www.cerclevallcorba.cat Actualització 7-5-2021
Davantal
Els apàtics i insensibles de la llengua
Cercle Vallcorba
Aquest mes de febrer TV3 ha dedicat un programa de la sèrie Planta baixa a parlar de les persones que, preocupades per la correcció i genuïnitat de la llengua del país, fan freqüents piulades advertint de la incorrecció i inadequació d’allò que qualcú ha dit o escrit. Naturalment, qui fa això és perquè es considera capacitat en la matèria i perquè troba que té motius per a fer-ho, motius de caràcter general (la inseguretat i el desconeixement de la llengua de què és afectada moltíssima de gent, tant per no haver-la estudiada mai com per haver-la estudiada poc o malament) o de caràcter particular (la tria voluntària de determinades persones, sobretot professionals dels mitjans de comunicació, de fer servir expressions i paraules que contravenen les normes o no són gens genuïnes).
A un país normal orgullós de la seva llengua segurament aquestes persones correctores no tindrien gaire presència social, simplement pel fet que l’ús públic de la llengua (que és l’objecte de preocupació), i sobretot en registres d’una mínima formalitat, s’adequaria als patrons tradicionals basats o bé en la institució normativa (si n’hi hagués) o bé en la tradició marcada per usuaris de prestigi reconegut (escriptors, professors, presentadors, actors...; professionals de la llengua o amb la llengua com a mitjà, en definitiva). Però a un país que desgraciadament no és normal en res, i molt menys en la llengua, com el nostre, que hi hagi persones que es preocupen públicament per la correcció lingüística i intenten mantenir-ne la dignitat i particularitat, hauria de ser un servei extraordinari pel qual tothom els hauria d’estar agraït [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Models lingüístics de pa sucat amb oli
David Casellas i Gispert
A les escoles i instituts hi ha un problema greu amb l'ús i la coneixença de la llengua catalana. Si bé s'ha aconseguit que no hi hagi ningú que no l'entengui, sovint els alumnes només veuen el català com una llengua acadèmica que ja no cal fer servir en cap més espai. Fins i tot els professors de català ens trobem que, malgrat que tots els alumnes fan els exercicis, ex- posicions orals, treballs i exàmens en català, la interacció amb els altres alumnes de la classe no sempre és en català. I ja no parlem de la llengua dominant al pati! Però a més, el català que es fa servir, com més va, més interferit està pel castellà. La major part dels professors ja han renunciat a corregir-los l'ús incorrecte dels verbs sentiri escoltar, dels verbs pronominals, dels nombrosos castellanismes... [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
Dos mons a les aules
Rudolf Ortega
Ja passa, ha passat sempre, que a la universitat els estudiants vagin per una banda i les estructures de poder per una altra, i recentment ens ho hem trobat amb sengles comunicats que, a tomb de la llengua a les aules, revelen l’existència de dues realitats paral·leles. Dèiem en un article de fa uns mesos (“S’ha acabat el ‘brécol’”) que si hi havia hagut una bona notícia amb relació al canvi de llengua a les aules (recordem-ho, allò d’anunciar una classe en català però passar-se al castellà a demanda d’un sol alumne), era la pèrdua d’acomplexament dels estudiants ensarronats i l’increment exponencial de les queixes per vulneració de drets lingüístics. Amb la intervenció del Síndic de Greuges i tot. Doncs bé, mesos després, sembla que alumnes i universitats visquin en mons diferents. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana
La recuperació de la normalitat d'una llengua no es frena per l'acció dels que no la volen, sinó per la inacció dels que diuen que la volen
Tomeu Martí
Aquest dijous, 29 d'abril de 2021, s'han complit 35 anys de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística per part del Parlament de les Illes Balears.
L'Obra Cultural Balear ha fet pública una declaració que, lògicament, subscrivim de dalt a baix i que ens deixa poc marge per afegir res de nou.
35 anys són molts anys, temps més que suficient per generar canvis i dinàmiques polítiques i socials diferents. Però, tristament, el balanç que hem de fer és altament negatiu. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Tribuna oberta
La llei Molac a l'Estat francès
Elena Gual (Escola Pública Arrels -Vernet)
El 8 d’abril, l’Assemblea Nacional francesa va adoptar definitivament i sense modificacions la proposta de llei per 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions. El text havia estat dipositat el 30 de desembre pel diputat bretó Pau Molac i alguns diputats. Havia estat aprovada en primera lectura, amb modificacions, per l’Assemblea Nacional el 13 de febrer de 2020 i pel Senat el 10 de desembre de 2020.
La proposta de llei té per doble objectiu protegir i promoure el patrimoni immaterial i la diversitat cultural de les llengües «regionals». Es considera que actualment n’hi hauria una vintena a tot l’estat francès.
El text reconeix l’existència d’un patrimoni lingüístic format per la llengua francesa i les llengües «regionals». Inclou també la contribució de l’estat i de les col·lectivitats locals per a promoure l’ensenyament, la difusió i la valorització d’aquestes llengües que tindran un estatut legal de «tresor nacional». Significa que els documents antics, les gravacions, etc. tindran un règim particular de protecció. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Què diu Vallcorba sobre...
