www.cerclevallcorba.cat Actualització 10-10-2020

Davantal

L'incompliment de les lleis lingüístiques

Cercle Vallcorba

Mentre que l’Estat espanyol no dubta a sancionar per l’incompliment de les lleis espanyoles, les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya són sovint simple lletra morta i no s’arriben a aplicar mai, encara que hagin rebut l’aval del Tribunal Constitucional espanyol. Després de llegir aquestes informacions tan greus en un report de la Plataforma per la Llengua, amb el títol La Generalitat de Catalunya incompleix des de fa 10 anys les lleis del cinema i del codi de consum, per força ens hem d’unir a la denúncia pública.

El 20 de juliol del 2010 es va aprovar la Llei del codi de consum de Catalunya, que recull els drets lingüístics dels consumidors. El fet més remarcable d’aquesta llei és que les dades obligatòries d’etiquetatge, instruccions, embalatges i manuals dels productes han de figurar, com a mínim, en català. Vergonyosament, però, al cap de deu anys no ens cal sinó anar a qualsevol botiga o comerç de Catalunya per a comprovar que la major part d’empreses incompleixen aquesta llei, i que molt poques han fet l’esforç d’adaptar-s’hi. I no veiem que el govern de la Generalitat hagi demostrat cap preocupació per cercar la manera de fer-la complir, si convé imposant les sancions corresponents quan s’ha demostrat la voluntat d’incomplir la llei. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle recomana...

Com es deia "toc de queda" genuïnament en català?

Pep Antoni Roig

Des del passat dissabte, les ciutats amb més habitants de França han restringit la mobilitat a la via pública entre les 20.00h i les 06.00h, per bé que el president francès, Emmanuel Macron, va referir-se a aquesta mesura fent servir l'expressió genuïna francesa 'couvre-feu', que té l'origen a l'edat mitjana, quan davant els incendis poc controlats es feia una crida ciutadana a restar a casa durant les hores nocturnes per tal de no apropar-se al foc. L'expressió francesa va provocar que a Itàlia avui es conegui la restricció de la lliure mobilitat ciutadana com a 'coprifuoco', de la mateixa forma que als països anglosaxons es fa servir el terme 'curfew', que etimològicament és un manlleu de 'couvre-feu'. Per quina raó, doncs, a casa nostra no en diem "cobrefoc" dels tocs de queda? [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

El 2021 podrem parlar en català amb la torradora?

Marc Belzunces

Els assistents de veu comencen a ocupar un espai central a la nostra vida digital. Als mòbils, als GPS dels vehicles, rellotges o altaveus intel·ligents, ens hi adrecem cada vegada més amb la veu. De fet, segons les enquestes, un 48% dels ciutadans els fan servir normalment, sobretot a través del mòbil, i el 89% volen poder parlar-los en català. Els catalanoparlants es troben amb una barrera: no poden utilitzar la seva llengua i han d’utilitzar-ne unes altres. Un dèficit estructural que arracona i margina la nostra llengua, i contribueix a la diglòssia i la substitució lingüística. La situació és especialment preocupant en aquells qui depenen d’aquests assistents, com ara cecs, minusvàlids o persones d’edat avançada. Fa poc s’ha sabut que Apple pensa incorporar el català al seu popular assistent Siri, present a la majoria dels seus productes, des dels mòbils i tauletes, fins als rellotges i altaveus intel·ligents. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Panxacontentisme lingüístic

Ivan Solivellas

És sabut que a les xarxes socials tothom s’hi posa i tothom en sap molt. És una font de mestretites, que en diuen, i de setciències. El problema, emperò, és que gairebé sempre reben els mateixos àmbits: la cultura i la llengua. Entre els debats de llengua, sempre hi ha persones que defensen que el català “està prou bé” i, de fet, van més enllà i critiquen els que, dedicant-nos-hi, assenyalam que la situació no és bona, ens agradi més o menys. Aquesta actitud, cada cop majoritària, s’ha denominat panxacontentisme lingüístic, com ha dit Pau Vidal en diferents articles seus. El problema, amb tot, és que no és una cosa de gent desinformada, sinó que el practiquen tot sovint alguns polítics o persones que haurien de tenir una certa informació sobre el tema [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle recomana...

