www.cerclevallcorba.cat Actualització 11-1-2021

Davantal

Polítics i directius irresponsables

Cercle Vallcorba

Avui la llengua catalana es troba en una situació d’emergència que únicament pot ser revertida si tothom s’hi implica activament. Malauradament, això no passa. [...]

Només ens faltava que TV3, l’única televisió que feia la competència a l’adoctrinament sofert per les cadenes televisives estatals —on el català brilla per la seva absència—, doni la imatge que el bilingüisme és la situació normal i desitjable. Enguany s’han ofert nous capítols de Merlí, titulats Merlí. Sapere Aude, un programa ben emblemàtic per al jovent, en els quals de cada 45 minuts de programa n’hi ha 15 en què la conversa és del tot en castellà (sense comptar-hi les estones de silenci), i a més els personatges que hi intervenen exemplifiquen a la perfecció l’actitud de molts catalans (de llengua inicial catalana) que se sotmeten imperativament a la norma sociolingüística, resultant de la dominació espanyola, per la qual cal canviar de llengua quan s’adrecen a uns altres catalans (de llengua inicial castellana) als quals la mateixa dominació ha dificultat i dificulta la integració que seria normal a la llengua del país.

Però també sembla que tothom ha d’haver normalitzat que en la majoria de programes, quan hi ha quatre convidats, periodistes, tertulians o especialistes, sempre n’hi ha d’haver un o dos que parlin castellà. Que potser no hi ha prou tertulians, periodistes o especialistes catalans? Quin grau de confiança genera una persona que fa més de vint anys que viu a Catalunya i que encara no és capaç de mantenir una conversa en català? Que potser és menys intel·ligent que un nouvingut de qualsevol país africà o asiàtic que al cap d’un any parla millor el català que molts catalans? O potser és qüestió de menysteniment i menyspreu envers la llengua catalana com a expressió del no reconeixement d’una nació catalana diferent de l’espanyola? I suposant que sigui aquest segon cas, els hem de donar veu a la televisió pública? [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

De Tuesta a Isla

Jordi Galves

[...] Ahir una política deia per Twitter que xalava molt d’estar en una determinada llista independentista i no vaig poder estalviar-me la resposta. Si el president Tarradellas hagués parlat un català tan deplorable com aquesta respectable senyora, necessàriament hauria proclamat, des del balcó del Palau de la Generalitat, un històric Ciutadans de Catalunya, ja estic aquí. De fet, com que la memòria és feble i la colonització espanyolista és àvida i eficaç d’aquí a uns anys la Viquipèdia i els llibres d’història asseguraran que Josep Tarradellas va dir: Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, ja estic aquí. La norma és aquesta i funciona amb totes les llengües. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Articles dels membres

Nadal i la llengua

Mercè Espuny

Escric això el 24 de desembre, el mateix dia que el meu cosí prim, Josep Maria Arasa Fort, m’ha proposat d’escriure sobre llengua.

I per què? Doncs perquè molta gent diu malament certs mots relacionats amb les festes nadalenques. Permeteu-me que us ho expliqui. Sento a TV3, que la Melero diu “els Nadals” i resulta que en tenim un de sol, com “paraigua” o “gratacel”... En català, un de sol! I celebrem Nadal i Sant Esteve (el protomàrtir, una festa carolíngia), on sona la te (san-tes-te-ve). I la Nit de Nadal (no “Nitbona”), tradicionalment no menjàvem res especial, anàvem a la Missa del Gall, això sí que era important! Amb un fred que pelava! Enguany l’han celebrada a les 8 del vespre… Tot canviat![...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Què diu Vallcorba sobre....

El mal ús de front

Jaume Vallcorba i Rocosa

El català popular de final de segle passat i de començament d’aquest feia servir la paraula castellana frente en unes locucions determinades. Aquells catalans ja sabien que al capdamunt de la cara hi ha el front que en castellà és la frente, però van defugir sempre de traduir aquell frente de les locucions per front, s’adonaven prou que la nostra llengua no ho admetia. [...]