Descuidar-se, oblidar, deixar-se
Cercle Vallcorba
En la seva extensa obra pedagògica, Jaume Vallcorba es val de tota mena de procediments i recursos. En el cas que veurem, després de proposar un exemple, l'esprem fins a treure'n tot el suc, ens convida a la reflexió i, a partir d’una anècdota intranscendent, salta a una lliçó de llengua esquitxada d'uns consells de normalitat cívica en punts que els catalans solem negligir.
«Havíem tingut una reunió i, un cop acabada, vam observar que algú que ja se n’havia anat s’havia descuidat les ulleres damunt la taula. Juntament amb un company les recollírem i les dipositàrem a les mans del porter perquè les lliurés a qui les reclamés com a seves.
»El meu company diu al porter parlant-hi en castellà, amb aquest mal vici que tenim els catalans de subordinar-nos a Catalunya a la llengua de l’interlocutor:
»—Le reclamarán estas gafas que alguien de la reunión se las ha descuidado.
»—Querrá usted decir que alguien las ha olvidado —va replicar el porter corregint el meu company.
»—És que el meu company ha dit res malament? —vaig inquirir al porter.
»—No ha hablado ni bien ni mal. Lo que ha ocurrido es que no ha hablado en castellano. Lo ha mezclado de catalán, que yo estoy acostumbrado a entender, y por eso lo he comprendido.»
Observació marginal, però lliçó clara de comportament lingüístic que no demana comentari: «aquest mal vici que tenim els catalans de subordinar-nos a Catalunya a la llengua de l’interlocutor». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana...
Rodar en català: ombres i llum
Bernat Salvà
“Hi ha guions escrits en català que estem fent en castellà perquè sigui més fàcil trobar finançament.” El productor independent Tono Folguera (Lastor Media) parla de les dificultats de rodar cinema en català, i posa com a exemple alguns projectes que ha produït que es podrien haver fet en la nostra llengua, com ara Libertad, òpera prima de Clara Roquet, i Mediterráneo, de Marcel Barrena. Libertad era un guió escrit en català. Mediterráneo, film inspirat en la vida d’Òscar Camps, fundador d’Open Arms, té 4 milions de pressupost i s’ha escrit el guió directament en castellà, perquè era impensable trobar aquests diners per fer-la en català, tot i que els personatges reals el parlen. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.La supervivència de la llengua té dues cares
Jordi Badia i Pujol
[...] Què es pot fer perquè el nombre de parlants no minvi? Sembla que el pinyol del problema ja l’hem localitzat: molta gent que sap parlar català, que hi té prou destresa per a comunicar-s’hi, no ho fa pas sempre, no aprofita totes les avinenteses per a mantenir la llengua viva. Hi ha qui deixa de parlar-lo al carrer, hi ha qui no en fa ús a la feina, hi ha qui hi renuncia a l’institut… És una actitud vital –o més aviat letal–, conscient o inconscient, voluntària o involuntària, que implica dimitir de llengua: “Jo sé castellà, l’altre no parla català –o no el parla amb fluïdesa, o no sé si el parla, però per si de cas–, doncs no em costa gens d’adaptar-m’hi perquè tots dos parlem igual. Així evito un distanciament innecessari.” [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Articles dels membres
Anàlisi de la GEIEC 3. Ésser i estar
David Casellas i Gispert
En aquest treball analitzarem el capítol de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC §18) i de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC § 22), dedicat a la predicació no verbal i als usos dels verbs ésser i estar en les oracions copulatives.
L’ús dels verbs ésser i estar, tot i que la GIEC i la GEIEC basen la seva explicació en els tipus de construccions en què poden aparèixer, en realitat solament depèn del valor semàntic. Per tant, caldria estudiar l’ús d’aquests verbs no tant en funció del tipus de construccions en què apareixen sinó dels valors semàntics que adopten. Només si tenim en compte això podrem explicar-ne l’ús i els tipus de construccions en què apareixen. Així, el verb ésser té valor existencial o presencial i sempre es pot relacionar amb alguna manera d’existir, tant si és existir o fer-se present amb alguna qualitat, com existir o fer-se present en algun lloc: [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El 'lo' neutre o la mandra de concretar
Jordi Badia i Pujol
El “lo neutre” és un veritable maldecap per als professionals de la llengua. Se n’han escrit opinions de tota mena, hom hi ha dedicat capítols sencers de llibres de gramàtica i fins i tot ha estat matèria de tractats extensos. Segurament el més seriós és el que es titula L’anomenat “lo neutre”. L’expressió de l’abstracció en català: una aproximació diacrònica, del doctor Josep Martines, professor de la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. En quatre-centes pàgines, s’hi buiden i s’hi analitzen una gran quantitat de texts antics, completats amb fragments actuals extrets del llenguatge oral. L’autor observa l’evolució del fenomen i n’extreu unes conclusions clares. Així mateix, aquest aspecte fou tractat, per exemple, pel gramàtic Jaume Vallcorba i Rocosa (1920-2010) [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Entrevista
Jem Cabanes: "Que tinguem tanta por d'ésser qui som, és ben bé la marca de l'esclau"
Assumpció Maresma i Adiva Koenigsberg
Jem Cabanes (la Pobla de Lillet, 1942), a set anys feia de vaquer per poder menjar. A deu es va moure per anar al seminari de Balaguer, d’amagat de sa mare, i després al dels caputxins d’Igualada. Sense els caputxins no seria res, diu. Ha passat la vida corregint i ha fet traduccions d’obres de ficció i no-ficció. Per fer-ne una descripció completa he d’afegir-hi que sobretot és un savi i un home digne. Fuig de l’ostentació del seu saber com de les ortigues, potser pel seu passat franciscà o perquè detesta la frivolitat. [...]