Enriquir TV3 amb el castellà

Bernat Dedéu

[...] Ja vaig escriure fa temps que Ustrell representa una versió interessant i sofisticada de la present i futura rendició nacional, d’aquella nova classe de líders mediàtics i intel·lectuals que, en un cas com el català a TV3, opinaran que la millor forma de tenir cura de la nostra llengua és abraçar el plurilingüisme i no tenir por ni sentir-nos acomplexats de xerrar de tant en tant en castellà per demostrar als espectadors inclinats a sentir-se lluny de La Teva que nosaltres també els estimem. Tothom, fins i tot el mateix Ustrell, coneix perfectament la perversió d’aquesta tesi, no només perquè TV3 va crear-se i només té sentit si la seva eina de base és el català, sinó perquè la seva missió és justament la de normalitzar-lo en un àmbit tan important com l’audiovisual. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Articles dels membres

Botellada

David Casellas i Gispert

Ja hem comentat diverses vegades com els mitjans de comunicació catalans són els principals responsables d’escampar molts castellanismes o incorreccions. Un dels mots amb què sovint ens bombardegen és el castellanisme botellón, sense cap més tradició que el fet de ser usat indiscriminadament fins i tot pels mitjans públics com TV3, pagats entre tots per tal que siguin un model de llengua. I ara, amb les normes imposades per la Covid-19, aquest castellanisme ha tornat a posar-se de moda [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Tribuna oberta

Una bona notícia, però... (13-8-2020)

Joaquim Arenas i Sampera

La incorporació de vuit mil docents és una bona notícia; em permeto, però, de presentar-hi alguns interrogants:

1) D’on sortiran aquests nous mestres? Els contractaran per a fer de mestres o professors o per a ser-ne?

2) Abans de ser incorporats, hom els informarà que Catalunya disposa d’un model propi anomenat “escola catalana en llengua i continguts”? [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer


Entrevistes

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Entrevista a Josep-Anton Fernàndez, professor i activista per la llengua

Jordi Manent

Vostè es considera un nou catalanoparlant o un catalanoparlant d’adopció? Per què?

D’entrada, em considero un catalanoparlant multilingüe. Però efectivament, el català és la meva segona llengua, i és la que he adoptat com a llengua habitual. La distinció entre “nou catalanoparlant” i “catalanoparlant d’adopció” és realment una qüestió de matís: no crec que es pugui dir que soc un “nou” parlant de català, perquè fa quaranta anys que el parlo habitualment; però estrictament parlant no soc un parlant “nadiu”. L’etiqueta “nou parlant” em sembla molt important en el sentit que crea una posició de visibilitat social per a aquelles persones que no tenen el català com a primera llengua; però al mateix temps es podria dir que em fixa en una posició que en realitat és transitòria (com deia abans, no soc gaire “nou”). [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

Matar el català en català

Modernet

Com cada setmana, el català ha tornat a ser un tema de galdosa conversa, i els desesperats defensors de la llengua hem tornat a ser acusats de tota mena d'intoleràncies. Aquest cop, la polèmica ha vingut arran de l'entrevista de l'exconsellera Vilallonga al FAQS: el canvi de llengua, l'ús del català a TV3, la idoneïtat o no d'alertar de segons quines tendències, etc. Res nou.

El cas és que tot plegat ha estat prou atractiu per a la colla afamada de sempre. Han sortit, fidels a la crida de la natura, i han començat a gesticular sobre la precària situació del castellà a Catalunya i sobre el maltractament que rep aquesta tremolosa llengua a la televisió pública catalana [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer


El Cercle recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

El procés de bilingüització a Catalunya en el segle XX a partir de testimonis orals

Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló

Aquest article presenta els primers resultats d’una recerca que ha donat veu a cinquanta-cinc testimonis, nascuts abans de 1930, que relaten en primera persona com i quan van adquirir el castellà. L’escola es revela com una peça clau per entendre l’èxit del procés, tot i que la competència oral de la majoria dels informants va romandre molt feble fins a l’arribada del franquisme. Abans de la dictadura, el castellà era bàsicament una llengua acadèmica per als entrevistats i eren pocs els contextos informals que trobaven per parlar-la. Els entrevistats també expliquen com van percebre el procés de bilingüització: paral·lelament als que ho van viure com un fet natural [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Entrevistes

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix neces-sàriament el model de llengua amb què són escrits.

Carme Junyent: "El bilingüisme mata el català i el multilingüisme el salva"

Andreu Barnils Adiva Koenigsberg

Entrevista a la lingüista sobre el seu darrer llibre El futur del català depèn de tu.

Punts forts del català?