A hores d’ara, però, allò que no feien els nostres pares i avis, transformar aquest frente per front, ho han fet i ho fan alguns maldestres traductors o correctors. Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

Els catalans no seríem res sense la llengua

Vicent Partal

Cada poble, cada nació, cada cultura del món té la seua manera de funcionar, els seus mecanismes de pervivència i cohesió. I això inclou saber i protegir allò que el fa imprescindible i únic. Jo no sé, per exemple, si els kurds podrien continuar essent qui són sense les muntanyes. O si els hebreus podrien continuar essent qui són sense la religió. O encara si els inuits, els èsquims i tota la gent que hi ha més amunt del cercle polar podrien continuar essent qui són sense la neu i el glaç. Però sí que sé i afirme sense cap ombra de dubte que els catalans no seríem res sense la llengua. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys

Carme Vilà Comajoan (GELA)

L’any 1992 estàvem esperançats. Feia anys que en uns quants centres la majoria de classes eren en català, com en els dos primers instituts on vaig ser professora [...] Per tant, semblava que a partir del decret 75/1992 –que, ingenus com som, pensàvem que havíem de complir– aquella interina joveníssima tan progressista en tot menys en l’ús de la llengua pròpia faria les classes en català i que, fins i tot, potser les hi faria aquell professor que veneraven tant pel seu passat antifranquista els col·legues veterans… [...] Fa vint-i-vuit anys, doncs, confiàvem que els quatre repatanis que feien les classes en castellà canviessin d’opinió o, si més no, que es jubilessin aviat. “I d’aquí a pocs anys els professors que arribaran a l’institut ja hauran fet tot l’ensenyament en català!” Santa innocència! [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Què diu Vallcorba sobre...

La llengua i la gramàtica

Cercle Vallcorba

Jaume Vallcorba explicava que, per perfeccionar el francès que havia après en el batxillerat, va fer classes amb una professora nadiua que sovint, damunt els textos que ell redactava, li cridava l’atenció: «Això no es diu així en francès». Ell li demanava: «Quina paraula no és francesa? Quina falta de morfologia o de sintaxi hi ha?» I ella li responia: «No; no n’hi ha cap, de fet, però això que hi voleu dir, en francès no es diu així, sinó d’aquesta altra manera:...» Vallcorba reportava aquesta anècdota viscuda per refermar una de les seves idees centrals: «Una llengua és, doncs, molt més que un vocabulari, una morfologia i una sintaxi. Adonar-nos d’això ens és essencial per a la nostra tasca d’ensenyament».

Per Vallcorba, la llengua transcendeix de molt qualsevol gramàtica, perquè no hi ha cap gramàtica ni cap diccionari que puguin inventariar les frases possibles, que són infinites, o, més ben dit, il·limitades. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Reproduïm aquest article publicat el 2008, perquè ens sembla que continua essent tan vigent ara com aleshores.

Decàleg irreverent per a la defensa del català: el mur

Gerard Furest

Si agafes un diccionari i hi cerques la maleïda paraula, diglòssia, que ja té una sonoritat de prou mal averany, podràs llegir-hi aquesta definició: situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent. Mastega-la. Empassa-te-la. Paeix-la. Definició alternativa, de collita pròpia: ocultació lingúística causada per un baix nivell de consciència o de normalització de la llengua, o ambdues alhora, en forma de còctel Molotov. Adona’t que aquesta paraulota potser no explica tots els nostres mals. No descriu, al cent per cent, el conflicte lingüístic que hi ha als diferents territoris de parla catalana. Però sí que és la clau que pot obrir tant la porta de la tomba que ens ha de sepultar com a poble, com la porta de la gàbia que, via conscienciació lingüística, ens ha d’alliberar. La (refotuda) diglòssia, aquell gran estigma de l’esclau, i de la qual deriven la major part de reflexions d’aquest decàleg, que pretén donar pautes per a anorrear-la [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

Genocidi lingüístic tou i cures pal·liatives

Salvador Cardús

Entre molts, un dels debats recurrents que ens caracteritzen com a país políticament torturat és el de la llengua. Ara hi hem tornat. [...]