—Llengua o república?
—Llengua! Una república catalana parlant castellà quina solta té? Seria el finis Cataloniae. Si ens volen assassinar, que ens assassinin, però fer-ho nosaltres mateixos, no. Som catalans i volem perviure, o sia mantenir la nostra cultura. I la nostra cultura, la conforma el català. Però que tinguem tanta por d’ésser qui som és ben bé la marca de l’esclau.
—Així de cru?
— Mireu, ‘català’ no deriva de ‘Catalunya’, sinó ‘Catalunya’ de ‘català’. Al revés de ‘espanyol’, que deriva d’Espanya, o ‘francès’, de França. I això ja és significatiu. Perquè no és pas el nom del país que ens identifica, sinó el d’una gent. I què la identifica, aquesta gent? Uns trets físics? Un accident territorial? No, un parlar. És la llengua que, originàriament, ens identifica de cara enfora i que ens fa poble de cara endins. Per això ha estat i és tan important. I el temps m’ha fet veure, més d’una vegada, que si comences aigualint la llengua acabes negant el país. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.De Tuesta a Isla
Jordi Galves
[...] Ahir una política deia per Twitter que xalava molt d’estar en una determinada llista independentista i no vaig poder estalviar-me la resposta. Si el president Tarradellas hagués parlat un català tan deplorable com aquesta respectable senyora, necessàriament hauria proclamat, des del balcó del Palau de la Generalitat, un històric Ciutadans de Catalunya, ja estic aquí. De fet, com que la memòria és feble i la colonització espanyolista és àvida i eficaç d’aquí a uns anys la Viquipèdia i els llibres d’història asseguraran que Josep Tarradellas va dir: Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, ja estic aquí. La norma és aquesta i funciona amb totes les llengües. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle Vallcorba recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Dos reptes que Catalunya ha d'afrontar
Jordi Martí Monllau
En un article aparegut, fa ja unes quantes setmanes, en un diari de Barcelona (el nom del qual, ara, no cal esmentar), en què es tractava el tema de la reunió que, via telemàtica, havien celebrat diversos grups polítics [...], els seus redactors van trobar oportú de parlar d’”extrema dreta independentista” en el titular, i aclarir tot seguit, en el subtítol que l’acompanyava, que almenys un dels grups així (des)qualificats proposava en el seu programa «limitar la immigració i fer del català l’única llengua oficial», dues idees que, d’aquesta manera, passaven a aparèixer decididament lligades a l’extremisme ultra i, en conseqüència, criminalitzades a ulls dels ciutadans de bé.
Reconec que el titular i el subtítol no em van sorprendre, sobretot pel que fa a la referència a l’oficialitat única de la llengua catalana. En aquest punt és fàcilment constatable que ja fa temps que estan normalitzades, fins a esdevenir hegemòniques en el discurs polític i en la consciència ―inconsciència?― col·lectiva del país, les idees difoses per aquell grup ―en aquest cas liberal i moderat, per descomptat― anomenat Ciudadanos-Partido de la Ciudadania, que consideren inconcebible que a la llengua catalana li pugui correspondre, en el seu domini històric, el mateix estatut que al castellà se li reconeix al seu propi i que, per tant, els catalanoparlants, a Catalunya, puguin arribar a ser titulars dels mateixos drets lingüístics que, per contra, els són reconeguts als castellanoparlants a les Castelles (a totes elles i, de fet, més enllà). Efectivament, aquesta equiparació hauria esdevingut tan inimaginable per al gruix dels catalans que pensar-la, i encara més proposar-la, resultaria excèntric (des-centrat) i propi extremista. Tenim tan assimilat i naturalitzat que no som lingüísticament iguals, que considerar-nos-hi ens xoca i esgarrifa. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Articles dels membres
Nadal i la llengua
Mercè Espuny
Escric això el 24 de desembre, el mateix dia que el meu cosí prim, Josep Maria Arasa Fort, m’ha proposat d’escriure sobre llengua.
