa
De mica en mica, s’ha anat trencant el tabú sobre la immersió lingüística a les aules, un model que en la teoria i en el context en què va néixer era ideal però que amb el pas del temps s’ha convertit en una mentida amb què ens hem estat enganyant. No tots. Els professors ja veien què passava. Però els fallaven els altaveus. Això diu Xavier Gual (Barcelona, 1973), que a més de ser autor d’una dotzena d’obres de narrativa i haver treballat de periodista fa quinze anys que és professor de secundària. Amb aquestes credencials ara publica Qui ha de salvar el català? (Eumo Editorial), una sèrie d’articles en què relata el dia a dia als instituts que ha conegut, principalment del Vallès, i també ofereix propostes per a revifar el català. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
Quatre aspectes molt positius i un de negatiu de les noves dades del català a Andorra
Quatre aspectes molt positius i un de negatiu de les noves dades del català a Andorra
Alexandre Solano
Alexandre Solano
[...] El govern d’Andorra ha presentat avui els resultats del nou sondatge del 2022 sobre coneixements i usos lingüístics de la població. Respecte de l’anterior estudi, del 2018, els resultats mostren una tendència positiva per al català, amb un augment de l’ús de la llengua en la majoria d’àmbits. Així i tot, hi ha un retrocés en alguns aspectes.
A continuació, expliquem el resultat en cinc apartats, per retratar l’estat actual de l’ús i el coneixement de la llengua. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Ferran Suay: "Esperar que una llengua se salve per l'heroïcitat dels parlants és ridícul"
Ferran Suay: "Esperar que una llengua se salve per l'heroïcitat dels parlants és ridícul"
Esperança Camps Barber
Esperança Camps Barber
—La vostra ponència es titula “La submissió lingüística: l’hàbit letal dels catalanoparlants”. Què és la submissió lingüística?
—La submissió lingüística és l’aplicació sistemàtica de la norma de convergència al castellà. Quan algú et parla en castellà, li contestes en castellà. Sona com una cosa molt normal, però això elimina la necessitat de la llengua i, per tant, elimina la llengua.
—Això passa a tots els territoris del domini lingüístic?
—Sí. Més encara. És comú a tots els parlants de llengües minoritzades a tot el món. Això que ens passa a nosaltres els passa als gal·lesos a Gal·les i als frisons a Frísia… Ens passa a tots.
Articles dels membres
Articles dels membres
El miratge de la immersió
El miratge de la immersió
David Casellas i Gispert
David Casellas i Gispert
Vaig a fer una guàrdia a 2n d’ESO; la professora de català està malalta. Després que tothom s’asseu al seu lloc, els dic quins exercicis han de fer. Mentre treballen, cap ni un dels comentaris que fan entre ells és en català i, si tenen algun dubte, la major part se m’adrecen en castellà. No es tracta de cap centre amb una conflictivitat especial; està situat en un municipi de vuit mil habitants de les comarques gironines. Però a la secundària la llengua d’ús majoritari entre l’alumnat és el castellà. Aquest any, a 2n d’ESO la situació és realment preocupant: fills de famílies conscienciades a favor del català també es passen al castellà quan s’adrecen als altres alumnes. Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
Anomalia lingüística
Anomalia lingüística
Melcior Comes
Melcior Comes
És una escena habitual: veiem com a la taula del costat hi ha adults dinant o sopant, i amb un nen que, a més de menjar, mira una tauleta o un mòbil amb dibuixos animats. La cosa potser no tindria més importància si no fos que en la immensa majoria de casos aquest entreteniment –online– és en castellà, per molt que els pares i la família del menor siguin –els sentim– catalanoparlants. D’un temps ençà estem veient que el català retrocedeix entre els més joves de la casa [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
"On estàs?" o "On ets?" Com ho hem de dir?
"On estàs?" o "On ets?" Com ho hem de dir?
Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
L’ús erroni del verb estar en compte d’ésser (o ser) és com més va més estès. Avui la pressió del castellà ens fa trobar naturals unes certes construccions o frases que abans qualsevol parlant hauria refusat.
Vegem tot seguit, amb explicacions simples i exemples, l’ús d’aquests dos verbs quan parlem de la presència en un lloc. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
Les cinquanta mesures per a reactivar el català a les escoles: sense C1 automàtic i proves als professors
Les cinquanta mesures per a reactivar el català a les escoles: sense C1 automàtic i proves als professors
Redacció de Vilaweb
Redacció de Vilaweb
La presidenta del Consell Lingüístic Assessor, Carme Junyent, ha lliurat avui al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, l’informe amb una cinquantena de propostes per a impulsar l’ús i domini del català a les escoles. “Hem comprovat la reculada del català els darrers anys a l’escola i a la societat. Cal que el revitalitzem per a recuperar-ne l’ús normal”, ha declarat. Les propostes seran la base perquè Educació elabori un esborrany del decret que permetrà de desplegar el títol segon de la llei d’educació de Catalunya, referent al règim lingüístic del sistema educatiu. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
Les propostes fonamentals dels Consell Assessor per a recuperar la llengua a l'escola
Les propostes fonamentals dels Consell Assessor per a recuperar la llengua a l'escola
Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
[...] El text elaborat pel consell consta d’una introducció i de cinquanta propostes, agrupades en diversos blocs: “Idees generals”, “Professors i mestres”, “El Projecte Lingüístic”, “L’avaluació”, “Entorn, xarxes i plataformes” i “Acollida”.
Tot seguit us presentem els elements d’aquesta llista de propostes que fan que sigui un document fonamental per a capgirar la situació lingüística de les escoles i instituts del Principat. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Rut Carandell: "Oblidem que la sentència del 25% es va dictar per inacció de la Generalitat"
Rut Carandell: "Oblidem que la sentència del 25% es va dictar per inacció de la Generalitat"
Josep Rexach Fumanya
Josep Rexach Fumanya
Rut Carandell va aterrar a la direcció de Plataforma per la Llengua enmig de la batalla contra la sentència del 25% de castellà, que el TSJC va declarar ferma a començament d’any. D’aleshores ençà, govern i entitats cíviques, cadascú pel seu compte, han presentat sengles estratègies per a plantar cara a la resolució judicial. El conflicte ha erigit l’entitat en una de les veus més crítiques amb la gestió del Departament d’Educació.
Carandell, advocada de formació, [...] explica didàcticament quin creu que és l’origen del conflicte judicial, en què van fallar els serveis jurídics de la Generalitat i què es pot fer d’ara endavant. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Salvador Ribot: "Sempre es parla de desobediència, però no arriba mai"
Salvador Ribot: "Sempre es parla de desobediència, però no arriba mai"
Esperança Camps Barber
Esperança Camps Barber
A la mateixa hora que el Parlament de Catalunya aprovava ahir la nova llei sobre el català a l’escola, l’activista Salvador Ribot donava per acabada la vaga de fam que havia començat feia tretze dies per a evitar-ne, justament, l’aprovació. PSC, ERC, Junts i els comuns hi van votar a favor. La CUP, Vox, Ciutadans i el PP, en contra.