No hi faig broma, que consti. Sobretot perquè les dades obtingudes per la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població no permeten fer-n’hi. Reconec que sovint he defensat l’estratègia del “com si”, és a dir, de simular una falsa normalitat [...]

Un dels casos més flagrants d’autoengany és el del suposat èxit de la immersió lingüística a l’escola. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Reproduïm aquest article publicat el 2008, perquè ens sembla que continua essent tan vigent ara com aleshores.

Una escola africana

Albert Sánchez Piñol

[...] És mentida, una farsa col·lectiva. La llei d’immersió lingüística, simplement, no s’aplica. De la vintena llarga de professors que vaig conèixer només una noia tenia moral per fer servir el català. Els altres ni ho intentaven, ni a les aules ni als passadissos. Naturalment, si vostè va a les fondàries de Girona, tots els nens i nenes parlaran català. Però és que això en temps de Franco ja era així. De fet, un té la impressió que sense cap llei en absolut el règim lingüístic de les nostres escoles seria exactament el mateix. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

La llengua de la tele

Antoni Rubio

Tinc accés a 99 canals de televisió. Un total de 85 són en castellà (incloent-hi el 100% dels canals infantils i d’esports), vuit en anglès, dos en francès, un en gallec i un altre reparteix el temps entre l’èuscar i el castellà; els dos restants són en català, la meua llengua, l’idioma en què pense, parle i escric per una combinació d’herència familiar i convicció personal. Dos canals d’un centenar. Dos. Un miserable i esquifit 2% d’una oferta inabastable d’hores infinites d’emissió ininterrompuda de milers de programes de tota mena [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

El català a les Illes, la llengua de l'esforç

Lluís Barceló i Coblijn (GELA)

Any 2020, la llengua catalana i les illes Balears. Per on començam? No cal dir que la situació és lluny de ser positivai molt manco òptima. Amb l’enquesta del 2014 es va aconseguir molta informació, i ací en comentarem una part.

Si la cosa anàs només de “saber català”, aleshores aquest article seria molt breu i encoratjador: [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

L'últim tren de la immersió lingüística

Arnau Rius Llorens

«La legitimitat per inspeccionar l'ús de la llengua a l'escola i revifar la immersió lingüística ha de beure del nivell de català oral de l'alumnat»

He treballat de professor a uns quants instituts de l'àrea metropolitana de Barcelona, la part de Catalunya que sento més meva, i he viscut en primera persona el que tots sabem: la immersió lingüística no s'aplica a bona part del país, especialment en aquelles zones on el català és ja -felicitats a tots!- testimonial als carrers i als Instagrams [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

Llengua catalana: unitat i fragmentació

Bernat Joan i Marí

Per a qualsevol filòleg o lingüista, la qüestió de la unitat de la llengua catalana no presenta cap tipus de dubte. De vegades fins i tot es fan servir termes ultratècnics, com ara «diasistema lingüistic», per referir-se al que comunament es coneix com a llengua. Quan algú diu que existeix un diasistema lingüístic que ocupa un territori que va de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer està dient que, dins aquest espai, s'hi parla una llengua.

Ara bé, la llengua catalana és una llengua molt fragmentada tant pel que fa a la consciència dels parlants com pel que respecta a les situacions legals [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

La consciència lingüística com a amulet

Tina Vallès

Dimarts 24 de novembre a dos quarts i cinc d’onze vaig esclatar. Havia vist imatges d’un programa de la televisió pública estatal escampant mentides sobre la immersió lingüística a Catalunya, havia vist l’alcaldessa de la ciutat on visc passant-se al castellà perquè l’entengués tothom, i feia massa temps que tenia al pap els que vivim cada dia la realitat lingüística de les escoles a la ciutat. I aviso que generalitzo perquè sé que ho puc fer; després de veure les moltíssimes reaccions que encara avui, 48 hores després, provoca la meva tirallonga de tuits sobre el català a l’escola, puc dir que el nostre –el de la nostra escola– no és un cas aïllat. El meu esclat: [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Octuvre

Parlar en català és de mala educació?

El Cercle recomana...