I per què? Doncs perquè molta gent diu malament certs mots relacionats amb les festes nadalenques. Permeteu-me que us ho expliqui. Sento a TV3, que la Melero diu “els Nadals” i resulta que en tenim un de sol, com “paraigua” o “gratacel”... En català, un de sol! I celebrem Nadal i Sant Esteve (el protomàrtir, una festa carolíngia), on sona la te (san-tes-te-ve). I la Nit de Nadal (no “Nitbona”), tradicionalment no menjàvem res especial, anàvem a la Missa del Gall, això sí que era important! Amb un fred que pelava! Enguany l’han celebrada a les 8 del vespre… Tot canviat![...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Què diu Vallcorba sobre....
El mal ús de front
Jaume Vallcorba i Rocosa
El català popular de final de segle passat i de començament d’aquest feia servir la paraula castellana frente en unes locucions determinades. Aquells catalans ja sabien que al capdamunt de la cara hi ha el front que en castellà és la frente, però van defugir sempre de traduir aquell frente de les locucions per front, s’adonaven prou que la nostra llengua no ho admetia. [...]
A hores d’ara, però, allò que no feien els nostres pares i avis, transformar aquest frente per front, ho han fet i ho fan alguns maldestres traductors o correctors. Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.Els catalans no seríem res sense la llengua
Vicent Partal
Cada poble, cada nació, cada cultura del món té la seua manera de funcionar, els seus mecanismes de pervivència i cohesió. I això inclou saber i protegir allò que el fa imprescindible i únic. Jo no sé, per exemple, si els kurds podrien continuar essent qui són sense les muntanyes. O si els hebreus podrien continuar essent qui són sense la religió. O encara si els inuits, els èsquims i tota la gent que hi ha més amunt del cercle polar podrien continuar essent qui són sense la neu i el glaç. Però sí que sé i afirme sense cap ombra de dubte que els catalans no seríem res sense la llengua. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys
Carme Vilà Comajoan (GELA)
L’any 1992 estàvem esperançats. Feia anys que en uns quants centres la majoria de classes eren en català, com en els dos primers instituts on vaig ser professora [...] Per tant, semblava que a partir del decret 75/1992 –que, ingenus com som, pensàvem que havíem de complir– aquella interina joveníssima tan progressista en tot menys en l’ús de la llengua pròpia faria les classes en català i que, fins i tot, potser les hi faria aquell professor que veneraven tant pel seu passat antifranquista els col·legues veterans… [...] Fa vint-i-vuit anys, doncs, confiàvem que els quatre repatanis que feien les classes en castellà canviessin d’opinió o, si més no, que es jubilessin aviat. “I d’aquí a pocs anys els professors que arribaran a l’institut ja hauran fet tot l’ensenyament en català!” Santa innocència! [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Què diu Vallcorba sobre...
La llengua i la gramàtica
Cercle Vallcorba
Jaume Vallcorba explicava que, per perfeccionar el francès que havia après en el batxillerat, va fer classes amb una professora nadiua que sovint, damunt els textos que ell redactava, li cridava l’atenció: «Això no es diu així en francès». Ell li demanava: «Quina paraula no és francesa? Quina falta de morfologia o de sintaxi hi ha?» I ella li responia: «No; no n’hi ha cap, de fet, però això que hi voleu dir, en francès no es diu així, sinó d’aquesta altra manera:...» Vallcorba reportava aquesta anècdota viscuda per refermar una de les seves idees centrals: «Una llengua és, doncs, molt més que un vocabulari, una morfologia i una sintaxi. Adonar-nos d’això ens és essencial per a la nostra tasca d’ensenyament».
Per Vallcorba, la llengua transcendeix de molt qualsevol gramàtica, perquè no hi ha cap gramàtica ni cap diccionari que puguin inventariar les frases possibles, que són infinites, o, més ben dit, il·limitades. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Reproduïm aquest article publicat el 2008, perquè ens sembla que continua essent tan vigent ara com aleshores.Decàleg irreverent per a la defensa del català: el mur
Gerard Furest
Si agafes un diccionari i hi cerques la maleïda paraula, diglòssia, que ja té una sonoritat de prou mal averany, podràs llegir-hi aquesta definició: situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent. Mastega-la. Empassa-te-la. Paeix-la. Definició alternativa, de collita pròpia: ocultació lingúística causada per un baix nivell de consciència o de normalització de la llengua, o ambdues alhora, en forma de còctel Molotov. Adona’t que aquesta paraulota potser no explica tots els nostres mals. No descriu, al cent per cent, el conflicte lingüístic que hi ha als diferents territoris de parla catalana. Però sí que és la clau que pot obrir tant la porta de la tomba que ens ha de sepultar com a poble, com la porta de la gàbia que, via conscienciació lingüística, ens ha d’alliberar. La (refotuda) diglòssia, aquell gran estigma de l’esclau, i de la qual deriven la major part de reflexions d’aquest decàleg, que pretén donar pautes per a anorrear-la [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.Genocidi lingüístic tou i cures pal·liatives
Salvador Cardús
Entre molts, un dels debats recurrents que ens caracteritzen com a país políticament torturat és el de la llengua. Ara hi hem tornat. [...]
No hi faig broma, que consti. Sobretot perquè les dades obtingudes per la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població no permeten fer-n’hi. Reconec que sovint he defensat l’estratègia del “com si”, és a dir, de simular una falsa normalitat [...]