VilaWeb ha parlat amb Ribot just abans de llegir el manifest en què lamentava la decisió del parlament, encara que reconeixia com una petita victòria el fet simbòlic que el diputat de Junts Francesc Ten s’hagués abstingut. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
L'escola en català, un altre cop
L'escola en català, un altre cop
Ivan Solivellas
Ivan Solivellas
D’ençà de la sentència 5201/2020 del TSJC sobre el 25 % de les classes en castellà, hem vist tot un conjunt de moviments de la classe política de Catalunya que són sorprenents, sobretot perquè hi abunda el dogmatisme ad nauseam en favor d’un suposat consens que fa tota la impressió de ser, simplement, una excusa per a descafeïnar els projectes de màxims, més o menys com va passar a les Illes Balears a principis d’any, precisament també en relació amb l’ensenyament i la llengua. I he dit dogmatisme perquè sembla que alguns polítics [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Era massa bonic
Era massa bonic
Imma Merino
Imma Merino
Sí, és estrany que en un país amb una llengua pròpia (a banda del percentatge d’habitants que l’usen habitualment, ho és perquè s’hi va gestar i arrelar nomenant pobles, carrers, rius i muntanyes) hi hagi una pel·lícula en què els personatges la parlen amb naturalitat, però de la qual s’exhibeixen al territori còpies amb subtítols en espanyol. Tampoc no acabo de saber què és un país “normal”, però sé que en aquest tot es fa molt complicat, en part perquè aquesta llengua pròpia, tan certa i alhora tan fràgil, està permanentment amenaçada, i això crea malestar. Tot era massa bonic. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Pare Massot, gràcies per tant
Pare Massot, gràcies per tant
Josep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira
«La seva feina callada, lluny del soroll mediàtic i la polèmica estèril, l'han convertit en un dels pilars de la nostra cultura el darrer mig segle».
Tres dies abans de la seva mort, Josep Massot i Muntaner, el "pare Massot" de la cultura catalana, va enviar-me un missatge al telèfon on em deia que acabava de sortir de l'hospital, on havia estat uns dies, però que ja era a Montserrat, el monestir on havia ingressat el 1962, on el 1971 fou ordenat sacerdot i des d'on dirigí les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i la revista Serra d'Or. També em demanava que fes constar el seu nom com a signant del Manifest de suport a l'escola en català. Devia ser, aquest, el seu darrer gest de compromís personal amb una nació, una cultura i una llengua: els Països Catalans, la cultura catalana i la llengua catalana. Res no feia sospitar, llavors, un final tan imminent. "Si ja has sortit de l'hospital i ja tornes a ser a Montserrat, això és bon senyal, vol dir que estàs millor. No saps com me n'alegro. Molts d'ànims!?, vaig dir-li. Però ja no en vaig rebre cap resposta que confirmés la meva esperança... [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Articles dels membres
Articles dels membres
L'enunciat de les hores en català
L'enunciat de les hores en català
Jaume Corbera
Jaume Corbera
Saber dir les hores correctament en català preocupa tothom que té interès per parlar bé la nostra llengua. Això no obstant, hi ha una certa confusió sobre la formulació adequada dels enunciats horaris, perquè dins el parlant es superposen el sistema castellà estàndard i el sistema català genuí. De fet, l'únic que generalment hom té clar és que "les tres menos quart" no pot ser correcte, perquè menos és clarament una paraula castellana. Aleshores, hom es planteja: basta substituir menos per menys o manco, o s'ha de canviar tota l'expressió? Quina és la fórmula tradicional catalana per a l'enunciat de les hores?. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Quan no hem de fer servir el pronom en
Quan no hem de fer servir el pronom en
Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
Una de les errades sintàctiques més escampades, per influència del castellà, consisteix a no fer ús dels pronoms febles en i hi. Tot sovint sentim frases “coixes” com ara “Pel preu d’un, t’emportes dos” (en lloc de “te n’emportes dos”), en què, simplement, hem copiat el castellà “Por el precio de uno, te llevas dos”. El pronom en substitueix, en general, un complement començat per la preposició de (Parlen de política → En parlen) o bé un complement directe sense article (“Comprem maduixes → En comprem”). Avui parlarem de l’altre extrem, és a dir, de quan fem servir en allà on no toca. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El català, on va?
El català, on va?
Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
S’ha publicat El català, on va?, del Cercle Vallcorba (Nexum Edicions). Si és cert que dins cada català hi ha un filòleg, aquest llibre ha d’arribar lluny, perquè ofereix estudis lingüístics per a tots els gusts, però sobretot perquè toca molts temes, conté texts de totes les mides i, sobretot, aconsegueix d’aprofundir en l’estudi de la llengua d’una manera que no es fa feixuga a cap lector. Volent o sense voler, la majoria dels articles que conté són entenedors, gens envitricollats, a l’abast de tothom. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana...
Manifest d'un centenar de personalitats per aturar la retallada de la immersió lingüística
Manifest d'un centenar de personalitats per aturar la retallada de la immersió lingüística
Més d'un centenar de personalitats de la cultura, la polític i la comunicació han signat un manifest contra la modificació de la llei de política lingüística que s’ha anunciat al Parlament. El text, titulat Defensem l’escola en català, el signen personalitats com Lluís Llach, Màrius Serra, Joaquim Torra, Clara Ponsatí, Albano Dante Fachín, Joaquim Arenas, Òscar Escuder (president de la Plataforma per la Llengua), Elisenda Paluzie (presidenta de l’ANC), escriptors com Jaume Cabré, Joan-Lluís Lluís, Pau Vidal, entre molts altres.
El manifest sosté que la proposició de modificació de la llei de política lingüística "no pot ser aprovada” perquè representa un “retrocés amenaçador” per al futur de la llengua a l’educació, un àmbit “clau” per normalitzar-la. [...] Cliqueu ací per llegir el Manifest
El Cercle Vallcorba recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana...
El pacte infame de la llengua
El pacte infame de la llengua
Víctor Alexandre
Víctor Alexandre
El procés de desaparició de la llengua catalana és imparable, i el més trist és que no és pas per efecte de la persecució sistemàtica espanyola que fa tres segles que dura i que mai no s’ha aturat, sinó per efecte dels pactes inconfessables d’un sector de polítics catalans a Madrid. Estem parlant d’un pacte que es carrega l’únic espai en el qual la llengua catalana mantenia fins ara, ni que fos només una mica, el rang de llengua vehicular: l’escola. Ara aquest espai, fruit del pacte ERC-PSOE-Podemos, també salta pels aires. Junts per Catalunya ha fet bé de desmarcar-se’n, perquè és sagnant per a la llengua catalana. I si encara té dubtes, que sàpiga que claudicacions com aquesta queden per sempre en el registre de la història. Quant a la CUP, fa bé de blasmar l’acord. Però hem de tenir clar que cap desmarcada ni cap blasme trauran la llengua catalana de la ratera que suposa aquesta operació. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Gerard Furest: "Vull guanyar, no pas que el català estigui millor que l'occità"
Gerard Furest: "Vull guanyar, no pas que el català estigui millor que l'occità"
Ot Bou Costa
Ot Bou Costa
[...] —Sou professor. Això us va empènyer a fer el llibre?