Lèxic de novembre

Maria Cucurull

Repàs de lèxic de novembre… Halloween, Single Day, Shop Local Day, Black friday, Cyber Monday i, finalment, Covid, Covid i Covid. I tot això sense tenir en compte els que parlen en espanyol per arribar a més gent.

Tradicionalment, encetem el novembre entre castanyes i panellets. I no ens enganyem, encara que ho intentem disfressar amb la dolçor del massapà, Tots Sants sempre és una festa més aviat malenconiosa perquè recordar els difunts d’una família és dolorós. Ara bé, la tradició de reflexionar sobre la temporalitat de la vida i honorar els avantpassats familiars ve de lluny, sembla que l’origen prové de ritus celtes. Per altra banda, Joan Amades explica que el costum de portar flors a les tombes dels parents morts és d’origen romà; i posteriorment, en arribar el cristianisme, es van adoptar tots aquests ritus que han romàs fins a dia d’avui.[...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Articles dels membres

Prohibit banyar-se

Jaume Corbera (Universitat de les Illes Balears)

Segurament heu vist qualque vegada un rètol amb aquesta llegenda, normalment a devora un estany, un llac, un safareig, un riu... A mi sempre m’ha sonat estrany: ¿i ara per què no volen que em banyi? Si banyar-se és una activitat saludable i higiènicament necessària! ¿Qui prohibeix a la gent que es banyi? ¿Quines raons té per a fer-ho? Però no és aquesta l’única prohibició que es troba anant pel món: hom pot trobar, per exemple, prohibit fixar (o enganxar/aferrar) cartells, prohibit aparcar/estacionar, prohibit tocar, prohibit encendre foc, prohibit recolzar-se, prohibit tirar fems / llençar brossa, prohibit jugar a pilota, etc. ¿Es pot prohibir aferrar cartells? ¿I aparcar? ¿I tocar? ¿I encendre foc?... ¿No són absurds, aquests rètols? Realment ho són, perquè literalment volen dir allò que és prohibit ho és sempre, en abstracte, fora de context: hom no es pot banyar (mai), hom no pot aferrar cartells (enlloc), hom no pot estacionar (mai ni enlloc), hom no pot tocar (mai res), hom no pot encendre foc (mai)...

Aquests rètols o senyals prohibitius no han aparegut en català fins a època molt (relativament) recent, perquè són una invenció (si es pot dir així) de la societat moderna, quan la circulació de gent arreu arreu ha fet que sorgissin restriccions a la seva mobilitat i a les seves actuacions, i la societat catalana entrà a l’edat moderna amb la seva llengua marginada i prohibida públicament, per la qual cosa els rètols primers, i durant una temporada molt llarga, es publicaven únicament en la llengua de l’Estat (castellà, francès o italià), i mai en català (potser excepte a Andorra,[1] però en qualsevol cas el pes d’Andorra en la generalització pública de la llengua és ínfim). I en el cas dels països catalans sotmesos a Espanya, que és el que conec més, totes aqueixes prohibicions s’hi trobaven escrites en castellà. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

Què passa amb la fonètica del català?

Caterina Alomar

Segur que molts de vosaltres coneixeu algun familiar, amic o conegut que ha anat alguna vegada al logopeda. Però és habitual que la gent no conegui tots els àmbits d’intervenció de la logopèdia. Per això, vull definir breument què és la logopèdia i de que s’encarrega. La logopèdia s’ocupa de la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció dels trastorns de la comunicació humana, manifestats a través del llenguatge oral i escrit, l’audició, la parla la veu i les funcions oro facials. Actualment, atenc majoritàriament a infants i adolescents amb dificultats d’aprenentatge, parla i trastorns de la veu. Moltes de les demandes de les famílies i escoles són per dificultats articulatòries dels infants, que tècnicament anomenam dislàlies. Les dislàlies són alteracions en l’articulació dels sons de la parla. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Fundació Miquel Martí i Pol

Conferència de Josep Maria Virgili I Ortiga

El Cercle recomana...