Un dels casos més flagrants d’autoengany és el del suposat èxit de la immersió lingüística a l’escola. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Reproduïm aquest article publicat el 2008, perquè ens sembla que continua essent tan vigent ara com aleshores.Una escola africana
Albert Sánchez Piñol
[...] És mentida, una farsa col·lectiva. La llei d’immersió lingüística, simplement, no s’aplica. De la vintena llarga de professors que vaig conèixer només una noia tenia moral per fer servir el català. Els altres ni ho intentaven, ni a les aules ni als passadissos. Naturalment, si vostè va a les fondàries de Girona, tots els nens i nenes parlaran català. Però és que això en temps de Franco ja era així. De fet, un té la impressió que sense cap llei en absolut el règim lingüístic de les nostres escoles seria exactament el mateix. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.La llengua de la tele
Antoni Rubio
Tinc accés a 99 canals de televisió. Un total de 85 són en castellà (incloent-hi el 100% dels canals infantils i d’esports), vuit en anglès, dos en francès, un en gallec i un altre reparteix el temps entre l’èuscar i el castellà; els dos restants són en català, la meua llengua, l’idioma en què pense, parle i escric per una combinació d’herència familiar i convicció personal. Dos canals d’un centenar. Dos. Un miserable i esquifit 2% d’una oferta inabastable d’hores infinites d’emissió ininterrompuda de milers de programes de tota mena [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.El català a les Illes, la llengua de l'esforç
Lluís Barceló i Coblijn (GELA)
Any 2020, la llengua catalana i les illes Balears. Per on començam? No cal dir que la situació és lluny de ser positivai molt manco òptima. Amb l’enquesta del 2014 es va aconseguir molta informació, i ací en comentarem una part.
Si la cosa anàs només de “saber català”, aleshores aquest article seria molt breu i encoratjador: [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.L'últim tren de la immersió lingüística
Arnau Rius Llorens
«La legitimitat per inspeccionar l'ús de la llengua a l'escola i revifar la immersió lingüística ha de beure del nivell de català oral de l'alumnat»
He treballat de professor a uns quants instituts de l'àrea metropolitana de Barcelona, la part de Catalunya que sento més meva, i he viscut en primera persona el que tots sabem: la immersió lingüística no s'aplica a bona part del país, especialment en aquelles zones on el català és ja -felicitats a tots!- testimonial als carrers i als Instagrams [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.Llengua catalana: unitat i fragmentació
Bernat Joan i Marí
Per a qualsevol filòleg o lingüista, la qüestió de la unitat de la llengua catalana no presenta cap tipus de dubte. De vegades fins i tot es fan servir termes ultratècnics, com ara «diasistema lingüistic», per referir-se al que comunament es coneix com a llengua. Quan algú diu que existeix un diasistema lingüístic que ocupa un territori que va de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer està dient que, dins aquest espai, s'hi parla una llengua.
Ara bé, la llengua catalana és una llengua molt fragmentada tant pel que fa a la consciència dels parlants com pel que respecta a les situacions legals [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.La consciència lingüística com a amulet
Tina Vallès
Dimarts 24 de novembre a dos quarts i cinc d’onze vaig esclatar. Havia vist imatges d’un programa de la televisió pública estatal escampant mentides sobre la immersió lingüística a Catalunya, havia vist l’alcaldessa de la ciutat on visc passant-se al castellà perquè l’entengués tothom, i feia massa temps que tenia al pap els que vivim cada dia la realitat lingüística de les escoles a la ciutat. I aviso que generalitzo perquè sé que ho puc fer; després de veure les moltíssimes reaccions que encara avui, 48 hores després, provoca la meva tirallonga de tuits sobre el català a l’escola, puc dir que el nostre –el de la nostra escola– no és un cas aïllat. El meu esclat: [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Octuvre
Parlar en català és de mala educació?
El Cercle recomana...
Lèxic de novembre
Maria Cucurull
Repàs de lèxic de novembre… Halloween, Single Day, Shop Local Day, Black friday, Cyber Monday i, finalment, Covid, Covid i Covid. I tot això sense tenir en compte els que parlen en espanyol per arribar a més gent.