—La consciència lingüística ha baixat. Tinc alumnes a l’escola que són més diglòssics que la meva àvia, que havia arribat a parlar català a un guàrdia civil. “No me ladres, perra catalana”, li va respondre ell. En canvi, en els joves d’ara, educats en la immersió, hi veus unes dinàmiques de bilingüisme asimètric terribles. El llibre neix d’aquí, sí. El meu institut és a les Corts, un dels barris més catalanoparlants, entre un 40% i un 50%. I jo veia alumnes que parlaven català a casa i que entre ells es parlaven en castellà.
—I per què?
—Si els ho demanaves, et deien que era la llengua del grup. A mi no m’entrava al cap. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevistes
Josep Espunyes: "No som nosaltres que fem la llengua: és la llengua que ens fa a nosaltres"
Josep Espunyes: "No som nosaltres que fem la llengua: és la llengua que ens fa a nosaltres"
Assumpció Maresma i Jordi Badia i Pujol
Assumpció Maresma i Jordi Badia i Pujol
—Com us prova l’Any Espunyes?
—Això de voltar gaire, a vuitanta anys, ja em costa. Però he de dir allò que deien els padrins: “Tot sigui a fi de bé.”
—A casa vostra, quan éreu jove, hi havia llibres?
—Sí, uns quants. I quan vaig acabar els de casa meva vaig descobrir la biblioteca d’una casa bona de Peramola i, en acabat, la biblioteca del secretari… Llegia molt, però no païa res. A casa del meu pare hi vaig descobrir Francesc Ferrer i Guàrdia i Soledad Villafranca. I, és clar, a catorze o quinze anys, com vols que país res, de tot allò? [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
No estem tan malament
No estem tan malament
Pep Collelldemont
Pep Collelldemont
[...]Fa temps que dono voltes sobre el tema del català. He de dir d’entrada que m’agradaria que la nostra llengua gaudís dels mateixos drets i deures que qualsevol altra llengua de les que tenim a l’entorn. Amb tot, sigui perquè he viscut situacions contràries extremes, sigui perquè soc un optimista irreductible, penso que no estem tan dramàticament malament. M’explico. Deu fer ja tres o quatre anys que no he parlat altra llengua que no sigui el català. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Feblesa extrema
Feblesa extrema
Pau Vidal
Pau Vidal
[...] Aquest calc modern té relació directa amb una amputació molt dolorosa que ha patit recentment el codi, la (d’una part) dels pronoms febles: el locatiu i el partitiu, àlies hi i en/ne. Avui només em referiré al segon, una extremitat que, al meu entendre, ja no recuperarem. Vaig mirar d’explicar-ho no fa gaire, però com que no tothom ho va entendre (de fet els terremòtics de sempre es van quedar en el titular) hi torno, partint d’una rastellera de casos reals. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Catalanofonia i catalanitat
Catalanofonia i catalanitat
Jordi Martí Monllau i Gerard Furest Dalmau
Jordi Martí Monllau i Gerard Furest Dalmau
Us imagineu algú de nacionalitat francesa, i que visqués a França, però que no parlés francès i que, a més, pretengués que això no el fes diferent (en termes d’identitat nacional, i sols de nacionalitat administrativa) de qualsevol altre francès la llengua de referència del qual fos la francesa? Si no acabeu de veure-hi cap incongruència, feu aquest altre exercici: penseu en una situació anàloga, però canviant el nostre francès hipotètic per un castellà que resideixi a Castella [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
D'Alcarràs a Aina: el català és un bon negoci
D'Alcarràs a Aina: el català és un bon negoci
Jaume Fàbrega
Jaume Fàbrega
Dues notícies recents posen una mica d’optimisme en l’ús del català en les indústries culturals i el món empresarial en general. Per una banda, l’Os d’Or de la pel·lícula Alcarràs, de la cineasta Carla Simón, al festival de cinema de Berlín. [...]
Per l’altra, l’anunci del Departament de Polítiques Digitals, encapçalat pel vicepresident Jordi Puigneró, d’impulsar el projecte Aina, que vol crear una base de dades que permeti portar la llengua catalana a les màquines (als assistents de veu, traductors o classificadors de textos). [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Així funciona la immersió lingüística per a màquines
Així funciona la immersió lingüística per a màquines
Abel Degà
Abel Degà
“No som prou conscients de la dificultat que hi ha perquè una màquina aprengui un idioma”. Ho diu Dani Marco, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat. La seva direcció s’encarrega d’impulsar projectes relacionats amb la intel·ligència artificial, i aquesta setmana han anunciat una campanya relacionada amb el projecte Aina, que té per objectiu ensenyar les màquines a parlar català. Marco assegura en declaracions a ElNacional.cat que el Departament de Polítiques Digitals “ha fet els deures” [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Què diu Vallcorba sobre...
Què diu Vallcorba sobre...
L'un i l'altre, els uns i els altres
L'un i l'altre, els uns i els altres
Cercle Vallcorba
Cercle Vallcorba
Tal com ens assenyala Jaume Vallcorba en diversos articles, sovint per influència del castellà fem servir un i altre sense anar precedits d’un determinant definit o determinat. Tant un com altre són determinants indefinits, de manera que quan formen part d’una expressió ben definida o determinada han d’anar acompanyats d’un determinant definit (habitualment l’article). Vegem-ho amb un exemple de Vallcorba:
«Hi ha gent partidària del lliure canvi; n’hi ha que ho són del proteccionisme. Els uns maldaran perquè no hi hagi intervenció; els altres, els segonament citats, pressionaran perquè el govern posi barreres duaneres». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Articles dels membres
Articles dels membres
La nostra escola ha de reflectir la nostra subordinació?
La nostra escola ha de reflectir la nostra subordinació?
Jordi Martí Monllau
Jordi Martí Monllau
Cal plantar cara, perquè aquí no hi ha pau lingüística, sinó tranquil·litat comprada al preu de la submissió sistemàtica dels qui parlen català, perquè la pax hispànica no és pau, sinó imposició.
Dintre del domini lingüístic catalanovalencià, tothom té el dret de rebre educació, en tots els nivells del sistema educatiu (infantil, primari, secundari obligatori, secundari postobligatori i superior), exclusivament en llengua catalana. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
En defensa del català, a IB3. La situació del català a les Balears, al programa Els Dematins d'IB3 Televisió, amb Maria de la Pau Janer, Neus Albis i Toni Janer.
En defensa del català, a IB3. La situació del català a les Balears, al programa Els Dematins d'IB3 Televisió, amb Maria de la Pau Janer, Neus Albis i Toni Janer.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
El català a l'escola: poden ensenyar català els subalterns?
El català a l'escola: poden ensenyar català els subalterns?
Joan Pujolar
Joan Pujolar
La política lingüística, tant a l’escola com a la societat en general, s’ha gestionat fonamentalment sobre la base de les pors i inseguretats dels catalans, que són constantment ratificades i reforçades per la legalitat espanyola i l’acció del seu govern i dels seus jutges.