Interés de la documentació juridicoad-ministrativa antiga per a la història del lèxic català. Els manuals de consells de València

Joaquim Martí Mestre

Els manuals de consells de la ciutat de València, conservats manuscrits a l’Arxiu Municipal de València, són una sèrie documental de gran valor històric i lingüístic. Aquesta sèrie s’estén al llarg de quatre segles durant l’època foral, des del primer llibre que ha arribat fins a nosaltres, que comprén els anys 1306 a 1326, fins al darrer, de 1706 i 1707 [...]. Aquesta llarga continuïtat, unida al fet de tractar-se de documents originals i ben datats, fa que representen una font important per a l’estudi de l’evolució de la llengua catalana en general, i del lèxic en particular, especialment per a l’estudi del lèxic juridicoadministratiu. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Com es deia "toc de queda" genuïnament en català?

Pep Antoni Roig

Des del passat dissabte, les ciutats amb més habitants de França han restringit la mobilitat a la via pública entre les 20.00h i les 06.00h, per bé que el president francès, Emmanuel Macron, va referir-se a aquesta mesura fent servir l'expressió genuïna francesa 'couvre-feu', que té l'origen a l'edat mitjana, quan davant els incendis poc controlats es feia una crida ciutadana a restar a casa durant les hores nocturnes per tal de no apropar-se al foc. L'expressió francesa va provocar que a Itàlia avui es conegui la restricció de la lliure mobilitat ciutadana com a 'coprifuoco', de la mateixa forma que als països anglosaxons es fa servir el terme 'curfew', que etimològicament és un manlleu de 'couvre-feu'. Per quina raó, doncs, a casa nostra no en diem "cobrefoc" dels tocs de queda? [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

El 2021 podrem parlar en català amb la torradora?

Marc Belzunces

Els assistents de veu comencen a ocupar un espai central a la nostra vida digital. Als mòbils, als GPS dels vehicles, rellotges o altaveus intel·ligents, ens hi adrecem cada vegada més amb la veu. De fet, segons les enquestes, un 48% dels ciutadans els fan servir normalment, sobretot a través del mòbil, i el 89% volen poder parlar-los en català. Els catalanoparlants es troben amb una barrera: no poden utilitzar la seva llengua i han d’utilitzar-ne unes altres. Un dèficit estructural que arracona i margina la nostra llengua, i contribueix a la diglòssia i la substitució lingüística. La situació és especialment preocupant en aquells qui depenen d’aquests assistents, com ara cecs, minusvàlids o persones d’edat avançada. Fa poc s’ha sabut que Apple pensa incorporar el català al seu popular assistent Siri, present a la majoria dels seus productes, des dels mòbils i tauletes, fins als rellotges i altaveus intel·ligents. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Panxacontentisme lingüístic

Ivan Solivellas

És sabut que a les xarxes socials tothom s’hi posa i tothom en sap molt. És una font de mestretites, que en diuen, i de setciències. El problema, emperò, és que gairebé sempre reben els mateixos àmbits: la cultura i la llengua. Entre els debats de llengua, sempre hi ha persones que defensen que el català “està prou bé” i, de fet, van més enllà i critiquen els que, dedicant-nos-hi, assenyalam que la situació no és bona, ens agradi més o menys. Aquesta actitud, cada cop majoritària, s’ha denominat panxacontentisme lingüístic, com ha dit Pau Vidal en diferents articles seus. El problema, amb tot, és que no és una cosa de gent desinformada, sinó que el practiquen tot sovint alguns polítics o persones que haurien de tenir una certa informació sobre el tema [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Enriquir TV3 amb el castellà

Bernat Dedéu

[...] Ja vaig escriure fa temps que Ustrell representa una versió interessant i sofisticada de la present i futura rendició nacional, d’aquella nova classe de líders mediàtics i intel·lectuals que, en un cas com el català a TV3, opinaran que la millor forma de tenir cura de la nostra llengua és abraçar el plurilingüisme i no tenir por ni sentir-nos acomplexats de xerrar de tant en tant en castellà per demostrar als espectadors inclinats a sentir-se lluny de La Teva que nosaltres també els estimem. Tothom, fins i tot el mateix Ustrell, coneix perfectament la perversió d’aquesta tesi, no només perquè TV3 va crear-se i només té sentit si la seva eina de base és el català, sinó perquè la seva missió és justament la de normalitzar-lo en un àmbit tan important com l’audiovisual. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Articles dels membres