Tradicionalment, encetem el novembre entre castanyes i panellets. I no ens enganyem, encara que ho intentem disfressar amb la dolçor del massapà, Tots Sants sempre és una festa més aviat malenconiosa perquè recordar els difunts d’una família és dolorós. Ara bé, la tradició de reflexionar sobre la temporalitat de la vida i honorar els avantpassats familiars ve de lluny, sembla que l’origen prové de ritus celtes. Per altra banda, Joan Amades explica que el costum de portar flors a les tombes dels parents morts és d’origen romà; i posteriorment, en arribar el cristianisme, es van adoptar tots aquests ritus que han romàs fins a dia d’avui.[...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Articles dels membres
Prohibit banyar-se
Jaume Corbera (Universitat de les Illes Balears)
Segurament heu vist qualque vegada un rètol amb aquesta llegenda, normalment a devora un estany, un llac, un safareig, un riu... A mi sempre m’ha sonat estrany: ¿i ara per què no volen que em banyi? Si banyar-se és una activitat saludable i higiènicament necessària! ¿Qui prohibeix a la gent que es banyi? ¿Quines raons té per a fer-ho? Però no és aquesta l’única prohibició que es troba anant pel món: hom pot trobar, per exemple, prohibit fixar (o enganxar/aferrar) cartells, prohibit aparcar/estacionar, prohibit tocar, prohibit encendre foc, prohibit recolzar-se, prohibit tirar fems / llençar brossa, prohibit jugar a pilota, etc. ¿Es pot prohibir aferrar cartells? ¿I aparcar? ¿I tocar? ¿I encendre foc?... ¿No són absurds, aquests rètols? Realment ho són, perquè literalment volen dir allò que és prohibit ho és sempre, en abstracte, fora de context: hom no es pot banyar (mai), hom no pot aferrar cartells (enlloc), hom no pot estacionar (mai ni enlloc), hom no pot tocar (mai res), hom no pot encendre foc (mai)...
Aquests rètols o senyals prohibitius no han aparegut en català fins a època molt (relativament) recent, perquè són una invenció (si es pot dir així) de la societat moderna, quan la circulació de gent arreu arreu ha fet que sorgissin restriccions a la seva mobilitat i a les seves actuacions, i la societat catalana entrà a l’edat moderna amb la seva llengua marginada i prohibida públicament, per la qual cosa els rètols primers, i durant una temporada molt llarga, es publicaven únicament en la llengua de l’Estat (castellà, francès o italià), i mai en català (potser excepte a Andorra,[1] però en qualsevol cas el pes d’Andorra en la generalització pública de la llengua és ínfim). I en el cas dels països catalans sotmesos a Espanya, que és el que conec més, totes aqueixes prohibicions s’hi trobaven escrites en castellà. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.Què passa amb la fonètica del català?
Caterina Alomar
Segur que molts de vosaltres coneixeu algun familiar, amic o conegut que ha anat alguna vegada al logopeda. Però és habitual que la gent no conegui tots els àmbits d’intervenció de la logopèdia. Per això, vull definir breument què és la logopèdia i de que s’encarrega. La logopèdia s’ocupa de la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció dels trastorns de la comunicació humana, manifestats a través del llenguatge oral i escrit, l’audició, la parla la veu i les funcions oro facials. Actualment, atenc majoritàriament a infants i adolescents amb dificultats d’aprenentatge, parla i trastorns de la veu. Moltes de les demandes de les famílies i escoles són per dificultats articulatòries dels infants, que tècnicament anomenam dislàlies. Les dislàlies són alteracions en l’articulació dels sons de la parla. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Fundació Miquel Martí i Pol
Conferència de Josep Maria Virgili I Ortiga
El Cercle recomana...
Interés de la documentació juridicoad-ministrativa antiga per a la història del lèxic català. Els manuals de consells de València
Joaquim Martí Mestre
Els manuals de consells de la ciutat de València, conservats manuscrits a l’Arxiu Municipal de València, són una sèrie documental de gran valor històric i lingüístic. Aquesta sèrie s’estén al llarg de quatre segles durant l’època foral, des del primer llibre que ha arribat fins a nosaltres, que comprén els anys 1306 a 1326, fins al darrer, de 1706 i 1707 [...]. Aquesta llarga continuïtat, unida al fet de tractar-se de documents originals i ben datats, fa que representen una font important per a l’estudi de l’evolució de la llengua catalana en general, i del lèxic en particular, especialment per a l’estudi del lèxic juridicoadministratiu. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Com es deia "toc de queda" genuïnament en català?
Pep Antoni Roig
Des del passat dissabte, les ciutats amb més habitants de França han restringit la mobilitat a la via pública entre les 20.00h i les 06.00h, per bé que el president francès, Emmanuel Macron, va referir-se a aquesta mesura fent servir l'expressió genuïna francesa 'couvre-feu', que té l'origen a l'edat mitjana, quan davant els incendis poc controlats es feia una crida ciutadana a restar a casa durant les hores nocturnes per tal de no apropar-se al foc. L'expressió francesa va provocar que a Itàlia avui es conegui la restricció de la lliure mobilitat ciutadana com a 'coprifuoco', de la mateixa forma que als països anglosaxons es fa servir el terme 'curfew', que etimològicament és un manlleu de 'couvre-feu'. Per quina raó, doncs, a casa nostra no en diem "cobrefoc" dels tocs de queda? [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
El 2021 podrem parlar en català amb la torradora?