En les darreres setmanes ha retornat el contenciós sobre l’escola catalana perquè un jutge ha dictaminat que s’han de fer més coses en castellà a les aules. Els que som més grans ja sabíem que aquest tema no estava tancat i tornaria. En aquest text intento primer explicar la història d’aquest conflicte per als més joves, i després provo d’ajudar a entendre’l en la seva complexitat, ja que les coses s’han anat embullant amb el temps. El problema de fons és el de sempre, això és, si els catalans podem tenir polítiques pròpies i garantir el futur de la llengua dins un estat que no vol permetre ni una cosa ni l’altra. Acabo considerant breument les implicacions d’aquesta situació de cara al que es pot fer. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Estem perdent la llengua
Estem perdent la llengua
Víctor Alexandre
Víctor Alexandre
L’informe recent que ha fet públic la Plataforma per la Llengua sobre l’estat del català és d’alarma absoluta. Repeteixo: alarma absoluta. En els darrers quinze anys, la llengua catalana ha perdut mig milió de parlants. I la davallada no s’atura, la davallada continua. L’informe és molt complet i, a més a més, força nítid en l’exposició de la situació. Només un 32,4% de la població parla habitualment en català. Les pel·lícules que s’exhibeixen en català estan per sota del 3%, tot i que la llei obliga que una quarta part estigui en aquesta llengua. Disney+ té mil pel·lícules a l’abast del consumidor i només 36 tenen versió catalana, cosa que constitueix un greuge comparatiu amb relació a llengües amb molts menys parlants. En islandès, per exemple, amb només 300.000 parlants, Disney+ té un centenar de films. La situació de l’etiquetatge no és menys dramàtica. Només 1 de cada de 10 productes està etiquetat en català. Només un! Hi ha sectors en què no n’hi ha cap. Dos dels més escandalosos són el dels medicaments i el dels electrodomèstics. Terra erma de dalt a baix. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
El català emmascarat a la Coca-cola
El català emmascarat a la Coca-cola
Ot Bou Costa
Ot Bou Costa
Aquesta setmana es veu que ens torna a preocupar la llengua. El Departament d’Educació va dir ahir que tan sols el 46,8% dels professors d’ESO de Catalunya s’adrecen sempre en català als alumnes. La dada no pot ser una sorpresa per a ningú que hagi passat per un institut últimament. Ni per a ningú que hagi sortit de casa, de fet. Però és tan desagradable i cridanera que atia els laments com una descàrrega elèctrica i fa el seu efecte. El plany fa molt de soroll, i contra més brusca és la dada més desordenat és el debat. Enmig de l’enrenou cíclic, el senyor Jordi Muñoz, flamant director del Centre d’Estudis d’Opinió, ha formulat una mica sibil·linament que el problema, o una part important, és la manera com s’ensenya la llengua catalana als instituts. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Llengua i treball
Llengua i treball
Jordi Martí Monllau
Jordi Martí Monllau
La cada cop més travada unitat de mercat a l’estat espanyol, juntament amb la bilingüització completa de la població catalanoparlant, esdevinguda preceptiva a l’article 3 de la Constitució Espanyola, que estableix l’obligació de tot ciutadà de l’estat de saber castellà, fan possible, no únicament que qualsevol empresari, quadre o treballador pugui desenvolupar les seues responsabilitats laborals en castellà a Catalunya, sinó que, a la pràctica, sigui efectivament el castellà la llengua del treball ─i de les relacions laborals─ per antonomàsia a casa nostra, tant pel que fa a la interacció escrita com l’oral, sobretot a les zones urbanes, on el percentatge de treballadors procedents de fora de Catalunya (o amb arrels foranes) és especialment elevat. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
La substitució lingüística, la llei de la jungla
La substitució lingüística, la llei de la jungla
Àstrid Bierge
Àstrid Bierge
Aquest estiu s’ha publicat el llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització. [...] Se’ls va preguntar pels seus usos lingüístics, d’ara i d’abans, i pels dels seus pares i avis. Les conclusions que s’han extret és que fins fa quatre dies, aquí només parlaven castellà quatre gats de les elits. No va ser fins ben entrat el segle XX que bona part de la societat catalana va deixar de ser monolingüe i va aprendre el castellà a l’escola, i no va ser fins a l’arribada del franquisme que la gent va començar a fer-lo servir al carrer. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Història de la Catalunya que no sap català
Història de la Catalunya que no sap català
Andreu Barnils
Andreu Barnils
El castellà no es parla de manera generalitzada a Catalunya per la major part de la població fins a principi o mitjan segle XX. Aquesta és la tesi principal del llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització (Onada Edicions), de Mireia Galindo (1976), Francesc Bernat (1964) i Carles de Rosselló (1972). Tots tres doctors en filologia catalana han volgut entendre i narrar l’origen i desenvolupament del castellà a Catalunya. Una llengua que avui dia gairebé tothom sap, però que no fa pas gaire poca gent parlava. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
L'ús social del català: debilitats i oportunitats
L'ús social del català: debilitats i oportunitats
Marina Masseguer
Marina Masseguer
En els darrers temps el debat sobre el futur del català ha adquirit rellevància pública, tal com testimonien els nombrosos llibres, articles, conferències i taules rodones que s’organitzen al voltant de la qüestió, així com el ressò que se’n fa a les xarxes socials. L’ús del català entre la població més jove, el model de conjunció al català en l’ensenyament, els usos lingüístics a les aules universitàries, la situació en l’àmbit audiovisual –incloent-hi l’ús del català en els mitjans públics– o l’adopció de la llengua entre la població nouvinguda destaquen entre els temes recurrents. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Què diu Vallcorba sobre...
Què diu Vallcorba sobre...
De en les construccions partitives
De en les construccions partitives
Cercle Vallcorba
Cercle Vallcorba
Jaume Vallcorba i Rocosa, en diversos articles breus recollits en l’Obra gramatical i lingüística completa, ens explica quina és l’estructura de les construccions partitives i quan hi apareix la preposició de com a marca d’aquest tipus de construcció. Tal com assenyala Vallcorba, Pompeu Fabra defineix de la manera següent una de les accepcions de la preposició de:
«Serveix per a introduir l’adjectiu qualificatiu o possessiu que fa d’atribut del pronom en (o quan hi ha el·lipsi del verb, d’un substantiu sobreentès representable per en).»[i]
Vegem-ho amb alguns exemples citats per Vallcorba; en el primer l’adjectiu precedit per de va acompanyat pel verb i el pronom en, i en el segon, a més de l’el·lipsi del substantiu representable per en, també s’hi ha elidit el verb: [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
La llengua dels futurs mestres
La llengua dels futurs mestres
Jaume Aulet
Jaume Aulet
[...] la consciència de la importància de la llengua, en la nostra societat i també a l’escola, ha anat perdent pistonada. Fixem-nos per exemple que el terme “Escola Catalana”, tan reivindicat en aquells anys, no té res a veure amb el sentit del terme tal com ara s’utilitza. Avui, l’“escola catalana” deu ser poca cosa més que un centre educatiu ubicat en una determinada Comunitat Autònoma del Regne d’Espanya. En canvi, el concepte d’Escola Catalana utilitzat en altres temps feia referència a una determinada concepció de l’educació que marcava perfil propi respecte al que podia ser l’escola francesa o la italiana. O l’espanyola, és clar. I el pal de paller –no cal dir-ho– era la llengua. No hi ha Escola Catalana sense llengua catalana. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Vilallonga i l'autèntica torre de Babel
Vilallonga i l'autèntica torre de Babel
Albert Badosa (GLiDi)
Albert Badosa (GLiDi)
A la novel·la de Villalonga, hi trobem crítiques al turisme, a la societat de masses, a la societat de consum o al socialisme, però també l’esdevenir de la llengua i el llenguatge, cosa estranya en les novel·les de ciència-ficció. Potser el cas més clar és el de 1984, en què Orwell descriu una societat totalitària en què el poder controla els ciutadans a través del llenguatge, esdevingut un artefacte perversament planificat.