—Per mi, el més important, és la gent que no té el català com a llengua d’origen i en canvi l’han incorporat. Els nous parlants. Si mires les enquestes d’usos, el percentatge de persones que s’identifiquen amb el català sempre és més alt que el de persones que tenen el català com a llengua d’origen. Això és estranyíssim. Passa en poquíssimes llengües subordinades. Normalment la gent adquireix llengües dominants. El punt fort doncs, és que hi ha molta gent que ha incorporat el català. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Què diu Marquet sobre...

Fulls i fulles

Lluís Marquet i Ferigle

És ben sabut que el català, a diferència del castellà, distingeix entre full i fulla, de manera que cal dir un full de paper i la fulla d'un arbre. En castellà, en canvi, tots dos mots s'expressen mitjançant un de sol: hoja. Així mateix passa també en la majoria de llengües romàniques, que només tenen un sol mot (femení), mentre que la distinció entre un mot masculí i un altre de femení es presenta solament en català i en italià. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Entrevistes

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

Teresa Costa-Gramunt: "A través de la llengua diem «Jo sóc»

David Castillo

La poeta, exlibrista, dissenyadora gràfica i traductora Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951) publica La meva llengua, la meva vida (Voliana Edicions), un al·legat en defensa del català contínuament amenaçat per circumstàncies polítiques, migratòries i econòmiques.

La seva llengua és la seva vida?

Sí, a través de la llengua diem “Jo soc”, a través de la llengua expressem l’ésser. A través de la llengua pensem. És a través del llenguatge que som humans, és a través de la llengua pròpia que mostrem la nostra singularitat, el més genuí que podem oferir al concert de la humanitat, que és una però diversa en les seves manifestacions lingüístiques i culturals. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Articles dels membres

La normalització del català a les Balears no és més que un somni (i III)

Jaume Corbera Pou

[...] Si escoltau amb atenció el parlar que ens transmeten les poques emissores de ràdio i televisió que a les Balears emeten en català i els polítics que normalment hi parlen, en català, i si llegiu la poca premsa en català que s’hi publica –i fins i tot si llegiu les obres dels escriptors més moderns, amb excepcions– us temereu que, tant si pretenen fer servir un registre col·loquial com si en pretenen fen servir un de més formal, el parlar que en resulta és molt diferent del corresponent que usen per ventura encara les generacions més majors o de la que usaven els nostres brillants escriptors de les generacions de fins a mitjan segle XX. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

La normalització del català a les Balears no és més que un somni (II)

Jaume Corbera Pou

A part del decret de mínims (tanmateix, ben poc ambiciós, com mostra el nom) i de la creació d’IB3, només una altra conseqüència teòricament (i en aquest cas, també pràcticament) positiva per a la llengua ha tengut la llunyana LNL: la fixació de la toponímia oficial en català i l’obligatorietat de posar, almenys, en català els indicadors de carretera, una de les poques prescripcions que fins i tot en temps del PP més retrògrad s’ha complit. (Estranyament, però, fa pocs anys a l’autopista MA-19 i a l'autovia M-30 varen canviar els rètols que indicaven la sortida cap al Coll d’en Rabassa per uns altres que indiquen, simplement, Es Coll. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

La normalització del català a les Balears no és més que un somni (I)

Jaume Corbera Pou

Aquestes setmanes de confinament ens han duit, inevitablement, una allau d’informació i una necessitat vital de notícies [...] Tantes d’hores, tants de dies i tantes de setmanes pendents dels mitjans han provocat a qui firma aquest escrit, i potser també a altres persones, un interès especial per la llengua sentida i llegida en aquests mitjans, una inquietud per esbrinar fins a quin punt el suposat procés de normalització lingüística del català a les Balears que diuen que existeix és una realitat. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Fets i llibres

Publicació del llibre El futur depèn de tu, de Carme Junyent i Bel Zaballa. Vegeu-ne més informació

Bonpreu, Plusfresc i Ametller són els supermercats amb una millor responsabilitat lingüística. La Plataforma per la Llengua ha analitzat la realitat lingüística de 16 cadenes de supermercats dels territoris de parla catalana. (3-8-2020) Vegeu-ne més informació

El 78,9 de les cadenes de supermercats que vénen en línia ho fan en català (14-7-2020) Vegeu-ne més informació

El voluntariat per la llengua supera les 11.000 parelles formades en un any i arriba a més de 147.000 des de l'inici del programa (7-7-2020). Vegeu-ne més informació

Instem les Corts Valencianes a fer una llei que blinde la Oficina de Drets Lingüístics. (Plataforma per la Llengua, 1-7-2020)

Vegeu-ne més informació

La consellera de Cultura fa una crida a l'ús del català en les plataformes digitals. (1-7-2020)

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha defensat, durant la intervenció al Ple específic sobre la COVID-19, que ha tingut lloc avui al Parlament de Catalunya, la necessitat de promoure la llengua catalana en l’àmbit audiovisual.