Marc Belzunces
Els assistents de veu comencen a ocupar un espai central a la nostra vida digital. Als mòbils, als GPS dels vehicles, rellotges o altaveus intel·ligents, ens hi adrecem cada vegada més amb la veu. De fet, segons les enquestes, un 48% dels ciutadans els fan servir normalment, sobretot a través del mòbil, i el 89% volen poder parlar-los en català. Els catalanoparlants es troben amb una barrera: no poden utilitzar la seva llengua i han d’utilitzar-ne unes altres. Un dèficit estructural que arracona i margina la nostra llengua, i contribueix a la diglòssia i la substitució lingüística. La situació és especialment preocupant en aquells qui depenen d’aquests assistents, com ara cecs, minusvàlids o persones d’edat avançada. Fa poc s’ha sabut que Apple pensa incorporar el català al seu popular assistent Siri, present a la majoria dels seus productes, des dels mòbils i tauletes, fins als rellotges i altaveus intel·ligents. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Panxacontentisme lingüístic
Ivan Solivellas
És sabut que a les xarxes socials tothom s’hi posa i tothom en sap molt. És una font de mestretites, que en diuen, i de setciències. El problema, emperò, és que gairebé sempre reben els mateixos àmbits: la cultura i la llengua. Entre els debats de llengua, sempre hi ha persones que defensen que el català “està prou bé” i, de fet, van més enllà i critiquen els que, dedicant-nos-hi, assenyalam que la situació no és bona, ens agradi més o menys. Aquesta actitud, cada cop majoritària, s’ha denominat panxacontentisme lingüístic, com ha dit Pau Vidal en diferents articles seus. El problema, amb tot, és que no és una cosa de gent desinformada, sinó que el practiquen tot sovint alguns polítics o persones que haurien de tenir una certa informació sobre el tema [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Enriquir TV3 amb el castellà
Bernat Dedéu
[...] Ja vaig escriure fa temps que Ustrell representa una versió interessant i sofisticada de la present i futura rendició nacional, d’aquella nova classe de líders mediàtics i intel·lectuals que, en un cas com el català a TV3, opinaran que la millor forma de tenir cura de la nostra llengua és abraçar el plurilingüisme i no tenir por ni sentir-nos acomplexats de xerrar de tant en tant en castellà per demostrar als espectadors inclinats a sentir-se lluny de La Teva que nosaltres també els estimem. Tothom, fins i tot el mateix Ustrell, coneix perfectament la perversió d’aquesta tesi, no només perquè TV3 va crear-se i només té sentit si la seva eina de base és el català, sinó perquè la seva missió és justament la de normalitzar-lo en un àmbit tan important com l’audiovisual. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Articles dels membres
Botellada
David Casellas i Gispert
Ja hem comentat diverses vegades com els mitjans de comunicació catalans són els principals responsables d’escampar molts castellanismes o incorreccions. Un dels mots amb què sovint ens bombardegen és el castellanisme botellón, sense cap més tradició que el fet de ser usat indiscriminadament fins i tot pels mitjans públics com TV3, pagats entre tots per tal que siguin un model de llengua. I ara, amb les normes imposades per la Covid-19, aquest castellanisme ha tornat a posar-se de moda [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Tribuna oberta
Una bona notícia, però... (13-8-2020)
Joaquim Arenas i Sampera
La incorporació de vuit mil docents és una bona notícia; em permeto, però, de presentar-hi alguns interrogants:
1) D’on sortiran aquests nous mestres? Els contractaran per a fer de mestres o professors o per a ser-ne?
2) Abans de ser incorporats, hom els informarà que Catalunya disposa d’un model propi anomenat “escola catalana en llengua i continguts”? [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.Entrevista a Josep-Anton Fernàndez, professor i activista per la llengua
Jordi Manent
Vostè es considera un nou catalanoparlant o un catalanoparlant d’adopció? Per què?
D’entrada, em considero un catalanoparlant multilingüe. Però efectivament, el català és la meva segona llengua, i és la que he adoptat com a llengua habitual. La distinció entre “nou catalanoparlant” i “catalanoparlant d’adopció” és realment una qüestió de matís: no crec que es pugui dir que soc un “nou” parlant de català, perquè fa quaranta anys que el parlo habitualment; però estrictament parlant no soc un parlant “nadiu”. L’etiqueta “nou parlant” em sembla molt important en el sentit que crea una posició de visibilitat social per a aquelles persones que no tenen el català com a primera llengua; però al mateix temps es podria dir que em fixa en una posició que en realitat és transitòria (com deia abans, no soc gaire “nou”). [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.Matar el català en català
Modernet
Com cada setmana, el català ha tornat a ser un tema de galdosa conversa, i els desesperats defensors de la llengua hem tornat a ser acusats de tota mena d'intoleràncies. Aquest cop, la polèmica ha vingut arran de l'entrevista de l'exconsellera Vilallonga al FAQS: el canvi de llengua, l'ús del català a TV3, la idoneïtat o no d'alertar de segons quines tendències, etc. Res nou.