Malgrat que les experimentacions lingüístiques serien tant adequades com justificades per a aquesta mena de novel·les, rarament les hi trobem. A 1984 no hi ha gaires exemples de “novaparla”. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Inconsistència
Inconsistència
Ot Bou Costa
Ot Bou Costa
[...] El mes de juny, el TSJC va dictar que el català no podia ser la llengua per defecte a l’hora de lliurar els exàmens de la selectivitat. Era una altra manera humiliant de fer miques la immersió: la prevalença del català a la selectivitat és discriminatòria, deia el tribunal, i per tant ho és en l’ensenyament i en la societat, venia a dir. La contundència amb què hi havia respost llavors la consellera d’Universitats, Gemma Geis, que va dir que res no canviaria, va ser escombrada de seguida. El 27 de juliol, Geis va avalar que la comissió organitzadora de les proves en canviés les instruccions oficials [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Entrevistes
Entrevistes
Jordi Badia: "Que no ens aixequin la camisa: si no hi fem res, anem a l'extinció.
Jordi Badia: "Que no ens aixequin la camisa: si no hi fem res, anem a l'extinció.
Assumpció Maresma
Assumpció Maresma
—Dieu que heu fet un llibre optimista. Hi som a temps de salvar el català?
—Hi som a temps, tot i que ens trobem en una situació més que preocupant, d’emergència lingüística, tant per la pèrdua d’ús com per la pèrdua de trets essencials. La fita principal, ara mateix, és que tothom prengui consciència d’aquest perill. Però el llibre és optimista perquè ens recorda que som vius, que encara tenim molts parlants i molta llengua, que hi ha molts mots i expressions que, tot i haver perdut força, no han desaparegut pas i es poden revifar. S’ha d’actuar per canviar l’actitud dels indiferents, dels qui no s’adonen de la gravetat de la situació, i recuperar l’autoestima lingüística. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Què diu Vallcorba sobre...
Què diu Vallcorba sobre...
Altre, un altre, d'altres...
Altre, un altre, d'altres...
Cercle Vallcorba
Cercle Vallcorba
Tal com ens assenyala Jaume Vallcorba en diversos articles, sovint per influència del castellà fem servir de manera incorrecta el mot altre. Cal tenir en compte que «el mot otro, sense cap adjectiu indefinit o quantitatiu precedint-lo, és, en castellà, un mot que ens indica que parlem partitativament: aquest otro és la part d’un tot. Però no podem pas traspassar aquesta forma al català, ben al contrari, quan ens expressem partitativament en la nostra llengua, ens cal fer precedir altre d’un adjectiu indefinit o quantitatiu: un altre, uns altres, algun altre, molts altres, etc. De fet, l’indicador de partitiu en català no és pas altre, sinó els quantificadors un, uns, algun molts, gaires, cap, etc.». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana
El Cercle Vallcorba recomana
Que encara teniu català? 'An bhfuil Gaedhilge agat?
Que encara teniu català? 'An bhfuil Gaedhilge agat?
Marc Ganderillas (GLiDi)
Marc Ganderillas (GLiDi)
[...] El català, com tot sovint s’acostuma a dir, té una “mala salut de ferro”. Sembla que, malgrat tot, no hagi de desaparèixer mai: s’ensenya a l’escola i a la universitat (o potser no tant com ens pensem), és la llengua de l’administració i gaudeix de prestigi en alguns àmbits. L’irlandès és cooficial amb l’anglès arreu del domini lingüístic (incloent-hi Irlanda del Nord), si bé això no sembla garantir, de cap manera, l’ús que els irlandesos en fan diàriament. A casa nostra, tot i que el català acostuma a rebre un cert suport a escala institucional i popular, cal tenir en compte que la supervivència d’una llengua (ja sigui l’irlandès, el català o qualsevol altra) a llarg termini tan sols l’assegura l’ús que se’n faci al carrer i, arran d’això, la utilitat i el prestigi que els parlants en perceben. Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Entrevistes
Carme Junyent: "L'IEC calla mentre la Generalitat imposa les normes del 'llenguatge inclusiu' sense tenir autoritat per fer-ho"
Carme Junyent: "L'IEC calla mentre la Generalitat imposa les normes del 'llenguatge inclusiu' sense tenir autoritat per fer-ho"
Roger Palós Tarragó
Roger Palós Tarragó
Quin és el propòsit del llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, que sortirà a la venda el setembre? Es vol posicionar en contra del llenguatge inclusiu?
No, perquè, a més a més, entre les autores hi ha qui defensa aquestes coses. Aquesta qüestió [la del llenguatge inclusiu] a algú li va passar pel cap, i es van començar a donar directrius i guies de com s'havia de parlar i escriure, a fer cursos a tots els ajuntaments, però aquí no hi ha hagut mai cap debat. Nosaltres el vam fer l'any 2010, vam fer una jornada on va venir tothom —Institut Català de les Dones, Departament d'Ensenyament, Política Lingüística i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)— i, en privat, et donaven la raó, però ja en públic poca gent s'atrevia a dir-ho. D'aquella jornada en va sortir un document que l'únic que diu és que el masculí plural és inclusiu, cosa que després tampoc no s'ha respectat. Això ho van aprovar les universitats, però després... Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Els 'totis': una barrera contra la inclusió
Els 'totis': una barrera contra la inclusió
Carme Junyent (Grup Gela)
Carme Junyent (Grup Gela)
Em sap greu, hi torno. Per estalviar-me debats inútils, un aclariment: ja ho sé, que les llengües canvien. Fa molts anys que estudio el canvi lingüístic. I un altre: no parlo de normativa, parlo de funcionament del llenguatge.