Botellada

David Casellas i Gispert

Ja hem comentat diverses vegades com els mitjans de comunicació catalans són els principals responsables d’escampar molts castellanismes o incorreccions. Un dels mots amb què sovint ens bombardegen és el castellanisme botellón, sense cap més tradició que el fet de ser usat indiscriminadament fins i tot pels mitjans públics com TV3, pagats entre tots per tal que siguin un model de llengua. I ara, amb les normes imposades per la Covid-19, aquest castellanisme ha tornat a posar-se de moda [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Tribuna oberta

Una bona notícia, però... (13-8-2020)

Joaquim Arenas i Sampera

La incorporació de vuit mil docents és una bona notícia; em permeto, però, de presentar-hi alguns interrogants:

1) D’on sortiran aquests nous mestres? Els contractaran per a fer de mestres o professors o per a ser-ne?

2) Abans de ser incorporats, hom els informarà que Catalunya disposa d’un model propi anomenat “escola catalana en llengua i continguts”? [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer


Entrevistes

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Entrevista a Josep-Anton Fernàndez, professor i activista per la llengua

Jordi Manent

Vostè es considera un nou catalanoparlant o un catalanoparlant d’adopció? Per què?

D’entrada, em considero un catalanoparlant multilingüe. Però efectivament, el català és la meva segona llengua, i és la que he adoptat com a llengua habitual. La distinció entre “nou catalanoparlant” i “catalanoparlant d’adopció” és realment una qüestió de matís: no crec que es pugui dir que soc un “nou” parlant de català, perquè fa quaranta anys que el parlo habitualment; però estrictament parlant no soc un parlant “nadiu”. L’etiqueta “nou parlant” em sembla molt important en el sentit que crea una posició de visibilitat social per a aquelles persones que no tenen el català com a primera llengua; però al mateix temps es podria dir que em fixa en una posició que en realitat és transitòria (com deia abans, no soc gaire “nou”). [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

Matar el català en català

Modernet

Com cada setmana, el català ha tornat a ser un tema de galdosa conversa, i els desesperats defensors de la llengua hem tornat a ser acusats de tota mena d'intoleràncies. Aquest cop, la polèmica ha vingut arran de l'entrevista de l'exconsellera Vilallonga al FAQS: el canvi de llengua, l'ús del català a TV3, la idoneïtat o no d'alertar de segons quines tendències, etc. Res nou.

El cas és que tot plegat ha estat prou atractiu per a la colla afamada de sempre. Han sortit, fidels a la crida de la natura, i han començat a gesticular sobre la precària situació del castellà a Catalunya i sobre el maltractament que rep aquesta tremolosa llengua a la televisió pública catalana [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer


El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

El procés de bilingüització a Catalunya en el segle XX a partir de testimonis orals

Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló

Aquest article presenta els primers resultats d’una recerca que ha donat veu a cinquanta-cinc testimonis, nascuts abans de 1930, que relaten en primera persona com i quan van adquirir el castellà. L’escola es revela com una peça clau per entendre l’èxit del procés, tot i que la competència oral de la majoria dels informants va romandre molt feble fins a l’arribada del franquisme. Abans de la dictadura, el castellà era bàsicament una llengua acadèmica per als entrevistats i eren pocs els contextos informals que trobaven per parlar-la. Els entrevistats també expliquen com van percebre el procés de bilingüització: paral·lelament als que ho van viure com un fet natural [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Entrevistes

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

Carme Junyent: "El bilingüisme mata el català i el multilingüisme el salva"

Andreu Barnils Adiva Koenigsberg

Entrevista a la lingüista sobre el seu darrer llibre El futur del català depèn de tu.

Punts forts del català?