El cas és que tot plegat ha estat prou atractiu per a la colla afamada de sempre. Han sortit, fidels a la crida de la natura, i han començat a gesticular sobre la precària situació del castellà a Catalunya i sobre el maltractament que rep aquesta tremolosa llengua a la televisió pública catalana [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
El Cercle recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.El procés de bilingüització a Catalunya en el segle XX a partir de testimonis orals
Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló
Aquest article presenta els primers resultats d’una recerca que ha donat veu a cinquanta-cinc testimonis, nascuts abans de 1930, que relaten en primera persona com i quan van adquirir el castellà. L’escola es revela com una peça clau per entendre l’èxit del procés, tot i que la competència oral de la majoria dels informants va romandre molt feble fins a l’arribada del franquisme. Abans de la dictadura, el castellà era bàsicament una llengua acadèmica per als entrevistats i eren pocs els contextos informals que trobaven per parlar-la. Els entrevistats també expliquen com van percebre el procés de bilingüització: paral·lelament als que ho van viure com un fet natural [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Entrevistes
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.Carme Junyent: "El bilingüisme mata el català i el multilingüisme el salva"
Andreu Barnils Adiva Koenigsberg
Entrevista a la lingüista sobre el seu darrer llibre El futur del català depèn de tu.
—Punts forts del català?
—Per mi, el més important, és la gent que no té el català com a llengua d’origen i en canvi l’han incorporat. Els nous parlants. Si mires les enquestes d’usos, el percentatge de persones que s’identifiquen amb el català sempre és més alt que el de persones que tenen el català com a llengua d’origen. Això és estranyíssim. Passa en poquíssimes llengües subordinades. Normalment la gent adquireix llengües dominants. El punt fort doncs, és que hi ha molta gent que ha incorporat el català. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer
Articles dels membres
La normalització del català a les Balears no és més que un somni (i III)
Jaume Corbera Pou
[...] Si escoltau amb atenció el parlar que ens transmeten les poques emissores de ràdio i televisió que a les Balears emeten en català i els polítics que normalment hi parlen, en català, i si llegiu la poca premsa en català que s’hi publica –i fins i tot si llegiu les obres dels escriptors més moderns, amb excepcions– us temereu que, tant si pretenen fer servir un registre col·loquial com si en pretenen fen servir un de més formal, el parlar que en resulta és molt diferent del corresponent que usen per ventura encara les generacions més majors o de la que usaven els nostres brillants escriptors de les generacions de fins a mitjan segle XX. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
La normalització del català a les Balears no és més que un somni (II)
Jaume Corbera Pou
A part del decret de mínims (tanmateix, ben poc ambiciós, com mostra el nom) i de la creació d’IB3, només una altra conseqüència teòricament (i en aquest cas, també pràcticament) positiva per a la llengua ha tengut la llunyana LNL: la fixació de la toponímia oficial en català i l’obligatorietat de posar, almenys, en català els indicadors de carretera, una de les poques prescripcions que fins i tot en temps del PP més retrògrad s’ha complit. (Estranyament, però, fa pocs anys a l’autopista MA-19 i a l'autovia M-30 varen canviar els rètols que indicaven la sortida cap al Coll d’en Rabassa per uns altres que indiquen, simplement, Es Coll. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
La normalització del català a les Balears no és més que un somni (I)
Jaume Corbera Pou
Aquestes setmanes de confinament ens han duit, inevitablement, una allau d’informació i una necessitat vital de notícies [...] Tantes d’hores, tants de dies i tantes de setmanes pendents dels mitjans han provocat a qui firma aquest escrit, i potser també a altres persones, un interès especial per la llengua sentida i llegida en aquests mitjans, una inquietud per esbrinar fins a quin punt el suposat procés de normalització lingüística del català a les Balears que diuen que existeix és una realitat. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
Articles dels membres
Locals sense aforament
Jaume Corbera Pou
Amb aquesta història del confinament, primer, i del desconfinament, després, ha sorgit la necessitat de referir-se a la quantitat de gent que cap a dins un local o a un espai delimitat, per a regular-la com a mesura de protecció contra el contagi.
En castellà d’això en diuen el aforo:
2. m. Número máximo autorizado de personas que puede admitir un recinto destinado a espectáculos u otros actos públicos. (DLE - RAE)
I així ho podem llegir i sentir abundosament als mitjans de comunicació espanyols d’aquests dies, en què es parla de limitar a un percentatge entre el 30 i el 50 % el nombre màxim de persones a determinats locals o espais [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.
El Cercle Vallcorba recomana...
Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.El rearmament lingüístic que ens cal
Gerard Furest Dalmau
Si fem una anàlisi retrospectiva del paper que la llengua ha tingut en el procés de reconstrucció nacional català, podem dir que aquest ha estat molt rellevant, fins i tot troncal, des de l’any 1980, data en què es constitueix el primer govern de Jordi Pujol i que podríem marcar com a inici de facto de l’autonomia, fins al 2010, data que molts assenyalen com a inici del Procés arran de la multitudinària manifestació que tenia per lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Així ho testimonia tot el corpus legal pensat per a protegir i promocionar l’ús del català, començant per la Llei de Normalització Lingüistica (1983), que a l’àmbit de l’ensenyament va tenir la immersió lingüística com a derivada, i continuant amb la llei de Política Lingüistica 1/98 (1998), que va ser concebuda com una millora i ampliació de la primera i que va regular, entre d’altres, l’ús de la llengua en la retolació privada. Ambdues, per cert, aprovades per una amplíssima majoria parlamentària de signe divers, la qual cosa evidencia el gran consens que hi havia en aquesta qüestió. [...] Cliqueu ací per llegir el text