Una de les coses més boniques de la lingüística és que t’ajuda a entendre per què totes les llengües són iguals, per què no podem dir que hi ha llengües millors que altres. I una altra cosa meravellosa és que et fa veure que els mateixos fets es poden explicar de maneres molt diferents. Segurament per això sempre hi ha qui vol controlar les llengües i, pel mateix motiu, hi ha qui vol destruir-les. Sempre hi ha algú que vol “millorar” la llengua. Com si això fos possible, com si servís de res. La humanitat fa mil·lennis que fa servir aquest instrument meravellós, tan versàtil i flexible que s’adapta (alerta: he dit “s’adapta”, no “l’adapten”) a totes les necessitats, però sempre hi ha algun humà que creu que ho pot millorar. Afortunadament, ningú no se n’ha sortit amb aquest propòsit perquè, si fos així, ja no podríem parlar de la igualtat de totes les llengües. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Articles dels membres
Llobina i corbina, dos falsos ictiònims catalans
Llobina i corbina, dos falsos ictiònims catalans
Jaume Corbera
Jaume Corbera
És sabut que en la terminologia castellana marinera, sobretot de la mar Mediterrània, hi ha una important influència catalana, que arriba a tots els camps conceptuals (fenòmens meteorològics, construc-ció naval, arts de pesca...) i és espe-cialment forta en la ictionímia: l’11% dels noms de peixos recollits a Andalusia per Martínez (1992) són d’origen català. Però la influència del castellà en la terminologia marinera catalana no està tan estudiada, i són bastants els castellanismes del català en aquest àmbit que han passat desapercebuts. El meu estudi es centrarà en dos ictiònims de probable ascendència castellana, recollits al DLC i considerats fins ara genuïns catalans: llobina i corbina. Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Semblança de Juli Moll
Semblança de Juli Moll
Clàudia Pons-Moll
Clàudia Pons-Moll
EI passat 11 de juny el més injust deis infortunis es va endur el meu oncle Juli, una persona molt estimada per la família, els amics, els companys de feina, el poble on va néixer... Una persona modesta, discreta, moderada per fora, però apassionada per dins. Res podem fer revertir aquesta trista pèrdua, però he pensat que potser, les paraules, que de fet ell tant valorava, ajudaran a mantenir-lo en el record. Per això, he recuperat i adaptat la semblança que en vaig escriure arran de la jornada d'homenatge que l'Institut Menorquí d'Estudis li va dedicar el 16 de juliol del 2016. Atès que és prou llarga, apareixerà publicada en aquest diari en tres capítols: (1) infantesa, (2) joventut, (3) maduresa [...] Cliqueu els enllaços anteriors per llegir el text sencer de cada part.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Quan és el govern mateix que menysté el català, davant els cònsols estrangers
Quan és el govern mateix que menysté el català, davant els cònsols estrangers
Vicent Partal
Vicent Partal
Si el català perd espais on és la llengua amb què passen les coses, sense interferències ni subordinacions, si no val per ella sola, acabarà essent una llengua prescindible.
[...] Per tot plegat, la tria lingüística feta pel govern de Catalunya, per més tradicional que siga, crec que és profundament errònia perquè envia un missatge nefast sobre la realitat de la llengua catalana, sobre nosaltres mateixos i encara més sobre les nostres aspiracions com a nació. Però he de dir també, perquè em sembla significatiu, que ni tan solament sé si va ser la tria més lògica i raonable en vista dels assistents a l’acte. O si, en canvi, era una mostra depriment de provincianisme. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
El llegat de la P.A.W.N Gang
El llegat de la P.A.W.N Gang
Xavier Baulas
Xavier Baulas
La Mood, random, spoiler, flow, feedback, healthy, team, fake, fail, hater, like, background, input, outfit, casual, afterwork, shot, break, cool, top, sunset, crush, chill,..i ara s’hi afegeix bro, especialment en l’argot masculí juvenil. Tant els castellanoparlants com els catalanoparlants recorren sovint a paraules en anglès per comunicar-se en les seves converses més col·loquials, tot i que també alguns oradors s’afegeixen a aquesta tendència en registres formals i acadèmics. En el cas dels catalanoparlants, els manlleus no només són de l’anglès, sinó que l’ús de mots castellans encara és més accentuat, especialment entre els joves. Destaca, per exemple, l’ús ad infinitum de paraules acabades amb -eo: copeo, playeo, perreo. El que això transmet és que, per a molts joves, el català és insuficient per molar. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
Cuixart, Sànchez i l'espanyolisme amable
Cuixart, Sànchez i l'espanyolisme amable
Marta Roqueta
Marta Roqueta
La dominació espanyola envers Catalunya es perpetua mitjançant actes quotidians. Solen ser accions espontànies, i la persona que les fa acostuma a no tenir consciència de l’opressió que implica fer-les. Això és possible perquè l’estat espanyol crea les condicions materials i culturals perquè passi. Perquè la reacció més innocent, l’acte més reflex, l’hàbit més mundà, passin a ser una peça més de l’engranatge que sotmet la cultura i la nació catalanes.
Per exemple, quan es parla de les conseqüències per al català de l’arribada massiva d’immigrants castellanoparlants durant el franquisme, el debat, interessadament, es centra en si Franco va fomentar la immigració com a part d’un pla mestre per eradicar el català. Com que no va ser així, es conclou que la immigració castellanoparlant no va ser un element d’assimilació cultural. No es té en compte, però, que el fet que el règim franquista prohibís el català i perseguís qualsevol mostra de catalanitat va crear unes condicions òptimes perquè qualsevol situació que impliqués més castellà a Catalunya, fos buscada o no pel règim, contribuís a l’etnocidi cultural que perpetrava. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
L'article 2 de la Constitució francesa: la mare dels ous
L'article 2 de la Constitució francesa: la mare dels ous
Enric Balaguer
Enric Balaguer
La mutilació que ha patit l'anomenada proposició de llei Molac pel Consell Constitucional francès demostra que el català no té cabuda a l'actual constitució. El passat 21 de maig, l'alt organisme francès va tombar els articles substancials de la proposta de llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, que a principis d'abril havia estat aprovada per una àmplia majoria de l'Assemblea Nacional i del Senat. La llei, coneguda pel cognom del seu impulsor, el diputat bretó Paul Molac, hauria estat històrica per al català i la resta de llengües pròpies del territori francès. Tots els nins i nines de la Catalunya del Nord haurien tingut el dret a la immersió lingüística en català a una escola del seu municipi o d'un de proper, pública o privada. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana
El català s'enfonsa als jutjats, malgrat els esforços
El català s'enfonsa als jutjats, malgrat els esforços
Mayte Piulachs
Mayte Piulachs
Mentre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) exigeix que el castellà sigui respectat a les universitats com a llengua cooficial a Catalunya, l’administració de justícia es consolida com la menys respectuosa amb els drets lingüístics de la ciutadania al nostre país. La mostra és que, un any més, les sentències escrites en català tornen a recular, aquest cop un punt, fins a situar-se al 7,4% del total, malgrat les iniciatives del Departament de Justícia i també del Consell de l’Advocacia Catalana. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Juli Moll, in memoriam
Juli Moll, in memoriam
Cercle Vallcorba (11-6-2021)
Cercle Vallcorba (11-6-2021)
Ens acaben de notificar que la maleïda COVID s’ha endut el nostre company Juli Moll.
Ell, un savi prudent, assenyat, que no deia mai una paraula més alta que l’altra…
Ell, estudiós especialitzat en la toponímia del país i del món… en els noms de lloc.
Ell, company de trobades, conversador discret i sempre documentat.
Ell, amant de la música i de tota manifestació de la cultura.
Ell, company de la Catalina i pare amorós d’una “fieta” que ja és una dona.
Ell, amic inestimable dels seus amics.
Ell, primmirat, assenyat i exacte en l’ús de la llengua i la paraula, en els escrits, en tot!
Ell, un exemple a seguir per tots els qui l’hem conegut!
T’enyorem, Juli!
El Cercle Vallcorba recomana
El Cercle Vallcorba recomana
Tolerància zero al maltractament lingüístic
Tolerància zero al maltractament lingüístic
Antoni Martiàñez
Antoni Martiàñez
Arran dels fets ocorreguts aquests dies passats a Eivisssa, en què un colonitzador supremacista interrompé cridant com un boig i de molt males maneres la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, perquè fes el discurs de felicitació de l’ascens de l’Ibiza en epañó, voldria, primer de tot, expressar-li tot el meu suport i la meva solidaritat i, tot seguit, fer una parell de consideracions sobre aquest tema: Cliqueu ací per llegir el text sencer
Fets i llibres
Fets i llibres
Perilla l’existència del català si no reaccionem?