—Per mi, el més important, és la gent que no té el català com a llengua d’origen i en canvi l’han incorporat. Els nous parlants. Si mires les enquestes d’usos, el percentatge de persones que s’identifiquen amb el català sempre és més alt que el de persones que tenen el català com a llengua d’origen. Això és estranyíssim. Passa en poquíssimes llengües subordinades. Normalment la gent adquireix llengües dominants. El punt fort doncs, és que hi ha molta gent que ha incorporat el català. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Articles dels membres

La normalització del català a les Balears no és més que un somni (i III)

Jaume Corbera Pou

[...] Si escoltau amb atenció el parlar que ens transmeten les poques emissores de ràdio i televisió que a les Balears emeten en català i els polítics que normalment hi parlen, en català, i si llegiu la poca premsa en català que s’hi publica –i fins i tot si llegiu les obres dels escriptors més moderns, amb excepcions– us temereu que, tant si pretenen fer servir un registre col·loquial com si en pretenen fen servir un de més formal, el parlar que en resulta és molt diferent del corresponent que usen per ventura encara les generacions més majors o de la que usaven els nostres brillants escriptors de les generacions de fins a mitjan segle XX. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

La normalització del català a les Balears no és més que un somni (II)

Jaume Corbera Pou

A part del decret de mínims (tanmateix, ben poc ambiciós, com mostra el nom) i de la creació d’IB3, només una altra conseqüència teòricament (i en aquest cas, també pràcticament) positiva per a la llengua ha tengut la llunyana LNL: la fixació de la toponímia oficial en català i l’obligatorietat de posar, almenys, en català els indicadors de carretera, una de les poques prescripcions que fins i tot en temps del PP més retrògrad s’ha complit. (Estranyament, però, fa pocs anys a l’autopista MA-19 i a l'autovia M-30 varen canviar els rètols que indicaven la sortida cap al Coll d’en Rabassa per uns altres que indiquen, simplement, Es Coll. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

La normalització del català a les Balears no és més que un somni (I)

Jaume Corbera Pou

Aquestes setmanes de confinament ens han duit, inevitablement, una allau d’informació i una necessitat vital de notícies [...] Tantes d’hores, tants de dies i tantes de setmanes pendents dels mitjans han provocat a qui firma aquest escrit, i potser també a altres persones, un interès especial per la llengua sentida i llegida en aquests mitjans, una inquietud per esbrinar fins a quin punt el suposat procés de normalització lingüística del català a les Balears que diuen que existeix és una realitat. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Locals sense aforament

Jaume Corbera Pou

Amb aquesta història del confinament, primer, i del desconfinament, després, ha sorgit la necessitat de referir-se a la quantitat de gent que cap a dins un local o a un espai delimitat, per a regular-la com a mesura de protecció contra el contagi.

En castellà d’això en diuen el aforo:

2. m. Número máximo autorizado de personas que puede admitir un recinto destinado a espectáculos u otros actos públicos. (DLE - RAE)

I així ho podem llegir i sentir abundosament als mitjans de comunicació espanyols d’aquests dies, en què es parla de limitar a un percentatge entre el 30 i el 50 % el nombre màxim de persones a determinats locals o espais [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

El rearmament lingüístic que ens cal

Gerard Furest Dalmau

Si fem una anàlisi retrospectiva del paper que la llengua ha tingut en el procés de reconstrucció nacional català, podem dir que aquest ha estat molt rellevant, fins i tot troncal, des de l’any 1980, data en què es constitueix el primer govern de Jordi Pujol i que podríem marcar com a inici de facto de l’autonomia, fins al 2010, data que molts assenyalen com a inici del Procés arran de la multitudinària manifestació que tenia per lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Així ho testimonia tot el corpus legal pensat per a protegir i promocionar l’ús del català, començant per la Llei de Normalització Lingüistica (1983), que a l’àmbit de l’ensenyament va tenir la immersió lingüística com a derivada, i continuant amb la llei de Política Lingüistica 1/98 (1998), que va ser concebuda com una millora i ampliació de la primera i que va regular, entre d’altres, l’ús de la llengua en la retolació privada. Ambdues, per cert, aprovades per una amplíssima majoria parlamentària de signe divers, la qual cosa evidencia el gran consens que hi havia en aquesta qüestió. [...] Cliqueu ací per llegir el text