Campanya per la unitat de la llengua

Articles dels membres

Locals sense aforament

Jaume Corbera Pou

Amb aquesta història del confinament, primer, i del desconfinament, després, ha sorgit la necessitat de referir-se a la quantitat de gent que cap a dins un local o a un espai delimitat, per a regular-la com a mesura de protecció contra el contagi.

En castellà d’això en diuen el aforo:

2. m. Número máximo autorizado de personas que puede admitir un recinto destinado a espectáculos u otros actos públicos. (DLE - RAE)

I així ho podem llegir i sentir abundosament als mitjans de comunicació espanyols d’aquests dies, en què es parla de limitar a un percentatge entre el 30 i el 50 % el nombre màxim de persones a determinats locals o espais [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

El rearmament lingüístic que ens cal

Gerard Furest Dalmau

Si fem una anàlisi retrospectiva del paper que la llengua ha tingut en el procés de reconstrucció nacional català, podem dir que aquest ha estat molt rellevant, fins i tot troncal, des de l’any 1980, data en què es constitueix el primer govern de Jordi Pujol i que podríem marcar com a inici de facto de l’autonomia, fins al 2010, data que molts assenyalen com a inici del Procés arran de la multitudinària manifestació que tenia per lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Així ho testimonia tot el corpus legal pensat per a protegir i promocionar l’ús del català, començant per la Llei de Normalització Lingüistica (1983), que a l’àmbit de l’ensenyament va tenir la immersió lingüística com a derivada, i continuant amb la llei de Política Lingüistica 1/98 (1998), que va ser concebuda com una millora i ampliació de la primera i que va regular, entre d’altres, l’ús de la llengua en la retolació privada. Ambdues, per cert, aprovades per una amplíssima majoria parlamentària de signe divers, la qual cosa evidencia el gran consens que hi havia en aquesta qüestió. [...] Cliqueu ací per llegir el text

Articles dels membres

Ni bon ni mal rotllo

Jaume Corbera Pou

Fa una temporada llarga, per dir-ho així, que els mitjans de comunicació catalans han incorporat amb normalitat les expressions “bon rotllo” i “mal rotllo”, amb el sentit de “bon humor / bon caràcter / bon ambient / bon tracte...” i “mal humor / mal caràcter / mal ambient / mal tracte...”, respectivament (són algunes de les equivalències aproximades, perquè és una expressió polivalent que pot aparèixer en molts de contexts); i també és normal sentir a dir que tal o tal acte, o tal novel·la, o tal pel·lícula, etc, és un rotllo, és a dir, és de mal aguantar; o que tal persona té un rotllo amb tal altra. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana...

Els articles recomanats en aquesta secció ho són pel contingut. El Cercle Vallcorba no comparteix necessàriament el model de llengua amb què són escrits.

En resposta a un article del senyor Albert Pla Nualart

Jordi Martí i Monllau

Fa uns dies, al vespre, mentre estava davant de l’ordinador acabant la feina del dia, un company em va fer arribar l’enllaç a un article publicat al diari Ara, i signat pel senyor Albert Pla Nualart. Com que l’enllaç me’l feia arribar un amic vaig decidir fer una pausa en la feina, accedir a la versió digital del diari i llegir l’article. Pocs minuts després m’envaïa una sensació d’indignació que, tristament, ja m’és familiar i que, n’estic segur, continuaré experimentant en un futur perquè no sé veure que puguem sobreposar-nos mai a allò que té la virtut de causar-me-la i que, en definitiva, no és res més que el sentiment de culpa que observo que acompanya tants catalans quan reivindiquen el seu dret a una existència equiparable, en les seues característiques, a aquella de què gaudeixen les nacions lliures del nostre entorn.

Començava l’autor de l’article donant a entendre que existiria una lluita contra l’assimilació nacional de Catalunya a Castella (a l’Espanya castellana) paral·lela a la lluita contra la dialectalització de la llengua. Ens trobaríem, per tant, davant de dues lluites diferents però paral·leles, davant de «les dues cares d’una mateixa moneda»:. [...] Cliqueu ací per llegir el text