Perilla l’existència del català si no reaccionem?
Conversa virtual amb la intervenció de:
Conversa virtual amb la intervenció de:
Jordi Badia (lingüista i cap d'estil de Vilaweb), Elena Gual (directora de l'escola Arrels-Vernet de Perpinyà, Bernat Joan (catedràtic de llengua i literatura catalanes) i Mireia Plana (vicepresidenta de Plataforma per la Llengua)
Jordi Badia (lingüista i cap d'estil de Vilaweb), Elena Gual (directora de l'escola Arrels-Vernet de Perpinyà, Bernat Joan (catedràtic de llengua i literatura catalanes) i Mireia Plana (vicepresidenta de Plataforma per la Llengua)
Amb aquest títol vam poder presenciar la visió de quatre entesos en la matèria el proppassat 27 d’abril. L’exposició la van fer en línia des d’una pàgina de youtube, on la podeu visualitzar sencera. [...] Resum fet per Mercè Espuny i Pujol. Cliqueu ací per llegir el text sencer
Articles dels membres
Articles dels membres
Models lingüístics de pa sucat amb oli
Models lingüístics de pa sucat amb oli
David Casellas i Gispert
David Casellas i Gispert
A les escoles i instituts hi ha un problema greu amb l'ús i la coneixença de la llengua catalana. Si bé s'ha aconseguit que no hi hagi ningú que no l'entengui, sovint els alumnes només veuen el català com una llengua acadèmica que ja no cal fer servir en cap més espai. Fins i tot els professors de català ens trobem que, malgrat que tots els alumnes fan els exercicis, ex- posicions orals, treballs i exàmens en català, la interacció amb els altres alumnes de la classe no sempre és en català. I ja no parlem de la llengua dominant al pati! Però a més, el català que es fa servir, com més va, més interferit està pel castellà. La major part dels professors ja han renunciat a corregir-los l'ús incorrecte dels verbs sentir i escoltar, dels verbs pronominals, dels nombrosos castellanismes... [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
El Cercle Vallcorba recomana
Dos mons a les aules
Dos mons a les aules
Rudolf Ortega
Rudolf Ortega
Ja passa, ha passat sempre, que a la universitat els estudiants vagin per una banda i les estructures de poder per una altra, i recentment ens ho hem trobat amb sengles comunicats que, a tomb de la llengua a les aules, revelen l’existència de dues realitats paral·leles. Dèiem en un article de fa uns mesos (“S’ha acabat el ‘brécol’”) que si hi havia hagut una bona notícia amb relació al canvi de llengua a les aules (recordem-ho, allò d’anunciar una classe en català però passar-se al castellà a demanda d’un sol alumne), era la pèrdua d’acomplexament dels estudiants ensarronats i l’increment exponencial de les queixes per vulneració de drets lingüístics. Amb la intervenció del Síndic de Greuges i tot. Doncs bé, mesos després, sembla que alumnes i universitats visquin en mons diferents. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
El Cercle Vallcorba recomana
La recuperació de la normalitat d'una llengua no es frena per l'acció dels que no la volen, sinó per la inacció dels que diuen que la volen
La recuperació de la normalitat d'una llengua no es frena per l'acció dels que no la volen, sinó per la inacció dels que diuen que la volen
Tomeu Martí
Tomeu Martí
Aquest dijous, 29 d'abril de 2021, s'han complit 35 anys de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística per part del Parlament de les Illes Balears.
L'Obra Cultural Balear ha fet pública una declaració que, lògicament, subscrivim de dalt a baix i que ens deixa poc marge per afegir res de nou.
35 anys són molts anys, temps més que suficient per generar canvis i dinàmiques polítiques i socials diferents. Però, tristament, el balanç que hem de fer és altament negatiu. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Tribuna oberta
Tribuna oberta
La llei Molac a l'Estat francès
La llei Molac a l'Estat francès
Elena Gual (Escola Pública Arrels -Vernet)
Elena Gual (Escola Pública Arrels -Vernet)
El 8 d’abril, l’Assemblea Nacional francesa va adoptar definitivament i sense modificacions la proposta de llei per 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions. El text havia estat dipositat el 30 de desembre pel diputat bretó Pau Molac i alguns diputats. Havia estat aprovada en primera lectura, amb modificacions, per l’Assemblea Nacional el 13 de febrer de 2020 i pel Senat el 10 de desembre de 2020.
La proposta de llei té per doble objectiu protegir i promoure el patrimoni immaterial i la diversitat cultural de les llengües «regionals». Es considera que actualment n’hi hauria una vintena a tot l’estat francès.
El text reconeix l’existència d’un patrimoni lingüístic format per la llengua francesa i les llengües «regionals». Inclou també la contribució de l’estat i de les col·lectivitats locals per a promoure l’ensenyament, la difusió i la valorització d’aquestes llengües que tindran un estatut legal de «tresor nacional». Significa que els documents antics, les gravacions, etc. tindran un règim particular de protecció. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Què diu Vallcorba sobre...
Què diu Vallcorba sobre...
Descuidar-se, oblidar, deixar-se
Descuidar-se, oblidar, deixar-se
Cercle Vallcorba
Cercle Vallcorba
En la seva extensa obra pedagògica, Jaume Vallcorba es val de tota mena de procediments i recursos. En el cas que veurem, després de proposar un exemple, l'esprem fins a treure'n tot el suc, ens convida a la reflexió i, a partir d’una anècdota intranscendent, salta a una lliçó de llengua esquitxada d'uns consells de normalitat cívica en punts que els catalans solem negligir.
«Havíem tingut una reunió i, un cop acabada, vam observar que algú que ja se n’havia anat s’havia descuidat les ulleres damunt la taula. Juntament amb un company les recollírem i les dipositàrem a les mans del porter perquè les lliurés a qui les reclamés com a seves.
»El meu company diu al porter parlant-hi en castellà, amb aquest mal vici que tenim els catalans de subordinar-nos a Catalunya a la llengua de l’interlocutor:
»—Le reclamarán estas gafas que alguien de la reunión se las ha descuidado.
»—Querrá usted decir que alguien las ha olvidado —va replicar el porter corregint el meu company.
»—És que el meu company ha dit res malament? —vaig inquirir al porter.
»—No ha hablado ni bien ni mal. Lo que ha ocurrido es que no ha hablado en castellano. Lo ha mezclado de catalán, que yo estoy acostumbrado a entender, y por eso lo he comprendido.»
Observació marginal, però lliçó clara de comportament lingüístic que no demana comentari: «aquest mal vici que tenim els catalans de subordinar-nos a Catalunya a la llengua de l’interlocutor». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana...
El Cercle Vallcorba recomana...
Rodar en català: ombres i llum
Rodar en català: ombres i llum
Bernat Salvà
Bernat Salvà
“Hi ha guions escrits en català que estem fent en castellà perquè sigui més fàcil trobar finançament.” El productor independent Tono Folguera (Lastor Media) parla de les dificultats de rodar cinema en català, i posa com a exemple alguns projectes que ha produït que es podrien haver fet en la nostra llengua, com ara Libertad, òpera prima de Clara Roquet, i Mediterráneo, de Marcel Barrena. Libertad era un guió escrit en català. Mediterráneo, film inspirat en la vida d’Òscar Camps, fundador d’Open Arms, té 4 milions de pressupost i s’ha escrit el guió directament en castellà, perquè era impensable trobar aquests diners per fer-la en català, tot i que els personatges reals el parlen. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana...
La supervivència de la llengua té dues cares
La supervivència de la llengua té dues cares
Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
[...] Què es pot fer perquè el nombre de parlants no minvi? Sembla que el pinyol del problema ja l’hem localitzat: molta gent que sap parlar català, que hi té prou destresa per a comunicar-s’hi, no ho fa pas sempre, no aprofita totes les avinenteses per a mantenir la llengua viva. Hi ha qui deixa de parlar-lo al carrer, hi ha qui no en fa ús a la feina, hi ha qui hi renuncia a l’institut… És una actitud vital –o més aviat letal–, conscient o inconscient, voluntària o involuntària, que implica dimitir de llengua: “Jo sé castellà, l’altre no parla català –o no el parla amb fluïdesa, o no sé si el parla, però per si de cas–, doncs no em costa gens d’adaptar-m’hi perquè tots dos parlem igual. Així evito un distanciament innecessari.” [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Articles dels membres
Articles dels membres
Anàlisi de la GEIEC 3. Ésser i estar
Anàlisi de la GEIEC 3. Ésser i estar
David Casellas i Gispert
David Casellas i Gispert
En aquest treball analitzarem el capítol de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC §18) i de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC § 22), dedicat a la predicació no verbal i als usos dels verbs ésser i estar en les oracions copulatives.
L’ús dels verbs ésser i estar, tot i que la GIEC i la GEIEC basen la seva explicació en els tipus de construccions en què poden aparèixer, en realitat solament depèn del valor semàntic. Per tant, caldria estudiar l’ús d’aquests verbs no tant en funció del tipus de construccions en què apareixen sinó dels valors semàntics que adopten. Només si tenim en compte això podrem explicar-ne l’ús i els tipus de construccions en què apareixen. Així, el verb ésser té valor existencial o presencial i sempre es pot relacionar amb alguna manera d’existir, tant si és existir o fer-se present amb alguna qualitat, com existir o fer-se present en algun lloc: [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Vallcorba recomana...
El 'lo' neutre o la mandra de concretar
El 'lo' neutre o la mandra de concretar
Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
El “lo neutre” és un veritable maldecap per als professionals de la llengua. Se n’han escrit opinions de tota mena, hom hi ha dedicat capítols sencers de llibres de gramàtica i fins i tot ha estat matèria de tractats extensos. Segurament el més seriós és el que es titula L’anomenat “lo neutre”. L’expressió de l’abstracció en català: una aproximació diacrònica, del doctor Josep Martines, professor de la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. En quatre-centes pàgines, s’hi buiden i s’hi analitzen una gran quantitat de texts antics, completats amb fragments actuals extrets del llenguatge oral. L’autor observa l’evolució del fenomen i n’extreu unes conclusions clares. Així mateix, aquest aspecte fou tractat, per exemple, pel gramàtic Jaume Vallcorba i Rocosa (1920-2010) [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Entrevista
Entrevista
Jem Cabanes: "Que tinguem tanta por d'ésser qui som, és ben bé la marca de l'esclau"
Jem Cabanes: "Que tinguem tanta por d'ésser qui som, és ben bé la marca de l'esclau"
Assumpció Maresma i Adiva Koenigsberg
Assumpció Maresma i Adiva Koenigsberg
Jem Cabanes (la Pobla de Lillet, 1942), a set anys feia de vaquer per poder menjar. A deu es va moure per anar al seminari de Balaguer, d’amagat de sa mare, i després al dels caputxins d’Igualada. Sense els caputxins no seria res, diu. Ha passat la vida corregint i ha fet traduccions d’obres de ficció i no-ficció. Per fer-ne una descripció completa he d’afegir-hi que sobretot és un savi i un home digne. Fuig de l’ostentació del seu saber com de les ortigues, potser pel seu passat franciscà o perquè detesta la frivolitat. [...]
—Llengua o república?
—Llengua! Una república catalana parlant castellà quina solta té? Seria el finis Cataloniae. Si ens volen assassinar, que ens assassinin, però fer-ho nosaltres mateixos, no. Som catalans i volem perviure, o sia mantenir la nostra cultura. I la nostra cultura, la conforma el català. Però que tinguem tanta por d’ésser qui som és ben bé la marca de l’esclau.
—Així de cru?
— Mireu, ‘català’ no deriva de ‘Catalunya’, sinó ‘Catalunya’ de ‘català’. Al revés de ‘espanyol’, que deriva d’Espanya, o ‘francès’, de França. I això ja és significatiu. Perquè no és pas el nom del país que ens identifica, sinó el d’una gent. I què la identifica, aquesta gent? Uns trets físics? Un accident territorial? No, un parlar. És la llengua que, originàriament, ens identifica de cara enfora i que ens fa poble de cara endins. Per això ha estat i és tan important. I el temps m’ha fet veure, més d’una vegada, que si comences aigualint la llengua acabes negant el país. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle Recomana
La llengua a la intempèrie
La llengua a la intempèrie
Montserrat Dameson
Montserrat Dameson
La meva àvia va morir sense saber escriure la llengua que va parlar tota la vida, com molts avis dels qui em llegiu. Ho vaig descobrir tot revisant l'agenda de telèfons escrita a mà que deixava al costat del fix. "Montse nieta", hi posava. Ella i jo no ens vam parlar mai en castellà. De fet, em sembla que no la vaig sentir mai parlar castellà amb ningú. Penso en aquest paperet cada vegada que hi ha alguna polèmica lingüística que ens vol fer creure que el català gaudeix de bona salut, que no n’hi ha per tant, que el català ja no està amenaçat. Hi penso perquè a qualsevol catalanoparlant d’avui, viure en la seva llengua li pot ser més o menys sinònim d’una lleugera —o no tant— pressió mental de qui sap que les generacions que venen per sota seran testimonis del tancament d’aquest cercle. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle recomana
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El Cercle recomana
La llengua o la salut
La llengua o la salut
Joan Esbrí Castell
Joan Esbrí Castell
Allà on hi ha dues llengües oficials, una d’elles tendeix a ser vista com un luxe quan es contraposa a qualsevol altra consideració, posem per cas la professionalitat. Açò es detecta en tots els àmbits, però per damunt de tot en el de la sanitat. Als Països Catalans, l’argument sol ser que, per exemple, potser el personal susceptible de ser contractat és d’una altra part de l’Estat espanyol. Tanmateix, davant d’açò, en primer lloc es podria al·legar que les de parla catalana són de les regions més poblades d’Espanya, i per tant amb més capacitat d’oferir feina que d’altres de castellanoparlants. Tots els sanitaris castellans i aragonesos no caben a Madrid i Andalusia, i (lamentablement) gran part d’Espanya té una capacitat d’oferir llocs de treball limitada a causa de l’èxode rural. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Page updated
Google Sites
Report abuse